Mas centra esforços en el 9-N amb la vista en el plebiscit

BarcelonaVa ser precisament al Palau de Pedralbes, just on es va trencar la unitat sobiranista, on Artur Mas va pronunciar una frase lapidària durant una reunió extraordinària -i secreta- del seu Govern: “No penso passar a la història com un traïdor”. Corria el 16 de març del 2013, la legislatura feia els primers passos i ja hi havia consellers que qüestionaven el rumb sobiranista del president, consensuat amb ERC. Les circumstàncies han canviat des d’aquell dissabte gairebé de primavera: les circumstàncies han provocat que la consulta s’hagi reformulat -el procés participatiu és una aposta personal de Mas- i els partits ja no van junts. L’Estat ha fet servir les seves armes jurídiques per suspendre el 9-N i el president ho fia tot a una alta participació en la iniciativa en què s’ha convertit la consulta i, sobretot, a teixir una llista unitària per a les eleccions plebiscitàries.

“La clau és superar els dos milions de participants el 9-N, perquè el Govern en surti reforçat”, sostenen dirigents de CiU consultats per l’ARA, basant-se en el fet que això enforteix el president de cara a Madrid i de cara a les eleccions plebiscitàries que planen sobre l’escenari. Un dels esculls d’aquest tipus de comicis és que, tal com va explicar Mas aquest dimarts en una compareixença molt esperada pels quadres de CiU -alguns “descol·locats” després del trencament de la unitat-, “només seran plebiscitaris si els partits s’uneixen en llista i programa”. Si no, defensa Mas, no superaran la categoria habitual d’autonòmiques i potser no caldria avançar-les.

Contactes per després del 9-N

La relació amb ERC, admeten els dirigents consultats, ja no és bona. “Volen guanyar les eleccions, no en tenim cap dubte”, assenyala un membre de la cúpula de CiU, desconcertada per la reacció aïrada dels republicans al voltant del pla alternatiu de Mas per al 9-N. “Ara hem de recompondre les coses”, sosté un alt càrrec de CDC. Recompondre-les, però, passa per acceptar una declaració unilateral d’independència que els convergents volen estudiar a fons -especialment els termes de calendari i la construcció de les estructures d’estat necessàries- i que Unió no accepta. De fet, és una de les seves “línies vermelles”.

És en aquest context que Mas pretén una “llista de país” que deixi les sigles en segon terme. Un escenari al qual s’ha de sumar la incertesa pressupostària, amb unes finances catalanes en mans del ministeri d’Hisenda i una ERC que no vol donar suport a uns comptes “autonòmics”. Atent, Miquel Iceta fa setmanes que s’ofereix per col·laborar amb el Govern -un moviment celebrat per Josep Antoni Duran i Lleida i promogut per l’ establishment, que segueix de prop la trencadissa entre CiU i els republicans- en cas que calgui obrir un nou joc d’aliances.

En els contactes post 9-N també s’hi han sumat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, situats just al centre del procés. El president s’ha reunit amb Carme Forcadell i Muriel Casals per fer-los saber el seu pla i serà avui quan la societat civil emeti el seu veredicte. Els milions de persones que han sortit al carrer en els últims anys segueixen atentament els passos del Govern -aplicat al màxim, com CDC, per conduir-les cap als punts de participació del 9-N- i de la seva reacció en depèn, en bona part, la confecció d’una llista unitària: la sortida triada per Mas i que avaluarà l’èxit del procés i del seu llegat com a president.