La llei de la dependència, en caiguda lliure

BarcelonaEl nombre de persones grans augmenta, però la llei de la dependència ofereix atenció a cada vegada menys gent. El sistema ja va començar a perdre usuaris l’estiu passat, arran de les successives retallades de la Generalitat i de l’Estat, i aquesta caiguda s’ha accelerat en el primer trimestre d’aquest any. La consellera de Benestar, Neus Munté, ha insistit a culpar de la situació el govern espanyol, que per primera vegada s’ha obert a estudiar les “possibles injustícies” en les seves aportacions.

Caiguda accelerada

Pràcticament 6.000 beneficiaris menys en només tres mesos

Les últimes dades del departament de Benestar reflecteixen que el nombre de beneficiaris de la llei de la dependència a Catalunya va caure un 3,8%, de 156.333 a 150.342, entre el 31 de desembre i el 31 de març. Pràcticament 6.000 beneficiaris menys en només tres mesos, que representen un descens encara més gran del que es va produir durant tot el segon semestre de l’any passat. El ritme de la reducció, per tant, s’ha més que duplicat.

La congelació de l’ajuda per pagar residències privades a persones en llista d’espera per una plaça pública ha provocat que el nombre de receptors d’aquest tipus d’ajuda hagi caigut en picat, un 15,55%, només en aquest primer trimestre. Tot i que Benestar argumenta que els usuaris estan atesos amb altres ajudes o amb serveis, també s’han reduït un 4,02% els receptors d’ajudes per a cuidadors familiars i un 2,22% els receptors de serveis.

Pitjor que la mitjana

El retrocés a Catalunya és més fort que en el conjunt de l’Estat

Les xifres sobre Catalunya del ministeri de Sanitat i Serveis Socials no coincideixen amb les de la Generalitat, per problemes en la transmissió de la informació entre les administracions, però també reflecteixen una tendència a la baixa. Constaten, a més, que el retrocés del sistema a Catalunya és pitjor que al conjunt de l’Estat. Segons aquest recompte, en el primer trimestre de l’any el nombre d’usuaris ha baixat un 2,54% a Catalunya i un 2,22% al conjunt de l’Estat.

L’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials ha denunciat aquesta setmana que el ministeri està intentant amagar el descens en els últims informes. L’entitat ha assegurat, en un comunicat, que els responsables del ministeri “es dediquen a cuinar les dades amb fanàtica gosadia” i elaboren “interpretacions tan interessades com metodològicament insolvents”.

Munté culpa l’Estat

L’aportació del govern espanyol va caure al mínim l’any passat

La consellera Munté va comparèixer dimarts al Parlament per informar sobre l’aplicació de la llei, i va insistir a culpar de la situació “les constants retallades i incompliments de l’Estat”. Com va avançar l’ARA el 6 de març, l’aportació de l’Estat al finançament va caure a un mínim històric del 12,6% l’any passat. Quan va impulsar la llei, el govern espanyol es va comprometre a un finançament a parts iguals, que no s’ha arribat a complir mai.

Sobre la congelació d’ajudes per part del seu departament, Munté va repetir un cop més que “s’està oferint a les persones altres recursos disponibles, mentre no sigui possible oferir també la prestació econòmica vinculada a residència”. Les dades demostren, però, que els altres recursos també han retrocedit. L’oposició li va recordar que, segons el Col·legi d’Advocats de Barcelona, la manera com s’ha aplicat la congelació no s’ajusta a la legalitat.

Reconeixement de Mato

La ministra admet possibles injustícies amb les comunitats

La ministra de Sanitat i Serveis Socials, Ana Mato, va reconèixer a principis d’abril al Senat que els nous criteris per regular l’aportació estatal a la llei de la dependència poden estar provocant “alguna injustícia o alguna inequitat” amb les comunitats. Mato va matisar que els canvis van “en la bona direcció”, però va oferir diàleg per “resoldre les diferències de criteri”, en resposta a una queixa del grup d’Unió del Poble Navarrès (UPN) sobre les aportacions al sistema d’atenció de la dependència a Navarra.

Dimecres el Senat va aprovar amb els vots favorables del PP i UPN una moció relacionada amb la queixa que insta el govern espanyol a posar en marxa el diàleg que havia ofert la ministra. El text presentat inicialment per UPN va ser modificat perquè, segons el senador popular José Ignacio Palacios, “no es pot parlar d’incompliment del govern espanyol”. Coralí Cunyat, senadora de CiU, va recordar que la desproporció entre l’aportació autonòmica i l’estatal és “encara superior” a Catalunya que a Navarra. Com que el PP i UPN van pactar entre ells i van rebutjar les altres esmenes, la resta de grups de la cambra es van abstenir en la votació.