Rubalcaba marxa però vol controlar el relleu

MadridFebrer del 2012. Sevilla. Alfredo Pérez Rubalcaba s’imposa a Carme Chacón com a secretari general del PSOE. El seu lideratge, però, durarà només fins al congrés extraordinari dels dies 19 i 20 d’aquest juliol, quan deixarà el càrrec. Ahir va anunciar que se’n va. Fa poc més de dos anys la mobilització de la vella guàrdia felipista va ser clau per frenar les aspiracions de l’exdiputada del PSC, argumentant que el partit necessitava experiència, veterania i sang freda en un moment crític. Molts van sortir d’aquell hotel sevillà amb la sensació que, senzillament, s’havia ajornat la renovació que els reclamava la societat.

De nou, els aires polítics d’Andalusia -on el PSOE va resistir diumenge- han estat determinants ara perquè el líder socialista hagi optat per fer un pas enrere, vistos els mals resultats electorals en el conjunt de l’Estat als comicis europeus. El centresquerra espanyol manté el nervi al sud d’Espanya i això converteix la presidenta de la Junta, Susana Díaz, en la persona que marca els tempos a les files del partit. Tothom té coll avall que l’adéu de Pérez Rubalcaba i el seu equip s’ha pactat amb ella, que el 2012 va apostar fort per Chacón. La gran incògnita és si Díaz està disposada a prendre el relleu i ocupar el despatx principal a la seu del carrer Ferraz. Sigui com sigui, en un congrés voten els delegats, i la federació andalusa és la més important, la que té la paella pel mànec.

El líder del PSOE va arribar ahir a la reunió de l’executiva amb la decisió presa. Tirava la tovallola i deixava pas a un nou número 1 com a “forma ideal de combinar responsabilitat política immediata i una nova direcció que organitzi les primàries obertes”, previstes per al novembre, per elegir el candidat a la presidència del govern espanyol.

Divisió i malestar evident

El procediment que Rubalcaba i Díaz han triat no és neutral i ha tornat a dividir la formació en dos blocs, evidenciant que la fractura interna no va cicatritzar bé a Sevilla. El malestar ahir era evident.

Per a dirigents que no controlen l’aparell del partit, aquesta fórmula està pensada perquè l’actual secretari general controli el seu relleu i faci, a la pràctica, inviables les primàries. Fonts socialistes consultades per l’ARA avisen que si el nou líder és escollit amb una majoria sòlida serà molt difícil després disputar-li el cap de cartell electoral per al 2015. Potser tement-se ja l’anunci del congrés extraordinari, a primera hora del matí Chacón va escriure a Twitter: “Només si primer ens obrim a la societat, la societat s’obrirà a nosaltres. El canvi comença per nosaltres”. Era una manera de reclamar al nucli dur de Ferraz que avancés les primàries -com a les del PSC a Barcelona, hi podrà votar tota la ciutadania- a abans de l’estiu. L’opció triada, diuen veus crítiques del PSOE, fa el procés a la inversa i torna a tancar el partit sobre si mateix. Dels aspirants oficiosos a les primàries, Chacón i Eduardo Madina són contraris al calendari fixat ahir. En canvi, l’exlehendakari Patxi López, més ben connectat amb la sala de màquines socialista, és més receptiu a la idea del congrés. El quart nom que no amaga les seves aspiracions de futur és el madrileny Pedro Sánchez.

Un projecte polític encara vàlid

Al juliol s’acabarà l’era Rubalcaba i ahir ell encara no va voler avançar què farà després. Home de partit, va recordar que seguirà desenvolupant les tasques del seu càrrec fins a l’últim dia, per exemple, a la sessió de control al Congrés. De fet, tot i reconèixer que els resultats de diumenge són “dolents sense pal·liatius”, va esquivar dimitir ahir mateix. En altres ocasions, qui assumeix la responsabilitat de la derrota plega en les hores posteriors i encomana la direcció del partit a una gestora. Rubalcaba, però, va deixar clar que ell portaria el timó fins que s’hagués nomenat el seu successor i, a més, va assegurar que el rumb que ha marcat és vàlid. “Tenim un projecte a mitges que espero que la nova direcció continuï i culmini”, va dir, en referència a la feina feta en l’última convenció del PSOE per renovar l’oferta política. En aquest guió hi va emmarcar també la reforma de la Constitució en clau federal per trobar una sortida al procés català. Tard o d’hora, diu, s’acabarà imposant la tercera via.

Comença una nova batalla interna pel fons i per la forma de la nova etapa del socialisme espanyol.

El PP s’abocarà a recuperar el votant que ara s’ha abstingut

Només 16 eurodiputats (8 menys que fa cinc anys) i 2,6 milions de vots perduts. És el balanç de l’amarga victòria del PP a les europees de diumenge. La plana major dels populars va analitzar ahir els resultats i van provar de subratllar-ne els aspectes positius: que van guanyar el PSOE i que el govern espanyol en surt avalat en un context de crisi molt dura. No obstant, la secretària general, María Dolores de Cospedal, va admetre que han perdut “molts vots”, i per això va anunciar dos plans d’acció -un al partit, l’altre al govern- per recuperar la confiança dels electors decebuts. Un cop estudiat amb atenció el mapa electoral prendran “decisions”, a un any de les eleccions autonòmiques i locals. El PP creu que els seus votants no han anat a altres formacions, sinó a l’abstenció, i considera “prematur i poc real” donar per acabat el bipartidisme.