Xavier Trias: "Barcelona ha d'actuar desacomplexadament de capital de la catalanitat"

¿Veu possible durant aquest mandat acabar sent alcalde d'una capital d'estat?

Tot va tan ràpid... Si a mi em diuen fa un any que estaríem com estem ara, no m'ho hauria cregut. Si les declaracions de la gent de l'Estat i del mateix rei en lloc de crear calma creen més excitació i més adhesions, pot passar de tot. Ens tracten com si fóssim nens petits malcriats, i això genera una reacció explosiva d'indignació. Ja no podem tolerar més que ens tractin com els insolidaris. El cansament obliga a prendre posicions.

Al marge dels sentiments, ¿Barcelona tindria més avantatges com a capital d'estat?

I tant! Si la Generalitat tingués un tracte fiscal com cal estaríem millor. Espero que jo també tindria un tracte millor, perquè el tracte que dóna Madrid als municipis no és bo. No té sentit que la ciutat no participi de la riquesa que genera. A mi em vénen quasi 7,5 milions de turistes: quin benefici en trec jo, d'això? En treu tot el país, però la pujada de l'IVA en què em repercuteix a mi? Jo crec que la situació és d'una il·lògica total. I no només això. Compleixo i em porto bé, els números de l'Ajuntament de Barcelona quadren, però em tracten com si fos una administració deficitària i no em deixen pagar la paga extra del mes de desembre o contractar més agents per a la Guàrdia Urbana.

Quin paper ha de jugar Barcelona en el procés que ha iniciat Mas cap a l'estat propi?

Barcelona és una marca potentíssima que no es pot quedar enrere. Ha d'estar al servei del govern del país i ajudar Catalunya a sortir de la crisi, amb la seva empenta extraordinària pel turisme i per la gent que vol venir a invertir a la ciutat.

¿Barcelona entrarà a formar part de l'Associació de Municipis per la Independència?

Es podria fer si realment és possible i és positiu. El que necessito és que aquesta ciutat no faci el ridícul en determinants moments. El que seria dramàtic és que portéssim a votació una cosa i que es perdés.

Però vostè, com a alcalde, ¿hi estaria a favor?

I tant que hi estic a favor. He votat a favor de l'autodeterminació.

¿Barcelona encara s'ha de guanyar la simpatia del conjunt del país com a capital?

Sí. Una ciutat amb el potencial de Barcelona si no va amb compte sembla una ciutat que s'ho vol quedar tot. Tenim grans equipaments nacionals que li donen una força molt important, però si vas a un barri de Barcelona de 50.000 persones comproves que no té els equipaments que té una ciutat de 50.000 persones de la rodalia. La imatge que jo vull projectar és la d'una Barcelona capital de Catalunya generosa, col·laborativa, al servei del país, i no la d'una ciutat que s'aprofita del país.

¿I què pot fer vostè, alcalde de Barcelona, per fer-se estimar més?

Anar als llocs, ser amables, col·laborar, estar oberts. Hem tingut una actitud que jo crec que és molt important quan hem admès la realitat de l'àrea metropolitana, hem sigut generosos amb l'àrea metropolitana, que costa diners a Barcelona. Una altra obligació és defensar el nostre país. Modernitat, creativitat i innovació no estan en contra de defensar el que som, la nostra història i la nostra manera de ser com a país. Barcelona ha d'actuar desacomplexadament com a capital d'aquesta nació i de la catalanitat. Hi ha hagut cops que no es volia que es notés que som Catalunya. S'ha de notar que som Barcelona, i també Catalunya. Nosaltres en diem Barcelona.cat.

Un dels requisits de Jordi Portabella [ERC] per votar el pla d'acció municipal (PAM) és que es facin consultes.

Magnífic, ja coincidim.

Faran consultes?

En farem en llocs concrets. Pots discutir què s'ha de fer a tal lloc de Gràcia, què s'ha de fer a tal lloc de Ciutat Vella... Podríem fer-ne una que preguntés: "Al passeig de Gràcia, dins de les limitacions que hi ha, què li agradaria més que féssim?" He viscut en un país, que és Suïssa, on contínuament feien consultes. Que no són vinculants en molts casos, però el que creu la gent genera opinió, discussió.

Portabella també demana que l'Ajuntament faci passos per garantir estructures d'estat.

Jo sempre intento demostrar la meva capitalitat. La reestructuració que hem fet al Born és un gest de capitalitat important.

Com acabarà la negociació per votar el PAM?

Tenim un problema i és que una cosa és el PSC i una cosa és el senyor Jordi Martí. Això fa que les negociacions siguin complexes i complicades. Fins ara confio en les paraules que m'ha donat el senyor Martí, he de creure'm el que em diu el cap de l'oposició, i al final d'aquest procés comprovaré si l'experiència és bona o ens ha portat a un carreró negatiu. M'ho haig de prendre amb paciència, a causa de les dinàmiques internes del PSC.

¿Al seu partit la sociovergència la veu bé tothom?

Tinc la sort i la tranquil·litat que en tota la meva vida política he tingut el suport dels dos partits que formen la nostra federació. Tampoc no tinc problemes a dins de casa meva, gràcies a Déu, tots els regidors anem a l'una.

Per tant, ¿serà el PSC el que decidirà si es fa un pas més?

En segons quina condició no m'hi trobarien. Hi ha línies vermelles en què jo no transgrediré mai, com ara els meus plantejaments envers la immigració, sobre Barcelona com a capital de Catalunya i la catalanitat, sobre política lingüística o la convicció que la prioritat número 1 d'aquesta ciutat és la política social. No canviaré la convicció que no hem de vendre sòl i que hem de fer habitatge de lloguer a preu assequible amb polítiques a 15-20 anys. I la col·laboració pública i privada amb el tercer sector.

Fruit de l'acord amb el PSC el projecte Blau@Ictinea potser s'haurà de canviar.

Tothom està entestat que no parli del Blau@Ictinea. Doncs no en parlem. És un projecte a 20 anys. Només cal que les coses que es facin al port no vagin en contra d'aquest desenvolupament de futur. Aquests dos molls s'han de convertir en ciutat, s'hi han d'integrar.

El Clúster Nàutic (amb la marina de luxe al Port Vell) necessitarà el vot del PP.

O dels socialistes. Això ho va començar un socialista, el senyor Valls. El Moll del Rellotge feia pena i toca transformar-lo en un lloc extraordinari, que creï riquesa i llocs de treball, amb una indústria nàutica potent que sigui un referent a tot el sud d'Europa... Em deixa molt sorprès que segons quins partits polítics vulguin desprestigiar aquesta possibilitat.

Jordi Martí veu bé el projecte però diu que el Port Vell potser és un lloc massa estimat pels barcelonins per tocar-lo.

Si vostè va al Port Vell i va al lloc on es fa aquesta marina, deuen ser vaixells modestos els que hi havia fins ara. És com un acudit. La indústria de restauració de vaixells està generant 500 llocs de treball i és una llàstima que Barcelona no tingui el sentit de l'oportunitat.

¿S'ha equivocat Adelson no portant Eurovegas a Barcelona?

Sí. Ha rebut pressions tremendes que l'han fet prendre una decisió equivocada, l'opció Barcelona o Catalunya és molt millor que l'opció de Madrid. El senyor Adelson es va equivocar no agafant ell l'opció de Port Aventura, que va rebutjar des del primer dia.

Però vostè ara està més tranquil?

Estic encantat sense Eurovegas. M'evita moltes discussions i molts problemes com a president de l'àrea metropolitana. Hauríem tingut una batalla dura, pesada i desgastadora. Hi ha gent que utilitza aquestes coses d'una manera equivocada. El govern de la Generalitat ha sigut molt hàbil perquè ha buscat una solució intel·ligent.

Haurà de defensar el nom de Barcelona World.

Això a mi m'incomoda. Ja l'hi vaig dir en el seu dia al president de la Generalitat, perquè una cosa és que a mi em demanin portar el nom de Barcelona i una altra és que una persona decideixi que posa el nom de Barcelona a una cosa que ha d'anar a Tarragona, i sense l'acord dels tarragonins. És com els Jocs Olímpics, només té sentit per ajudar el Pirineu. Si això serveix per dinamitzar el país, m'està bé. Si fa enfadar el país, no m'està bé.

Com veu Barcelona d'aquí 10 anys? S'haurà acabat la crisi?

A Barcelona sí. A Catalunya, ja ho veurem. Depèn de les eines econòmiques que tingui. Si tenim el grau de dependència actual ho passarem molt malament. Barcelona és la punta de llança si entenem que un dels objectius màxims és la creació de riquesa, si tenim la intel·ligència de creure en la Barcelona de tres milions i mig, que és l'àrea metropolitana.

De moment, el que creix de manera alarmant és la pobresa.

Tenim una situació complexa d'atur elevat i la nostra obsessió és crear llocs de treball. Les despeses de l'Ajuntament aniran orientades a donar resposta a aquesta gent que s'ho passa malament. El creixement dels pressupostos serà per beneficiar els serveis socials. Ja ho hem fet aquest any, hem pujat un nou per cent.

Tornen les barraques.

Tenim uns assentaments urbans que no són tant barraques, en alguna zona tenim situacions especials d'espais, sobretot a la zona del 22@. I el pitjor que tenim és la sobreocupació de pisos en determinades zones de Barcelona. És un problema molt greu que em preocupa i m'obsessiona, perquè com que no es veu, a ningú li importa. Viuen en unes condicions que no són correctes i impedeixen la integració i la convivència.

La seguretat ha millorat?

La percepció de seguretat entre la gent ha millorat bastant. No n'estic plenament satisfet, perquè volem més seguretat. Ara ens enfrontem a un problema molt gros, que és la cobertura de places de la Guàrdia Urbana. Necessito més agents de la Guàrdia Urbana. Si jo tingués una situació econòmica dolenta entenc que em diguessin "escolta, no ho pots fer". Però jo necessito fer-ho perquè, entre altres qüestions, per crear riquesa hi ha d'haver seguretat.

¿Els canvis en el Codi Penal poden ajudar a perseguir aquesta multireincidència?

Tot hi ajuda, però no hi ha panacees. El que ens ajuda més, més, més és la bona col·laboració en l'àmbit de la Junta de Seguretat Local que presideixo, i en la qual hi ha Mossos, Guàrdia Urbana, jutges i fiscalia. L'Ajuntament ha de tenir clar què vol. Hi va haver una època en què feia gràcia dir que Barcelona era una ciutat on la gent podia fer el que volgués. No, no. És una ciutat tolerant i amable, però poca broma. Segons quines coses en aquesta ciutat estaran prohibides i perseguides.

Què n'ha de dir de les màfies que s'instal·len a Barcelona?

Ningú pot dir que el Trias amb això hi juga. No. Hi ha gent del món polític que juga amb això dient que és la professió més antiga. Jo estic parlant d'explotació, i és inadmissible. L'esclavitud és molt antiga. Jo no persegueixo a ningú, no sóc moralista. Cadascú a la seva vida privada que faci el que vulgui. Tothom ha de tenir clar que no admetrem l'esclavatge del segle XXI, un tipus de prostitució amb màfies que exploten les persones.

Hi haurà enllaç amb el tramvia?

Segons quines aventures són complicades en aquest moment. Els tramvies són per passar pels centres de les ciutats, no s'acostuma a fer això dels tramvies per enllaçar una ciutat amb una altra. Aquí hem començat al revés, fent les puntes, i ara falta l'eix central. Si fan una bona proposta ha de ser assumible econòmicament per part nostra. Sí que he dit molt clar que no el faré passar per la Diagonal, és un error, un disbarat.

¿Les Portes de Collserola començaran totes a funcionar en aquest mandat?

Totes no. Si hi ha un barri que no la vol no l'hi farem. Això no és un caprici. Hi ha la necessitat que l'accés a Collserola sigui diferent de com és ara, de cotxes aparcats, mal aparcats, de mala manera... L'objectiu és fer que la serra de Collserola entri a la ciutat, en lloc que la ciutat entri a Collserola. És positiu per a tothom si es fa bé. Si hi ha veïns que ho volen ho solucionarem, sempre dins de les possibilitats econòmiques que tenim.

¿El serial de les Glòries sí que el veu urgent?

És una obligació que tenim. Hi ha coses que s'han fet que potser jo ara no les hauria fet per la situació econòmica que hi ha. Les tenim fetes, i hem de treure'n el màxim de profit possible. Les posarem en funcionament a mesura que tinguem els diners i les possibilitats i ho hem de poder convertir en un atractiu per a la ciutat.

¿Hi ha alguna capital a la qual es vulgui assemblar Barcelona?

Jo crec que a Barcelona no ens hem de dedicar a mirar d'assemblar-nos a ningú. Nosaltes hem de ser el que som. Podem aprendre de les experiències d'Hèlsinki, d'Estocolm, de Rotterdam, de Berlín, de París, de Londres... Però jo no vull ser Boston, tinc un clima millor. Vull ser Barcelona.