Madrid amenaça de suspendre l’autonomia si Mas no obeeix el TC

MadridEn l’any del Tricentenari, amb el record viu de l’abolició de les institucions catalanes, el govern espanyol va atiar ahir un espantall que fins ara havia procurat esquivar: la possibilitat de suspendre l’autonomia aferrant-se a la Constitució del 1978. Un cop més, l’encarregat d’obrir la caixa dels trons va ser, paradoxalment, el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que s’ha convertit en un dels portaveus habituals en el debat català.

En preguntar-li, en un esmorzar informatiu a Madrid, sobre l’ús de l’article 155, que permet a l’Estat prendre el control d’una comunitat autònoma, va assegurar que el govern de Mariano Rajoy no descarta aplicar cap de les eines que li ofereix la llei, “inclòs el que s’hagi d’incloure”. A la sala l’escoltaven, a dos dies del referèndum escocès, 58 ambaixadors acreditats a Espanya. La intencionalitat política era clara. La polèmica, previsible i assumida pel ministre. La prova és que poc després, en una compareixença al Congrés, va reiterar el missatge, amb algun matís de mínims. El PP va fer equilibris retòrics però va acabar defensant aquesta duresa.

El cap de la diplomàcia espanyola, un dels membres de l’executiu que més ha reflexionat sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, va evitar entrar a fons en els escenaris posteriors al 9 de novembre. Només una apel·lació al diàleg dins del marc constitucional i a la certesa que, en política, res és “irreversible”. Sempre amb una etapa prèvia: impedir que els catalans exerceixin el dret a decidir en una consulta.

Confiança en Mas

“Un desafiament a la legalitat serà respost amb tota l’eficàcia i tota la contundència des de la legalitat”, va afirmar. Va trobar “sorprenent” que el seu punt de vista, que obre la porta a prendre mesures dràstiques, “sigui notícia en un país madur”. Margallo, que va presumir de conèixer bé el president de la Generalitat, Artur Mas, es va mostrar convençut que no desobeirà el Tribunal Constitucional quan paralitzi cautelarment la llei de consultes del Parlament i la convocatòria del 9-N que se’n derivarà. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va confirmar que el seu departament està centrat aquesta setmana a ultimar els recursos. Amb aquest pretext es va estalviar donar explicacions sobre la llei de l’avortament.

L’oposició va carregar contra el contingut i la forma -el sentit d’oportunitat política- del responsable d’Exteriors. El PSOE el va acusar d’“afegir llenya al foc” en comptes d’apagar-lo. Ell, però, va reivindicar la seva obligació, complint el mandat ciutadà, de garantir que es respecti l’ordenament vigent. No es va quedar en un enfocament legalista: es va endinsar en el terreny de la ideologia, sobretot per referir-se al referèndum d’Escòcia. Margallo creu que s’imposarà el noa la independència, però va alertar que, en cas contrari, seria un “precedent de balcanització” a la UE.

A la mateixa hora, en un altre hotel madrileny, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, reclamava un pacte institucional: “La tensió actual farà que tots hi perdem”, va lamentar.

Margallo, disposat ara a presentar ell ‘Victus’

El cap de la diplomàcia espanyola va tornar a negar ahir “censura” en la suspensió de la presentació de Victus, la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, a la seu de l’Institut Cervantes d’Utrecht, a Holanda. Segons va dir, només s’havia ajornat l’acte. Tant és així que va mostrar-se, fins i tot, disposat a presentar ell mateix el llibre més endavant. CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA van fer pinya al Congrés per demanar explicacions a Margallo per aquest episodi, i li van exigir una rectificació i que assumís responsabilitats. El PP els va acusar de tenir comportaments “infantils”.