Sis hores de debat a l’ANC per una llista “sense polítics en actiu”
La cúpula culmina el procés per traduir el sí a la unitat en la consulta als seus socis
BarcelonaTelèfons mòbils dipositats a l’entrada per garantir un secretariat nacional bunqueritzat que havia de prendre una de les decisions més complexes de l’Assemblea des de la seva fundació: com interpretar el sí rotund de les bases a buscar “les complicitats necessàries” per impulsar una “proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S”. Sis hores i mitja de reunió -amb recés cap a les onze de la nit per destensar la situació, i arguments contraposats, dards creuats, intents fallits d’ajornament de la votació i un sistema peculiar de votació- van culminar en l’aval a una “llista sense polítics en actiu” com la plantejada per Òmnium i que ahir també beneïa en un tuit l’expresidenta de l’ANC, Carme Forcadell.
El secretariat nacional de l’ANC emetia un comunicat públic a les dues de la matinada en què explicitava la seva opció. De fet, el comunicat públic era diferent del que un quart d’hora abans s’havia enviat als socis de l’entitat, que introduïa un matís determinant en l’actual debat: parlava d’una “llista sense pes de polítics en actiu”. “La versió vàlida del que es va acordar és la que es va fer pública”, explicava un portaveu de l’entitat, que ahir va ratificar la seva posició a les xarxes. Va ser un “error” sense intenció, afirmaven fonts de l’ANC. L’esgotament provocat per la durada de la reunió va fer que es confonguessin les versions definitives del document acordat i es va enviar als socis un dels esborranys que s’havien anat estudiant al llarg de sis hores de debat. Per tant, la “llista sense polítics en actiu” és ara l’opció oficial de l’ANC malgrat els dubtes expressats en la reunió pel mateix president de l’entitat, Jordi Sànchez, que segons diverses fonts s’inclinava per no tancar les portes de l’eventual confluència sobiranista a cap actor implicat, tampoc al president de la Generalitat, Artur Mas.
Menys simpaties que la posició de Sànchez va tenir la iniciativa d’un sector del secretariat per forçar primàries obertes també a polítics per fer la llista cívica. La proposta no va rebre suports. Però segons les diverses fonts presents a la reunió, els seus impulsors no descarten encara tornar-la a plantejar. D’altres, però, ho veuen inviable. Partits com la CUP també s’oposen a aquesta fórmula participativa perquè consideren que privilegiaria els perfils més coneguts o “mediàtics”.
La decisió del secretariat la va ratificar una votació “ponderada”. “La majoria d’intervencions donaven suport a la llista civil sense polítics però calia votar-ho”, assenyalen diferents fonts consultades. El punt de fricció de la reunió va ser la presència o no de Mas o Junqueras. Aquest va ser el nucli del debat.
Vot “ponderat” a quatre opcions
El comitè permanent de l’ANC va proposar un sistema de votació que permetia expressar l’ordre de preferències. Com? Es van posar sobre la taula quatre propostes i els 75 membres del secretariat les van “puntuar”: la llista civil “sense polítics en actiu”; la candidatura civil però amb participació dels líders dels partits; una llista unitària de CDC i ERC i una segona de l’esquerra anticapitalista; i les tres llistes aliades sota un mateix paraigua, on també es podia triar el grau de col·laboració. L’opció amb més punts va ser la llista civil sense polítics (cap a 310 punts), seguida de la candidatura unitària amb líders dels partits sobiranistes (200 punts). La resta van quedar “a força distància”.
Per què es va optar per aquest sistema de votació? Perquè permet “matisar” el resultat de cara a les negociacions, apunten. Malgrat que l’ANC es fa seva la proposta de la llista exclusivament civil, es tractava de donar “un mandat” a la comissió negociaciadora amb Òmnium, CDC, ERC i la CUP i no una proposta “tancada”. Així, el resultat és “molt més inclusiu” i els negociadors de l’Assemblea -un equip encapçalat per Sànchez i en què també hi haurà la vicepresidenta Rosa Alentorn, Jordi Vilarasau i Meritxell Serret- sabran quin és l’ordre de prioritats del secretariat. Tot plegat per “consensuar les visions diferents” de l’Assemblea.