L'hora de parlar de tu a tu amb el món
BARCELONAD'ençà que el poeta Joan Maragall va entonar a finals del segle XIX l'Oda a Espanya que començava amb l'"Escolta, Espanya" a què tantes vegades ha recorregut el catalanisme polític, els esdeveniments històrics i polítics no han fet més que eixamplar la distància, i la incomprensió ha envaït el terreny entre Catalunya i Espanya. L'últim episodi d'aquesta història de topades i intents de reconciliació fallits l'ha escrit aquesta setmana passada el president de la Generalitat, Artur Mas. Amb el més que significatiu "Catalunya necessita un estat" que Mas va plantejar a Madrid, certificava també la defunció dels intents per fer que l'estat propi dels catalans fos l'espanyol. Articulava així l'última estrofa del poema de Maragall: "Adéu, Espanya!" Ha arribat l'hora de parlar de tu a tu amb la comunitat internacional. Però amb qui? Sobre què? Com? És l'hora de l'"Escolta, Europa".
A qui cal convèncer?
Alemanya, la prioritat ineludible per a l'èxit del procés
Els experts consultats per l'ARA, coneixedors de la realitat política, social i econòmica de Catalunya, coincideixen a destacar la importància que el Govern esmerci els esforços que calgui per convèncer sobre la viabilitat de l'operació als socis forts de la Unió Europea. "Cal que el Govern informi els governs europeus sobre el procés que vol obrir", subratlla Geoff Cowling, excònsol del Regne Unit a Barcelona, que opina també que el president Mas hauria de dirigir-se directament a Brussel·les per explicar el procés que vol pilotar. En aquest àmbit, Alemanya hi té un capítol destacat, especialment en l'actual context de dependència econòmica espanyola. Per al professor i diplomàtic nord-americà Ambler H. Moss, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, l'aval alemany a un procés d'aquestes característiques és "imprescindible", també per a una integració a la UE "per la via ràpida". "És important un patrocinador com Alemanya, que és la banca d'Espanya, un factor molt important", també per desactivar els previsibles obstacles que podria posar-hi Espanya, afirma Moss. Intueix que el país germànic ajudarà Catalunya si la veu com una aliada econòmica estratègica al sud d'Europa. En qualsevol cas, però, ells, sumats a l'economista Salvador Garcia, del col·lectiu Emma, destaquen la importància del gir que ha fet el procés des de la manifestació de la Diada.
Fortaleses i debilitats
Molt endeutats, però amb potencial i un clam pacífic al darrere
El missatge que va enviar la societat catalana al món l'Onze de Setembre és el d'un clam "democràtic, pacífic, disciplinat i responsable", opinen Moss i Cowling. Aquest no és un element menor de cara al món, sinó que enforteix la legitimitat de la demanda. Hi coincideix també Garcia.
Cap perd de vista, però, que l'elevat deute i dèficit de la Generalitat no són precisament una bona carta de presentació. Com a contrapès, també tots tres situen la potencialitat productiva i de dinamisme econòmic del país, especialment sense el dèficit fiscal crònic. "Cal explicar molt bé les raons que han portat a aquest nivell de dèficit i deute, i prendre el compromís ferm que Catalunya serà un estat fiscalment responsable i disposat a complir en un termini raonable", indica Garcia. Hi afegeix, a més, que caldrà deixar clar que Catalunya pagarà la seva part del deute espanyol. I el valor innegable de la marca Barcelona no es pot menystenir. A més, caldrà estar atents a processos com l'escocès.
Els passos a seguir
La importància de mantenir el to de rigor i la seriositat democràtica
Sigui quina sigui la fórmula jurídica, eleccions plebiscitàries o referèndum, hauran d'acabar parlant les urnes. Per Ambler H. Moss, cal esgotar la via del pacte fiscal abans de fer un salt endavant. "Però fins i tot en cas que Espanya fes una oferta molt generosa, que ho dubto, el rumb que ha pres la societat catalana penso que ja no l'aturarà res", assevera. En canvi, per Salvador Garcia, insistir en la via exclusivament econòmica genera més incomprensió de cara al món. Per això és partidari de prioritzar l'explicació de la voluntat política de ser estat i evitar així que la comunitat internacional se'n desentengui en veure-ho com un problema domèstic espanyol. En qualsevol cas, no dubten que la sortida és nord enllà.
