POST 9-N EL NOU ESCENARI

Mas proposa una llista cívica per assolir en 18 mesos la independència

i Roger Mateos
26/11/2014
4 min

BarcelonaUn acord transversal del sobiranisme per confegir una candidatura tan unitària com sigui possible, amb figures de prestigi de la societat civil, que assoleixi la majoria absoluta al Parlament en unes eleccions plebiscitàries i, en un termini d’un any i mig, completi el procés cap a la independència. Aquest és, resumit, el pla que va desplegar ahir Artur Mas davant les prop de 3.000 persones que ahir van omplir l’Auditori del Fòrum de Barcelona per escoltar la seva conferència Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un pla per al qual va demanar “generositat” als partits que defensen l’horitzó de la independència. El silenci d’ERC en acabar l’acte era prou revelador de la complicada negociació que s’albira per a les pròximes setmanes: els d’Oriol Junqueras -que ahir ocupava una de les butaques a primera fila- aposten per llistes sobiranistes separades, però la pressió perquè afluixin serà màxima. Mas va condicionar l’avançament electoral per accelerar el procés al fet que s’acordi el format de les plebiscitàries amb un esquema com el que va plantejar ahir. I va afegir un segon element de pressió: si és necessari per arribar a un consens, està disposat a cedir el timó del procés i, en lloc d’encapçalar la candidatura unitària, podria ocupar-ne simbòlicament l’últim lloc.

Cap a la via unilateral

L’expectació que havia generat la cita era alta. Després de l’èxit de participació del 9-N, Mas havia promès exposar el seu full de ruta per passar a la següent fase del procés, que ja no consistirà a buscar acords amb l’estat espanyol per poder consultar els catalans. La porta del diàleg, va dir, seguirà oberta, tot i que és “escèptic” pel que fa als fruits que en pugui obtenir. Ara tocarà fer passos unilaterals cap a la independència. Justament aquesta paraula va ser una de les novetats del seu discurs. El president de la Generalitat va enterrar el terme “estat propi”, per referir-se sense eufemismes, a “estat independent”, terme que per una qüestió d’equilibris -amb els socis d’Unió- fins ara procurava evitar.

Abans d’entrar a fons en els anuncis de futur, Mas va arrencar la intervenció deixant clar que el que diria el comprometia “únicament i exclusivament” a ell. Els dies previs s’havia tancat en solitari a estructurar el discurs, després d’haver escoltat en les últimes setmanes persones de la seva confiança. La mobilització massiva del 9 de novembre l’ha dut a activar finalment el pla B d’un referèndum que l’Estat veta. L’alternativa són unes eleccions, però no pas en un sentit convencional.

En aquest punt va ser especialment estricte. Formalment, va explicar, serien unes eleccions al Parlament que complirien els procediments legals establerts. El que els atorgaria l’essència d’un plebiscit -sobre la independència- seria que els partits i la societat civil articulada s’organitzessin d’una manera atípica. “Només avançaré les eleccions si es compleix aquesta condició, és a dir, si són per fer la consulta”, va emfatitzar. Altrament, si ningú no hi juga, Mas esgotarà la legislatura fins a finals del 2016. Quines característiques hauria de tenir, doncs, aquesta convocatòria? Segons Mas, l’element fonamental és que el resultat pugui ser llegit a Catalunya i arreu del món inequívocament com un referèndum. Que no es pugui interpretar que el que hagin dit les urnes sigui alguna altra cosa que un sí o un no a l’estat independent.

Mas va aclarir els dubtes sobre quines condicions cal complir per aconseguir aquest resultat indiscutible. Hi podria concórrer més d’una llista a favor del sí -es dóna per descomptat que els del no faran la seva, sense fer cap cas del que proposi Mas-, però de totes les candidatures amb la independència en el programa “n’hi ha d’haver una que, per ella mateixa, obtingui la majoria absoluta”. És obvi que, si Convergència i ERC s’arribessin a presentar per separat, cap de les dues candidatures ho assoliria. Un desafiament, per tant, als republicans a estovar les seves reticències -ara mateix enormes- a una llista conjunta.

Quina composició hauria de tenir aquesta llista? Mas va oferir una fórmula per “superar la dinàmica partidista” que va estar a punt d’engegar a rodar els preparatius del 9-N quan la unitat sobiranista es va esberlar en renunciar el Govern a la consulta inicialment prevista. La fórmula de Mas passa per una candidatura mixta, amb personalitats de la societat civil, experts en matèries clau per bastir el nou estat, i noms proposats pels partits que s’hi vulguin implicar. Gairebé tothom que en formés part es comprometria a presentar-se només per un sol cop, en “un acte de servei al país”, i per a un mandat curt, “màxim un any i mig”. En aquests 18 mesos, es desplegaria tota la bateria d’accions per acabar proclamant la independència.

Els partits quedarien en un segon pla i tornarien a tenir protagonisme en unes eleccions constituents que podrien ser a finals del 2016 si les plebiscitàries acaben tenint lloc a principis del 2015. La campanya es finançaria al marge dels partits, a través d’una fundació ad hoc, i els partits acabarien rebent les subvencions que s’obtinguessin. L’últim cop d’efecte va arribar en l’últim tram del discurs de més d’una hora: perquè ningú no l’acusi de voler-se “salvar” malgrat tenir el partit enfonsat a les enquestes, va oferir-se a liderar o, si calgués, a “tancar” la llista. Un moviment més d’encerclament a l’estratègia de Junqueras. I també amb conseqüències a Unió, que s’haurà de posicionar sobre un pla -eleccions anticipades i rumb independentista- que Josep Antoni Duran i Lleida no compra.

“Solidaritat” del Govern davant la querella

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va avançar ahir que tots els membres del Govern demanaran declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per defensar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en cas que prosperi la querella de la Fiscalia contra ells per l’organització de la jornada de participació del 9-N. “El Govern es declara solidari i coresponsable en totes les decisions preses sobre la convocatòria”, va indicar Homs després de l’última reunió del consell executiu abans de la conferència del president de la Generalitat.

stats