De Síria a Sèrbia: “Gran part del camí l’he fet a peu”

Subotica (sèrbia)En diuen “la jungla”, però en realitat és un bosc d’arbres raquítics creuat per un laberint de camins al voltant d’una bòbila abandonada. Entre 150 i 200 persones -la majoria homes però també algunes famílies- s’apleguen en petits campaments tan dispersos com discrets. Dormen en mantes polsegoses al costat d’una foguera encara fumejant. “Som de l’Iraq, del Pakistan, de l’Iran, de l’Afganistan, d’Eritrea, de Somàlia, del Marroc...”, diu el Mohammad, de 42 anys, un extransportista d’Alep (Síria) que té l’esperança d’arribar als Països Baixos. “Em deixo algú?” El seu cosí, el Walid, de 45 anys, li respon mentre es treu el fang endurit de les sandàlies: “Algèria?” “No! Aquests van entrar a Hongria fa dues nits i no els hem vist més”, respon.

Amb la guerra devastant el Pròxim Orient i l’Afganistan, i la misèria que impera en molts països de l’Àfrica, el flux de refugiats i immigrants que busquen una oportunitat a Europa s’ha multiplicat aquest estiu. Fins ara la ruta més concorreguda era la travessa pel Mediterrani en precàries embarcacions pilotades per les màfies líbies fins a Itàlia. Però a mesura que aquesta via s’ha anat fent més perillosa, pels naufragis i les amenaces dels traficants, la ruta està passant del mar a terra, i ara travessa Grècia i els Balcans cap al centre d’Europa.

Però la nova via implica nous perills: la violència, l’explotació i la intolerància. Tot i que a la majoria de països europeus creix el malestar per l’arribada d’immigrants, en països com ara Hongria, Sèrbia i Bulgària és on aquesta hostilitat s’ha fet més evident. Potser és per això que el Mohammad, com la resta d’immigrants entrevistats, declina donar el seu cognom, per por de represàlies.

La del Mohammad és una història com moltes altres. Va deixar Síria el 16 de maig i va fer camí a través de Turquia fins a travessar la frontera amb Grècia. Durant el camí, va fer petits trajectes en autobús i alguns quilòmetres en tren. Però la major part del trajecte el va fer a peu.

En línia recta, des de Damasc (Síria) fins a Szeged, a la frontera hongaresa, hi ha uns 2.000 quilòmetres. Però sobre el terreny, la ruta es fa eterna. “He agafat uns quants trens i autobusos -explica el Mohammad-. Però gran part del camí l’he fet a peu”. Li van caldre deu dies per travessar Grècia. Creuar Macedònia li va costar menys temps. Però ara fa un mes que està bloquejat a Sèrbia. Ha aconseguit entrar a Hongria dos cops, però els dos cops l’han detingut. El primer va estar 16 dies a la presó, i el segon 5. I va marxar del país amb un document que li prohibeix entrar a Hongria durant tres anys.

“Ho tornaré a provar avui o demà”, confessa. “Què més puc fer? Ja no queda vida a Síria, només bombes”, diu. “La policia a Hongria és dolenta”, diu el Sachid, un kurd de 36 anys del nord de l’Iraq que vol arribar a Alemanya, on viu el seu cosí. Es posa les mans a l’esquena per ensenyar com el van emmanillar i explica que li van pegar. “A Sèrbia la policia em va demanar 50 euros per passar -diu-. A Hongria no volen diners, només et detenen”.

Una tanca per “protegir” Europa

Laszlo Toroczkai, que de jove va militar en un grup antisemita i es va presentar a les eleccions municipals pel partit ultradretà hongarès Jobbik, s’ha fet un lloc en la política d’aquest país a base d’exhibir mà dura contra la immigració. “Respecto l’islam -diu assegut al seu despatx de l’Ajuntament d’Ásotthalom, que fa frontera amb Sèrbia-. Però Europa no és el continent de l’islam. Ja vam lluitar a l’Edat Mitjana per expulsar-los”. A ell se li atribueix la idea de construir una llarga tanca que segelli la frontera de gairebé 100 quilòmetres entre Hongria i Sèrbia. “No importa qui va tenir la idea. Per a mi el més important és protegir el poble, el país i Europa”, conclou.