"No sense el meu fill"
BARCELONA"Tenim molt clar que no sortirem d'aquí sense els nostres fills. El Marroc té tot el dret a canviar les regles del joc però no pot ser que tinguin caràcter retroactiu i que també afectin els pares que ja havíem començat la partida", explica una de les 25 famílies catalanes que s'han vist atrapades al Marroc perquè el govern d'aquest país ha restringit les adopcions internacionals i ha endurit els requisits a mig procés.
Al Marroc, de fet, no existeix la figura jurídica de l'adopció, sinó la de la kafala , una mena de tutela -que a la pràctica acaba sent permanent-, i per la qual el nen no perd la seva filiació, la nacionalitat marroquina ni la religió musulmana. També exigeix que els pares adoptius -o tutors- es converteixin a l'islam. Així ho han fet centenars de famílies catalanes i europees que després han tornat als seus països amb els fills i han perdut la seva religió, el nom i el contacte amb el país d'origen. Amb l'arribada al govern de l'islamista Partit Justícia i Desenvolupament, els requisits per optar a una kafala s'han endurit i les adopcions s'han congelat. Argumenten que s'ha incomplert l'obligació d'inscriure els nens al consolat marroquí per poder-ne fer un seguiment i també la de mantenir el nom. Tot i el compromís de complir amb aquests requisits, la vintena de famílies afectades que són al Marroc -sobretot a Rabat i Agadir- tramitant processos de kafala han topat amb un bloqueig administratiu. Algunes estan en procés avançat i amb nens ja assignats des dels orfenats. "Estem fent tot el que podem per passar el màxim de temps al costat dels nens, als quals després d'uns mesos de convivència intensa ja considerem els nostres fills i ells ja ens veuen com els seus pares", explica una família catalana que està tramitant la kafala .
L'Institut Català de les Adopcions (ICA) està en contacte permanent amb les famílies. "Van començar el procés amb uns requisits que ara no són clars i s'està negociant", diu a l'ARA la seva directora, Núria Canals. En una circular a la qual ha tingut accés Efe, el ministre de Justícia marroquí, Mustafa Ramid, sol·licita que es denegui "la tutela als estrangers que no resideixen habitualment al Marroc". Segons la circular, si el nen viatja amb la família adoptiva fora del país, no es pot fer el seguiment del menor.
En els últims dies hi ha hagut avenços i el ministeri de Justícia marroquí podria deixar sortir les famílies si obtenen la residència habitual al Marroc. "Però s'ha de matisar què vol dir residència. ¿Parlem de dos mesos? Això és el que s'està negociant ara", explica Casals. Les famílies necessiten més concreció. "No pot ser que obtinguem la residència però que després el nen no pugui sortir del país i ens veiem obligats a viure al Marroc per un període indefinit. Necessitem la garantia que ens donaran la kafala i que d'una manera o altra podrem sortir", diuen els pares adoptius, que reconeixen que la situació és "tensa i complicada".
Nens abandonats
L'ICA confia que la cimera bilateral entre Espanya i el Marroc, que es va fer ahir, desencalli la situació. En total, hi ha 34 famílies espanyoles afectades. L'objectiu "és que puguin venir a casa amb el seu fill", diu Casals.
El Marroc és un dels països on les famílies catalanes tramiten més adopcions. Per la proximitat i perquè les llistes d'espera són menys llargues. Casals reconeix que un dels riscos de les adopcions internacionals "és que el procés es trenqui" i afegeix que, tot i que l'administració pot ajudar, "els països d'origen són sobirans en les seves decisions". Cada dia s'abandonen al Marroc uns 24 nadons de mitjana que van a parar a orfenats sobreocupats, segons l'ONG marroquina Solidaritat Femenina. "Aquests nens ja van ser abandonats en néixer. No pot ser que se'ls negui un dret fonamental com és tenir una família", conclou una de les famílies afectades.
