Junqueras esquiva la pressió i prioritza el programa comú

Barcelona“Hem reviscut l’engany de l’Estatut”. És una sentència que es pot sentir dir aquests dies a dirigents d’ERC, que equiparen la renúncia al 9-N acordat amb la rebaixa a l’Estatut pactada el 2006 per Artur Mas i el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest és el nivell de confiança que per ara desperta CiU als republicans, un mal context per intentar una llista unitària que, a més, molts no veuen útil. Intentaran esquivar la pressió i proposar un punt comú al programa.

A diferència del que va passar el 2006, ara el president d’ERC, Oriol Junqueras, ja havia mentalitzat els seus quadres que el Govern podria fer marxa enrere i, per això, el fracàs de la cimera de dilluns no va agafar ningú desprevingut. La primera alarma es va encendre el 7 d’agost, en la reunió secreta de Mas i Junqueras a Palau. Va ser quan el president va posar sobre la taula no fer la consulta i passar a plebisciàries amb coalició, un horitzó que va sulfurar el republicà, convençut que calia forçar la legalitat estatal.

L’alerta interna sobre CDC

Llavors, ja va posar en alerta alguns col·laboradors i la cúpula. Les reunions dels dos líders durant la primera quinzena de setembre no van acabar tampoc gaire bé. Per això, Junqueras va alertar davant uns quadres d’ERC sorpresos, en el consell nacional fet el 27 de setembre -el dia que Mas convocava la consulta-, que no es refiava del tot del president. El 2 d’octubre, després que el Govern frenés els preparatius del 9-N, va exposar la situació als seus diputats i va congelar la negociació dels pressupostos del 2015.

Per això, la indignació i no la sorpresa va presidir l’executiva d’ERC l’endemà de la cimera que va esquedar el front sobiranista. Els quadres van tancar files amb Junqueras i la secretària general, Marta Rovira, i van criticar el full de ruta ideat per Mas. Van decidir implicar-se en el 9-N -s’han fet voluntaris- tot i no compartir el format perquè creuen que corre el risc de ser un fracàs i perjudicarà el procés. Paral·lelament, però, també van constatar les poques ganes de coalitzar-se amb una CDC quan la confiança està sota mínims.

Si bé certs dirigents d’ERC no veien amb mals ulls l’aliança abans de l’estiu, ara quasi tots estan més freds. Pel gir unilateral de Mas i perquè el dirigent de CDC Josep Rull ja ha avisat que no es convocaran eleccions si no hi ha llista unitària, unes paraules que els republicans consideren “un xantatge”. Junqueras és dels més contraris a la coalició i alguns dirigents que pensen com ell creuen que seria “una taula de salvació de Mas i CDC” i que suposa massa riscos. Temen, per exemple, que una coalició sense ideologia perdi el suport de l’ala esquerra d’ERC i la dreta de CDC. Tampoc tenen garanties que Convergència no hi inclourà noms amb ombres de corrupció i pensen que podria allunyar els exsocialistes que els republicans intenten seduir.

Per tot això, si no fos possible una llista unitària, ERC prioritza un programa comú que cridi a una declaració immediata d’independència o que les forces sobiranistes es presentin amb l’epígraf Ara és l’hora per escenificar unitat. Tot i això, temen una “pressió pública brutal” per anar en coalició i saben que si Mas accepta incloure i calendaritzar una DUI al programa “costarà dir que no”. Accepten que “Mas té molts adeptes” també fora de CiU. Així mateix, davant l’hermetisme de Junqueras, sectors de CDC intenten convèncer ex alts càrrecs d’ERC al tripartit perquè l’influeixin.