Antoni Vives: "Barcelona és el forat de la gatera de l'alliberament nacional"

BARCELONAAntoni Vives serà alcalde en funcions de Barcelona una setmana, a partir de demà. Escriptor i col·laborador de l'ARA, el tercer tinent d'alcalde de Trias ens explica la seva visió del catalanisme des de Barcelona i de Barcelona com la ciutat que ha de salvar les llibertats al món.

Quina és la seva visió de Barcelona?

Per mi Barcelona ha de jugar un paper molt important en un ens que jo anomeno Països Catalans i que fins i tot en aquests moments va més enllà. Hem arribat a creure que Barcelona només és capital de la Catalunya administrativa i és fals, té vocació de capital global. La història que el nacionalisme es contraposa a una idea moderna urbana és fals, el catalanisme polític es vertebra al voltant d'una idea de modernitat radical, neix amb un moviment que és intrínsecament molt modern, que és molt romàntic a la seva època i els catalans el tirem endavant casant-nos sempre amb la modernitat radical. Trenquem amb Madrid i ens casem amb París. Només en la renovació de la nostra societat hi ha la possibilitat de pervivència.

I els reptes de futur?

Aquesta màquina obsolescent de viure que és la ciutat l'hem de refer. Hi ha una economia nova que tenim a les portes, és l'economia relacionada amb les ciutats. Les ciutats han de tornar a ser centres productius, el gran error d'Occident ha estat allunyar el sector secundari dels centres de les ciutats. La salvació és com torna la indústria al centre de les ciutats. Tampoc estic dient que hagin de tornar les xemeneies, però sí una nova manera de fer producció, que també canviarà la manera com vivim. El nostre mantra és que Barcelona esdevindrà una ciutat de barris productius, a velocitat humana, autosuficient energèticament, en el si d'una metròpoli d'alta velocitat, hiperconnectada amb el món i de zero emissions.

Molts reptes per a un país en crisi.

En Manel Sanromà, un dels membres de l'equip, diu que estem en una situació de catàstrofe, els alemanys tenen tot Europa i nosaltres tenim la sort de ser a l'altra banda del canal i ens unirem i aleshores hem de recuperar Europa d'alguna manera, fent una mena de nou desembarcament de Normandia, de manera conceptual. Ens estan disparant per tot arreu però som aquell capità -com a Salveu el soldat Ryan - que tenia una franja aquí al darrere i en un moment determinat diu: "Cap aquí!" I aquest "cap aquí" és Barcelona i és aquest concepte de ciutat. La salvació d'Europa passa per aquí. Hem de pensar com convertim la llibertat en un fet perdurable, i això només passa si hi ha avenç socioeconòmic.

Com es fa?

No sé què passarà amb Europa d'aquí 200 anys, ni sé què passarà amb Espanya d'aquí 5 anys, ni sé què passarà amb un concepte de Catalunya estat perquè fins i tot el meu ideal de nació és una nació completa de Països Catalans. El que segur que existirà és Barcelona. Barcelona és el forat de la gatera de l'alliberament nacional. Si jo vaig pel món amb el nom Catalunya he d'explicar moltes coses, si vaig amb el nom de Barcelona, sent conscient que és la capital del meu país, de la meva nació, ens colem allà on sigui. Un dels canvis copernicans que s'ha de produir definitivament al nacionalisme català és assumir Barcelona i la seva àrea metropolitana com un element central i definidor per presentar-nos al món. El que per nosaltres és clau és anar-nos-en a Xangai o anar-nos-en a Nova York. Som la capital d'una cosa molt important que vostè encara no sap què és, però que quan vingui ja se n'adonarà.

I això com es fa compatible?

Els catalans ens assemblem molt a Microsoft, que no és el millor sistema operatiu, es penja molt sovint i hi ha uns pedaços, però té una característica que és la nostra i és que és el sistema més compatible de la Terra. La catalanitat històricament, com a mínim des del naixement del catalanisme polític des de la revolució romàntica, s'ha caracteritzat segurament per ser el moviment político-cultural més compatible de la Terra, segur. Per això, per mi l'Eixample és el lloc del món que més s'assembla a Manhattan. És un lloc on hi ha gent que penja el No a la guerra i són els mateixos tios que després se'n van a Cadaqués, és aquesta capacitat que tenim de fer les coses amb tranquil·litat, de no estar gaire casats amb res, això sí, des d'una radicalitat de pertinença molt íntima. Barcelona és una ciutat de les més compatibles, o sigui de les més cosmopolites de la Terra.

És un model de ciutat exportable?

Quan anem a San Francisco ens donen lliçons sobre smart cities , nosaltres diem quan parlen de temes smart : "You are very smart, but we are the city" . I això no ho dubta ningú, per aquesta capacitat cosmopolita que té Barcelona, ara que celebrem els 20 anys dels Jocs. Hi va haver una generació molt potent, que és la generació dels anys 60-70, que va definir un marc d'evolució, que són els que entomen la ciutat als anys 80, en el món de l'urbanisme liderats per l'escola de Barcelona. Ara toca que hi hagi un nou renaixement de tot això. Ara Barcelona s'ha de relegitimar, i des de Barcelona podem millorar el món sencer, aquest és l'objectiu real, i per tant d'aquí surt aquesta vocació d'internacionalitzar. També és veritat que si no internacionalitzem, morim. Necessitem atreure gent de fora que ens vingui a renovar, i necessitem anar a fora per explicar tot el que fem, perquè Barcelona sigui un lloc on la gent entri i surti.

D'aquí el viatge recent a la Xina.

El nostre objectiu d'anar a la Xina ha estat tancar algunes coses però sobretot ha estat anar a gambar l'arbret, fent-lo créixer recte per anar-hi d'aquí un temps i que floreixi l'arbre i doni fruit. D'allà cap aquí hem anat a buscar finançament per a grans operacions i portar projectes d'allà cap aquí. Aquesta gent vol ser a Europa, i Barcelona és la porta d'entrada natural a través del canal de Suez de molts dels productes d'aquesta gent, per això va ser molt important confirmar que l'agència de certificacions de productes per entrar a la Xina vol establir laboratori a Barcelona. Anem a buscar que, palanquejats al mercat xinès, puguem fer la competència als mercats del nord d'Europa. Hamburg, Rotterdam, aquests grans ports s'emporten el 80% del tràfic marítim europeu.

Com podem competir amb aquests ports?

Necessitem un port nou, que l'estan fent els xinesos. Un rereport que esdevingui el rereport de la indústria europea. I aquesta gent volen fer això a Barcelona. Per tant, dependrà més de nosaltres que no pas d'ells. Les mercaderies ja arriben ara, al mes de setembre. De fet, ja ha arribat el primer vaixell. Estem parlant d'una cosa que hauria de passar en els pròxims cinc o deu anys, que Barcelona plantés les bases per competir amb Rotterdam i Hamburg. Això sí que és una ambició absolutament imprescindible. Que si ho fem bé, podria fer que els mateixos que hi tenen interès, que són ells, amb nosaltres poguessin finançar una part molt important d'aquesta operació. És un peix que es porta l'oli. Forma part de la nova indústria associada a esdevenir centre internacional.

Què interessa de Barcelona al món?

Tenim 180 delegacions que ens vénen a veure cada any, un cop cada dos dies tenim una delegació que ens ve a demanar com es fa una ciutat com Barcelona. Però tu te'n vas a ciutats com Xangai, Doha, Johannesburg, i es fan amb el model anglosaxó. Llavors de què serveix tenir un model, només per fer-nos un automassatge? Hem de generar una indústria social d'això, a l'explicació i col·locació del model Barcelona. Però ho hem de fer amb algú. I aquest algú, que podrien ser els xinesos, que en aquest cas els anem a buscar, vingui aquí, ens ajudi a fer això i farem coses per a tot el món amb vostès.

I el think tank que han creat amb Hong Kong què busca?

A Hong Kong tenen 65 quilòmetres de front marítim i l'han de desenvolupar. Bé. Com ho feu? En el moment en què ens ho van preguntar, vam dir: fem una cosa, pensem-ho junts. Hem fet un conveni amb les tres agències de desenvolupament de Hong Kong, la d'urbanisme, la de l'habitatge verd i la de disseny urbà. L'associació de Hong Kong i Barcelona és molt important si tenim l'ambició de ser la porta d'entrada d'Europa per a la Xina, i és evident que Hong Kong és la porta d'entrada occidental per a la Xina. Té sentit, per això, que tirem endavant una cosa conjunta.

Com ha vist la Xina, amb ganes de menjar-se el món?

És una gent que es menja el futur, més que el món. No va pels llocs donant lliçons a ningú, cosa molt important. És gent autoreferenciada. Ells saben que tenen capacitat de fer coses molt grosses per exemple amb l'internet de l'energia, però no han trobat la ciutat per fer-ho. I nosaltres som la ciutat. I per això ells ara tenen pressa per venir aquí. I necessitem empresaris, no gent que vagi al despatx, sinó empresaris. I necessitem polítics no dels que toquen el violí, sinó dels que se la juguen donant una visió, que és el valor real de la política. Aquest és l'únic element al qual penso que els catalans no podem renunciar. Els que van fer les escoles de la Mancomunitat i de la República, la Miquel Tarradell al centre del Raval, tenien visió.

De què ha de ser capital Barcelona?

Em poso bastant nerviós quan diem que hem de ser la capital del sud d'Europa. A mi no m'interessa el sud d'Europa. Volem ser la capital d'alguna cosa, com a mínim, a Europa, al món. A mi m'interessa estar amb San Francisco i Johannesburg. Quan parlem de ciutats parlem de tot el món. Per què no fem una Barcelona al núvol i fem que s'hi pugui enganxar tothom?

Com serà Barcelona d'aquí deu anys?

Hem de tenir un port competitiu, hem d'haver demostrat que és possible fer illes autosuficients a la ciutat, hem d'haver fet el tomb productiu a Barcelona, no només en la manera de concebre, sinó de tocar elements bàsics de la ciutat. Haurem consolidat l'operació metropolitana per tenir un paper referent al món en l'economia de la ciutat, la logística i la biomedicina, elements que ens defineixen totalment i absolutament. Hi ha d'haver canvis morfològics a la ciutat, al port, en àmbits que tenim encara per desentortolligar, com la Sagrera o les connexions metropolitanes. Barcelona, la city , s'ha de relacionar de manera diferent amb l'Hospitalet, Santa Coloma, Sant Cugat. Això s'ha de resoldre. La ferida que representa el tren pel mig de l'Hospitalet, que no s'ha resolt amb l'entrada del TGV, per Sants, destrossa les possibilitats que l'Hospitalet esdevingui una ciutat de debò. I l'Hospitalet forma part de la ciutat de ciutats que és l'àrea metropolitana.

I on serà vostè d'aquí 10 anys? Fent de polític encara?

Escrivint novel·les, algun article al diari i algun assaig de tant en tant.