El Govern fixa el debat del camí cap a la sobirania
BARCELONAEls partits catalanistes (també CiU) encara han de debatre els seus programes i intentar buscar punts de trobada per satisfer el clam popular de la gran manifestació independentista de l'Onze de Setembre. Però no hi ha dubte que l'estat propi per a Catalunya serà el tema que monopolitzarà la campanya electoral un cop Artur Mas convoqui eleccions al Parlament, cosa que podria fer la setmana que ve, situant els comicis a finals de novembre o primers de desembre.
El debat sobre l'estat propi i el caràcter plebiscitari de la convocatòria no només apareix aquests dies com un tema còmode per al Govern -en deixa d'altres com la mala marxa de l'economia i les retallades arraconats-, sinó que està disposat a agitar-lo tant com pugui, i més després del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal dijous al Palau de la Moncloa.
El portaveu tenia un somni
Ahir el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va afirmar que la possibilitat que la pròxima legislatura sigui la de l'estat propi està damunt la taula, oberta. I que això podria arribar a través d'una proclamació unilateral del nou Parlament o d'un referèndum que doni més força a la determinació dels catalans. Al congrés de CDC del març de l'any passat, en què es va fixar l'objectiu de l'estat propi, Homs va dir que el seu anhel era ser el portaveu del govern d'un nou estat d'Europa. Davant dels micròfons de RAC1 va evidenciar que ja acarona el somni.
Les vies que va plantejar Homs estan, en qualsevol cas, fora de la Constitució espanyola, que -també amb el suport de CiU- es va aprovar l'any 1978 en un context molt diferent i que ara apareix com un mur impossible de saltar per a les aspiracions catalanes. Després de reunir-se amb Rajoy, Mas va afirmar que seria "una quimera pensar que sense tocar res de la Constitució es pot encaixar Catalunya a l'Estat" i que "no hi ha marc legal que es pugui fer servir per anul·lar la voluntat democràtica d'una nació".
La part i el tot, un clàssic
El cap de l'executiu espanyol va explicar ahir a Roma que Mas no va li va parlar de l'estat propi ni de l'avançament electoral i que qualsevol cosa que desbordi els marcs actuals s'ha de plantejar a les Corts. Ell, com el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que també opina "igual" sobre el pacte fiscal, pensa que Catalunya (la part) no pot decidir en un tema de sobirania perquè s'afecta la del conjunt d'Espanya (el tot).
El PSOE i el PP sostenen, en sintonia amb la Constitució, petrificada en els assumptes nuclears, que només Espanya és una nació amb tots els ets i uts i que, per tant, el dret a decidir està reservat al conjunt. No a les regions, comunitats autònomes o nacionalitats. És el mateix mur que es va trobar el lehendakari Ibarretxe el febrer del 2005, quan va defensar al Congrés el seu pla sobiranista, que preveia una consulta i que socialistes i populars van tombar sense contemplacions.
Homs, però, va indicar ahir que el "procés català" del qual va parlar Mas l'endemà de la manifestació fent-se seu el clam que en sortia "és un camí que no té retorn". I va insistir a donar un caràcter plebiscitari a les pròximes eleccions, encara que algunes especulacions, "exòtiques" segons el portaveu, assegurin que es podrien anul·lar si se celebren amb aquest ànim. "L'únic límit per formular programes polítics és el de la violència", va recordar.
Dues alternatives clares
A les pròximes eleccions hi haurà, segons ell, "dues alternatives": quedar-nos "com estem i amb els nos sistemàtics dels governs espanyols que tenen com a conseqüència l'empobriment de Catalunya" o "no conformar-se". I no conformar-se amb l' statu quo després d'una etapa que ha arribat al seu final després que Catalunya hagi proposat "moltes solucions" és "iniciar un camí nou, fer el nostre propi camí malgrat que té incerteses".
Homs, conscient que la nova llei de consultes que busca eludir l'autorització de Madrid no estarà a punt aquesta legislatura si Mas la tanca la setmana que ve, es va mostrar més partidari de la proclamació unilateral que del referèndum, tot i que no el va descartar. Preguntat per la consulta va fer notar que "hi ha vies alternatives" per fer el pas de l'estat propi. "Es poden prendre decisions al Parlament i això hi donaria legitimitat, perquè es faria just després d'unes eleccions", va explicar sobre la necessitat que els diputats "proclamin el camí".
El 'convergentès', enterrat
Els últims esdeveniments, tant la Diada com la reunió Mas-Rajoy, han precipitat els esdeveniments i han obligat els agents polítics a posiconar-se. Els dirigents de CiU i el Govern fa mesos que van deixant enrera el vell parlar convergentès (l'idioma que diu sense dir i que cal desencriptar amb heroiques dosis d'imaginació) i plantegen les coses amb claredat. Ho celebrava ahir mateix el conseller de Cultura, l'independent procedent de les files socialistes Ferran Mascarell. Segons ell una de les "virtuts" de tot el que està passant i del que s'està plantejant és que "ja no es reflexiona en termes ambigus del que pot passar". Segons ell fins ara la política catalana s'havia mogut "en una ambigüitat estructural perquè difícilment es podia treballar d'una altra manera". Ara, per ell, impera "el to de realitat". El tema ja no és què fer, sinó quina és la manera més eficaç i pràctica de fer-ho.
