ICV i ERC pressionen CiU per la consulta
Compte enrere perquè els grups parlamentaris articulin la resposta inajornable del Parlament a la gran manifestació de l'Onze de Setembre. Els partits que van donar suport a la mobilització negocien el nivell de concreció que ha de tenir el pronunciament que farà el Parlament entorn a l'autodeterminació durant el debat de política general que comença avui. Per ara, CiU ha posat damunt la taula un esborrany de proposta de resolució que constata, després del cop de porta de Rajoy al pacte fiscal, que "els intents d'encaix de Catalunya a l'estat espanyol són avui una via sense recorregut". I explicita que "el Parlament constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el Govern a consultar la seva voluntat".
D'aquesta manera CiU es compromet amb la idea d'un referèndum sobre la sobirania política de Catalunya. Però no posa data a la consulta, com volen ERC, ICV-EUiA i Solidaritat, que ho consideren clau i pràcticament ineludible després del clam independentista de la manifestació gegant de la Diada Nacional. Precisament, les negociacions amb aquestes forces se centren ara en el calendari de l'exercici del dret a decidir. Tant ERC com ICV-EUiA consideren que ja no té sentit moure's en un mar d'ambigüitats, sinó que només la claredat i concreció del Parlament podrà ser considerada una resposta a l'altura del clam del milió i mig. Ecosocialistes i republicans desconfien de les intencions de CiU, que d'entrada no vol concretar que la pròxima legislatura ha de ser la de l'exercici del dret d'autodeterminació, al qual el Parlament ja ha expressat en diverses ocasions que no renuncia. Per això, segons les fonts dels dos partits consultades, no pensen facilitar a CiU que tiri d'una calculada ambigüitat d'elevat to sobiranista (sense gaires concrecions) al Parlament en benefici dels seus interessos electorals en cas d'anticipades.
La intenció d'ICV-EUiA i ERC, doncs, passa per seguir pressionant CiU perquè es comprometi en la part dispositiva del text -al capdavall la que compta- a promoure el referèndum la pròxima legislatura. I avisen que si la federació, pels seus interessos electorals, no cedeix, no dubtaran a presentar la seva pròpia proposta de text, amb data per al referèndum. Amb aquesta jugada, el cert és que es reserven la carta de posar en un autèntic compromís CiU i la solidesa de les proclames en favor de l'estat propi i la transició nacional del president i líder de la federació, Artur Mas.
Màxim consens
L'esborrany de CiU també "insta el govern de la Generalitat i les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per portar a terme aquest procés democràtic, amb diàleg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol". També demana que el debat es pugui realitzar "sense coaccions de cap mena".
En tota la seva proposta inicial de resolució, CiU no fa constar enlloc la paraula independència , i es limita, en la part expositiva del text, a indicar que "disposar d'un estat propi, tan dependent o independent com la resta d'estats europeus, que tingui per objectiu servir al benestar, el progrés econòmic i cultural dels ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen o condició, és vist avui com una necessitat inajornable per una part creixent de la ciutadania de Catalunya", voluntat expressada en la gran manifestació.
La pressió al Parlament, especialment als partits que van donar cobertura a la manifestació de la Diada, va en augment. CiU, ICV-EUiA, ERC i SI -el PSC no concreta encara el seu compromís amb el dret a decidir- saben que tenen a l'abast tancar el cercle de l'èxit de la mobilització més gran que hi ha hagut mai al país en defensa d'un estat propi, si són capaços de donar resposta al clam. Igualment, però, també és a tocar un fracàs de grans dimensions si d'avui a dijous (dia que es votaran les resolucions) no són capaços d'acordar un pronunciament unitari, clar i inequívoc, com unitari, clar i inequívoc va ser el clam de la Diada. La ciutadania va fer un encàrrec a les institucions. I ara els ha arribat el torn.
