Salut crearà un cens de clubs de cànnabis

BarcelonaA mig camí entre aquells que busquen la legalització de la marihuana i els partidaris de la mà dura, la comissió de salut del Parlament va avalar ahir de facto l’existència d’un ús recreatiu del cànnabis i va instar el Govern a aprovar una regulació específica per a les associacions de fumadors que fomenti les bones pràctiques. D’aquesta manera, i mitjançant la creació d’un registre específic d’associacions cannàbiques que tindrà cada ajuntament i també la Generalitat -sense especificar les dades personals dels fumadors-, Salut podrà detectar la dimensió real del fenomen i dur a terme accions per minimitzar el consum de risc i els eventuals danys.

La resolució, que no aspira a canviar cap llei, és de mínims i no engloba la base del problema perquè no incideix en els dos aspectes més controvertits: el cultiu i el transport de la marihuana. Així, els Mossos d’Esquadra continuaran actuant i els socis dels clubs privats hauran d’anar amb compte fora dels seus recintes, com passava fins ara.

Majoria aclaparadora

El debat al Parlament va servir per escenificar l’acord de tots els partits, excepte del PP, que va criticar que la proposta no té encaix legal i suposa una “gran mentida” perquè no compta amb el vistiplau del departament d’Interior. Les tensions entre Salut i la conselleria de Ramon Espadaler, de fet, s’han resolt d’una manera salomònica, cuidant-se molt d’incloure cap aspecte legal a la resolució i sense demanar a l’Estat que canviï la llei. Són precisament la llei orgànica de seguretat ciutadana del 1992 -també coneguda com a llei Corcuera, i que actualment està revisant el govern espanyol del PP- i l’article 386 del Codi Penal els dos instruments que estableixen que el consum i la tinença són delicte en espais públics, però no diuen res de l’àmbit privat.

Tan gran ha sigut el respecte a aquestes lleis que, tot i que la majoria dels grups creuen que la limitació d’edat per accedir als clubs cannàbics s’hauria de fixar en els 21 anys, la resolució estableix els 18 anys perquè és aquí on se situa actualment la majoria d’edat, va explicar Antoni Mateu, el secretari de Salut Pública. Mateu va insistir que la resolució només inclou “criteris orientatius, sense cap base legal”, i que està inspirada només en aspectes de salut pública, insistint en tot moment que fumar és dolent i fumar cànnabis encara més. La resta de criteris són que només es podran inscriure com a socis els que estiguin avalats per un altre membre del club o que hi ha d’haver un control d’accés. L’altre gran problema detectat els últims mesos, especialment a l’estiu, quan l’Ajuntament de Barcelona va clausurar una cinquantena de clubs a la ciutat, és l’ús que fan d’aquests locals els turistes. La solució ha sigut crear un període de carència de 15 dies des de la inscripció fins que es pugui consumir cànnabis, per evitar així entrades esporàdiques. A més a més, s’oferirà assessorament per reduir riscos i danys, es prohibirà el consum d’altres drogues o begudes alcohòliques, es limitarà tot tipus de publicitat, es marcarà una distància mínima entre clubs i centres sanitaris i educatius -amb aquesta eina cada ajuntament tindrà marge per actuar- i es limitarà a vuit hores diàries el temps màxim d’obertura d’un club, a més d’establir com a límit les 22 hores i les 24 hores per als divendres i dissabtes.

A la pràctica, aquestes condicions ja les complien la gran majoria de les associacions o, com a mínim, les que formen part de les dues federacions més representatives -CatFac i FedCac-, que fa més de dos anys que demanen el seu reconeixement com a via per evitar males pràctiques. La novetat, doncs, és que la Generalitat posa per primer cop per escrit aquestes condicions i, així, obre la porta a seguir avançant per aquesta via regulatòria. Durant els pròxims dies, Salut Pública publicarà al DOGC la resolució i, posteriorment, s’estudiarà el seu desplegament a la comissió interdepartamental sobre drogues, que es reuneix cada quatre mesos i on sí que hi ha presents Interior i Justícia.

Satisfacció general

En declaracions a l’ARA, tant el secretari de la CatFac, Jaume Xaus, com el de la FedCac, Àngel Benito, van celebrar la resolució com un “primer pas” que atorga legitimitat a la seva existència i a la seva activitat. “Ens dóna molta força institucional per seguir treballant”, van remarcar, tenint en compte que quan es produeix una intervenció policial les acusacions dels jutges són sempre que atempten contra la salut pública. Si és Salut qui ara fixa uns criteris per al seu funcionament, l’acusació perdrà força, raonen. A més a més, avalen que no vagi més enllà, perquè si no l’aprovació seria impossible.

El subdirector general de Drogodependències, Joan Colom, per la seva banda, va admetre que actualment hi ha més de 350 entitats cannàbiques. Aglutinen entre 40.000 i 140.000 socis, però no se sap la xifra real. Es calcula que el 22% dels catalans han fumat marihuana algun cop, i més del 6% ho han fet durant l’últim any, una proporció que es duplica entre els joves. Igual que fa anys es van crear sales de venipunció i programes d’intercanvi de xeringues, Salut Pública confia que la regulació permetrà reduir els danys i evidencia que, per actuar, primer cal admetre la realitat.