01 Onze de Setembre El dilema de satisfer a tothom

BARCELONAEl tret de sortida formal i més visible del que serà la tardor calenta del president, Artur Mas, és la Diada i el paper que ell i el Govern tindran en la manifestació de l'Assemblea Nacional Catalana sota el lema Catalunya, nou estat d'Europa . Serà una de les primeres qüestions que es trobarà damunt la taula el consell executiu, que es reuneix per primer cop aquest dimarts. En la reunió, l'executiu decidirà de manera col·legiada quin paper juga en la manifestació independentista de l'Onze de Setembre. No és una decisió fàcil per al president i el seu executiu, que treballen amb la hipòtesi que el malestar social acumulat per les retallades i el tracte que dispensa l'Estat a Catalunya es canalitzarà amb una mobilització a Barcelona a l'altura de les manifestacions més multitudinàries i històriques del catalanisme polític, com la manifestació del 10-J del 2010 de repulsa a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. El conseller Felip Puig va recordar fa una setmana que Mas sempre havia estat en les manifestacions importants.

Mas va fer una crida solemne perquè l'Onze de Setembre hi hagi un clam explícit de la societat a favor del gran projecte de la legislatura: el pacte fiscal. El president sabia que la crida tenia tots els números de quedar desbordada per una expressió cada cop més majoritària a favor d'un estat propi. Amb la crida a una mobilització pel pacte fiscal, s'assegura que ningú l'acusi d'haver encès la massa sobiranista. Però Mas no perdia de vista tampoc a l'hora de fer l'emplaçament que una manifestació massiva -per primer cop proactiva i no reactiva- a favor de l'emancipació nacional li brinda el millor dels arguments per forçar la negociació del pacte fiscal a Madrid: si la resposta és un cop de porta, la societat ja no admetrà passos enrere i Mas es veurà abocat a liderar un procés de sobirania, ja sigui amb una Hisenda pròpia unilateral, amb eleccions anticipades plebiscitàries entorn a un programa sobiranista o amb una consulta popular que tornaria a fer aflorar el conflicte de legitimitats entre Catalunya i Espanya.

Pressions d'un costat i de l'altre

L'opinió de CDC i del Govern és ara que el president i els seus consellers optin per no ser a la manifestació independentista, però falta per veure quina fórmula tria per no decebre unes bases cada cop més sobiranitzades -de fet, són part activa en l'Assemblea Nacional Catalana- per la Diada. Les pressions li arriben aquests dies en un sentit i en l'altre.

CDC hi enviarà el seu secretari general, Oriol Pujol, i el secretari d'organització, Josep Rull. Unió guarda silenci però alguns dirigents, com Antoni Castellà, hi aniran. ERC alerta que el president no pot quedar al marge d'una expressió massiva del catalanisme polític. Mentrestant, el PSC i el PP adverteixen Mas que no pot secundar la mobilització independentista. Mas busca una posició que, si bé no pot satisfer a tothom, com a mínim no faci enfadar a ningú.