El BCE treu l’artilleria per reactivar l’economia

El president del Banc Central Europeu, l’italià Mario Draghi, va demostrar ahir que està disposat a tirar pel dret per revertir l’estancament de l’economia europea i els perills de deflació. En vista de la proximitat del Mundial del Brasil, l’economista en cap d’ING, Carsten Brzeski, va comparar l’actuació de Draghi amb el futbol total de la política monetària. El BCE va dur ahir a terme un canvi radical per revertir la conjuntura econòmica de l’eurozona.

Amb retallades de tipus, mesures de liquiditat per millorar els mecanismes de transmissió de crèdits i algunes pistes de pròximes actuacions extraordinàries, l’ens emissor va presentar ahir un paquet d’emergència. El desencadenant dels anuncis fets ahir per Draghi va ser la situació de pura necessitat de la zona euro: les noves projeccions d’inflació i creixement a mitjà termini del BCE empitjoren les que es van publicar al març. En relació amb la inflació, va retallar la seva previsió per aquest any fins al 0,7% (enfront a l’1% previst fins ara). Pel 2015, l’ens emissor preveu que l’IPC se situï en l’1,1%, dues dècimes menys del que s’esperava. Pel que fa a les projeccions de creixement, el BCE també va reduir lleument les seves previsions i va apuntar una progressió de l’1% per aquest any, d’1,7% per al 2015 i d’1,8% per al 2016. En resum, un creixement tímid.

Per afrontar la complexa realitat de l’eurozona, Draghi va anunciar ahir una retallada dels tipus d’interès des del 0,25% fins al 0,15%, la qual cosa suposa un nou mínim històric. “En la pràctica diria que hem arribat a tocar fons”, va raonar el banquer italià, al mateix temps que indicava que l’actual nivell dels tipus es mantindrà “durant un llarg període de temps, possiblement més del que havíem previst fins ara”.

Encara més històrica, per insòlita, va ser una altra rebaixa introduïda ahir pel BCE amb l’objectiu d’impulsar que hi hagi més circulació de diners i que això faciliti, en últim terme, una pujada general dels preus. Concretament, es va decidir que la facilitat de dipòsit entri a partir d’ara en un terreny inexplorat: taxes negatives. Fins ara, el tipus d’interès que rebien els bancs pels diners que aparquen al BCE era del 0%. Ara, però, passarà a ser del -0,1%. A efectes pràctics això significa que els bancs hauran de pagar si volen reservar els seus diners. Amb la instauració d’aquesta taxa punitiva, el Banc Central Europeu pretén que els bancs optin per fer circular els diners en forma de crèdits en comptes de simplement deixar-los dipositats a Frankfurt, seu del BCE.

‘Barra lliure’ amb condicions

La part central del paquet de mesures anunciat ahir per Draghi és, amb tot, un enorme programa de préstecs amb què l’ens emissor vol estimular la fluixa concessió de crèdit especialment al sud d’Europa. El consell de govern del BCE va decidir per unanimitat que, a més de les esmentades rebaixes de tipus, els bancs comercials de l’eurozona gaudissin durant quatre anys d’un nou servei de barra lliure en forma de crèdits barats amb un volum de fins a 400.000 milions d’euros. Després d’anunciar aquesta mesura extraordinària, Draghi encara va fer entendre que encara es podrien fer més passos en el futur: “Amb això no hem acabat”.

Durant la crisi, el Banc Central Europeu ja va injectar sumes de milers de milions d’euros a l’esgotat sistema financer per tal de reactivar la molt estancada liquiditat del sector financer. Però els bancs van utilitzar el diner barat per comprar deute sobirà, que els oferia interessos més alts i els permetia fer negoci. La nova barra lliure anunciada ahir, però, forçarà que els bancs facin servir aquest diner barat per donar préstecs realment a les petites i mitjanes empreses. “Els diners no es podran invertir en deute sobirà o en sectors que tinguin tendència a la bombolla”, va apuntar Draghi. Tot i admetre la dificultat de controlar els bancs, el banquer va avisar que s’imposaran nous controls i que, si les entitats no compleixen les condicions establertes, hauran de tornar els diners abans del previst. En concret, els préstecs venceran el 2018 però, si el BCE detecta mala praxi, obligarà que es retornin el 2016.

Missatges clars

Amb les mesures d’ahir, el BCE va enviar almenys tres missatges clars: la rebaixa de taxes ha arribat al seu mínim factible; l’extensió de barra lliure es portarà a terme durant un llarg període de temps; i en cas que sigui necessari es podria encetar un programa més ampli de compra de deute públic, a l’estil de l’aplicat per la Reserva Federal nord-americana amb les quantitative easing (QE). En aquest últim punt, però, Draghi va admetre que necessita polir alguns detalls per executar aquest tipus d’adquisicions, tradicionalment mal vistes per Alemanya.

Des de Catalunya, les reaccions als anuncis del BCE van ser eloqüents. “Hi ha hagut dues decisions previsibles, però la injecció de liquiditat del Banc Central Europeu és una canonada inesperada”, va destacar Robert Tornabell, catedràtic de finances d’Esade. Per Tornabell, “tot i que és més dissuasiva que punitiva, la penalització dels dipòsits dels bancs a Frankfurt contribuirà a fer que no hi hagi diner ociós i es fomenti la creació d’ocupació i creixement de l’economia real”.

Entre els economistes alemanys es van produir ahir reaccions crítiques. “És un intent desesperat per desviar fluxos de capital cap al sud d’Europa per reactivar l’economia d’allà. Però el compte el paguen els estalviadors”, va apuntar Hans-Werner Sinn, president de l’institut alemany d’estudis econòmics (IFO). Draghi, però, havia replicat que “els tipus d’interès tornaran a pujar quan el creixement torni. No es pot dir que expropiem els estalviadors. Cobrarem pels dipòsits dels bancs. Evidentment, els bancs poden transmetre-ho a la gent, però no és el BCE qui ho fa”.