Universitats ingressa 55 milions més en taxes, com l'euro per recepta

BARCELONA.L'encariment de les matrícules universitàries suposarà entre 54 i 60 milions més per al sistema universitari públic català. En una resposta parlamentària del 2 d'octubre, amb el procés de matriculació prou avançat, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, xifra en 54,5 milions d'euros la partida addicional que es recaptarà amb la pujada dels preus, un cop descomptat el 25% que ha d'anar destinat a les beques d'equitat (uns 18 milions aproximadament).

En una reunió celebrada ahir amb els rectors universitaris, el Govern va apuntar fins als 58 milions d'euros com a possible xifra final, a l'espera de l'evolució de les matriculacions i les sol·licituds de beques rebudes. Amb tot, el procés de matriculació -sobretot dels màsters i postgraus- encara no està tancat i fins al 15 d'octubre els alumnes tenen temps per demanar un ajut.

Finalment, la controvertida pujada de les taxes universitàries es traduirà en una xifra similar a la que el Govern espera obtenir amb una altra de les polèmiques mesures recaptatòries que ha comportat la retallada: l'euro per recepta, que aportarà uns 50 milions aquest 2012.

Segons càlculs del Govern, fins al 60% dels universitaris catalans podrien accedir a una beca dins del nou sistema de preus universitaris, que estableix descomptes més alts o més baixos a la matrícula en funció de la renda. Sis de cada deu universitaris tenen un nivell de renda familiar inferior al llindar que la Generalitat ha establert com a màxim per poder obtenir una beca (40.331 euros bruts a l'any per a una família de tres membres). Però cal veure encara quants d'ells sol·liciten l'ajuda, ja que el termini s'acaba la setmana que ve. Si tots ho fan, el Govern calcula que faria falta el 25% dels ingressos addicionals per cobrir aquests ajuts. Si no és així, els centres tindran més diners a la seva disposició. Per això, i pel fet que encara hi ha alguns processos de matriculació oberts, la xifra fluctua encara entre els 54,5 i els 60 milions, van explicar a l'ARA fonts de les universitats.

La universitat més cara

Els 60 crèdits de grau -un curs universitari habitual- costa aquest curs 2012-2013 entre 1.516 euros i 2.372 euros, en funció del tipus d'ensenyament. Això, per als que no tinguin cap descompte per llindar de renda, suposarà un encariment d'entre 607 i 649 euros respecte del curs passat, un 67%. El preu dels màsters han pujat també uns 900 euros per curs, el 61%, segons dades de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU). Així, els màsters que habiliten per a l'exercici de professions regulades han pujat fins als 2.400 euros, i la resta, que són la majoria, costen fins a 3.840 euros.

L'OSU va denunciar ahir que Catalunya és la comunitat autònoma amb les matrícules universitàries més cares de tot l'Estat. Amb l'encariment d'aquest curs, els preus catalans són de mitjana un 75% més alts que els de les universitats de la resta de l'Estat i un 30% més cars que els de la segona autonomia més cara, Madrid.

Beques i inversió

Es calcula que el 25% dels diners recaptats per aquest increment de preus es destinarà a les noves beques, a més de cobrir la diferència de preu amb l'any passat per als alumnes amb exempció de matrícula, ja que el ministeri d'Educació només cobreix els preus antics. El 75% restant són aquests 54,5 o 58 milions d'euros que els rectors universitaris van reclamar a l'inici del curs que revertissin en el sistema universitari, en lloc d'anar a eixugar el dèficit de la Generalitat o a cobrir alguna altra despesa de l'administració.

El Govern ha accedit finalment a aquest clam i el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, va confirmar ahir mateix als rectors que, un cop aplicat el tercer pla d'ajust que l'Estat ha imposat a la Generalitat -que afecta els sous del personal universitari com a part de la funció pública-, tot l'increment d'ingressos obtingut de l'augment dels preus es quedarà a les universitats. De fet, són diners que els centres reben directament dels estudiants durant el procés de matrícula i, per tant, la distribució d'aquesta xifra entre les diverses universitats públiques dependrà de la seva matriculació.

Però "hi ha un compromís de sistema perquè cada universitat destini l'augment a les beques d'equitat, a més de beques de màster i postdoctorat i a completar la beca del ministeri, i que la resta quedi a disposició dels centres per apaivagar les seves tensions al pressupost", va explicar el president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), Francesc Xavier Grau.

Les universitats i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) s'han de posar ara a analitzar l'aplicació d'aquestes beques a cada centre, ja que també les gestionaran directament les universitats. Així doncs, el percentatge dels ingressos addicionals destinat a beques variarà també a cada universitat en funció dels alumnes que en demanin, però es calcula que no superarà en cap cas el 25%.

Tres rectors de les universitats públiques catalanes expliquen en què s'han d'invertir aquests recursos addicionals

Fracesc Xavier Grau (Rector URV i president ACUP)

La part d'aquest increment de preus que no es destini a cobrir les beques als estudiants s'ha de quedar a la universitat per recuperar part del que ha perdut en aquests últims temps. Aquests diners s'hauran de destinar a l'equilibri pressupostari de cada centre. En el global del sistema universitari es viu avui una situació tensionada, en què la reducció dels ingressos és més gran que la reducció de despeses. Per mantenir el funcionament normal dels centres, caldrà destinar aquests diners extres a apaivagar aquesta tensió al pressupost.

Josep Joan Moreso (Rector UPF)

Després d'una reducció global de la subvenció pública pròxima al 20%, aquests ingressos són només per sobreviure, per mantenir el pacient amb vida. Dit això, és obvi que si s'ha demanat un esforç addicional als estudiants, ha de tenir una contraprestació en la qualitat de la docència, i cada universitat decidirà com. És a dir, els diners que no van a les beques s'han d'invertir en mantenir la qualitat del servei, amb més assistents docents, més qualitat de places de professors i aplicar bé l'espai europeu fins a oferir un bon servei de biblioteca.

Antoni Giró (Rector UPC)

Els ingressos addicionals procedents de les matrícules es faran servir per a les beques d'equitat i a completar les beques del ministeri. Creiem que és un fet molt positiu que aquests diners es quedin al sistema perquè la pujada en el preu de la matrícula s'havia d'acompanyar de mesures que garantissin que ningú quedés fora del sistema universitari per raons econòmiques. A més, a la UPC, invertirem també per millorar determinats aspectes de docència i, finalment, per equilibrar el nostre pressupost.