METEOROLOGIA

Dues boles de foc al cel en només vuit dies

No hi ha relació entre els dos bòlids que han il·luminat el cel amb pocs dies de diferència

Imatge del segon bòlid vist ahir a Catalunya, il·luminat després d’entrar a l’atmosfera.
Miquel Bernis
16/09/2014
3 min

MeteoròlegEn només una setmana de diferència dos cossos vinguts de l’exterior del planeta han caigut a Catalunya. Són restes d’asteroides que han explotat al cel quan han entrat a l’atmosfera, cosa que ha provocat una lluminària espectacular, similar a la d’una bola de foc, ben visible durant uns quants segons des de molts punts del territori català. El primer es va poder veure el diumenge dia 7 i el segon aquest dilluns a la matinada. I curiosament tots dos entre les 6 i les 7 del matí. Si bé és relativament habitual que bòlids com aquests apareguin a Catalunya, la coincidència de dos fenòmens similars en només vuit dies podria fer pensar en algun tipus de relació entre ells, però segons el professor de la UPC, Jordi Llorca, no hi ha cap motiu per pensar que sigui res més que una casualitat. L’astronomia pot preveure fenòmens com les pluges d’estels perquè coincideixen amb el pas de la Terra per zones on hi ha restes d’algun cometa en concret, però fenòmens com els d’aquests últims dies no tenen previsió possible. El missatge tranquil·litzador és que si l’asteroide fos més gran seria detectat prèviament per observadors, com va passar al febrer de fa dos anys amb l’asteroide 2012 DA14, que va passar a menys de 30.000 quilòmetres de la Terra.

Bòlid o meteorit?

Fins al moment a aquestes dues restes d’asteroides se les anomena bòlids, perquè van provocar una lluminositat important al cel quan van entrar en contacte amb l’atmosfera, però no se sap si n’ha quedat algun rastre a la superfície. Si es trobés alguna resta d’aquestes pedres vingudes de l’exterior se l’anomenaria meteorit. Encara es tenen poques dades del bòlid d’aquest dilluns, però s’estima que la pedra que va entrar a l’atmosfera diumenge passat podria haver tingut una mida superior a un metre de diàmetre, just abans d’esclatar a l’atmosfera.

Precisament Jordi Llorca i els seus companys havien començat a buscar aquest cap de setmana alguna resta d’aquest primer bòlid que va caure diumenge 7 de setembre, però talment com si fos un gelós expert boletaire, el professor no ens ha volgut especificar on el busquen. Segons Llorca, els meteorits, com les obres d’art, tenen un mercat negre que mou buscadors d’arreu del món que, tan bon punt es difon la notícia d’algun fenomen d’aquest tipus, es desplacen on calgui.

Fins ara a Catalunya s’han trobat cinc meteorits, cap de recent. L’última troballa de la qual es té constància data de mitjans del segle XIX. Segons Llorca trobar un meteorit és com trobar una petita peça del trencaclosques de l’univers, ja que pot contenir pistes sobre com es desenvolupa la matèria a l’espai que serien impossibles d’obtenir d’una altra manera. Alguns meteorits poden arribar a tenir el que s’anomena grans presolars, matèria anterior fins i tot a la formació del sol.

Divuitena pedregada a Ponent aquest any

Diumenge una nova pedregada va tornar a malmetre collites de pomes Golden i Fuji a Ponent, amb una afectació d’entre un 60% i un 100%, segons Unió de Pagesos. Les comarques més perjudicades van ser l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera. És la divuitena pedregada que afecta les comarques de Ponent aquest any. Per altra banda aquest dilluns les tempestes van arribar a fer caure pedres com pilotes de ping-pong en alguns municipis del Gironès i del Baix Empordà, un episodi recurrent durant les últimes setmanes a Catalunya.

stats