Silenci, por i ràbia a Niça
França afronta el malson d’un altre atac terrorista amb 84 morts, 10 dels quals menors d’edat
Enviat Especial / A NiçaComerços amb les persianes abaixades, zones acordonades, un fort desplegament policial i la majoria dels habitants tancats a casa per por, per passar el dol o per intentar pair una nit d’autèntic horror. Així es va llevar ahir al matí la ciutat de Niça, convertida dijous a la nit en l’escenari del tercer atemptat a França en menys de dos anys. Fins a 84 persones van morir (entre elles 10 menors) i més de 200 van quedar ferides (52 de les quals molt greus) després de ser atropellades per un gran camió al passeig dels Anglesos, el passeig marítim de la ciutat, quan contemplaven el tradicional castell de focs de la festa nacional francesa.
El vehicle, que va envestir la multitud a gran velocitat i durant dos quilòmetres, va ser ahir fins a mitja tarda al principi de la famosa avinguda de Niça -ara quasi totalment tallada a la circulació o al pas de vianants- just en el punt en què la policia va acabar abatent el conductor, un jove tunisià resident a la mateixa ciutat que podria haver actuat seguint indicacions jihadistes, segons la fiscalia. I és precisament en aquest lloc on, a mesura que va anar avançant el dia, la gent es va anar acostant espontàniament per recordar i homenatjar les víctimes.
Entre els habitants de Niça i els turistes, que són gran part de la població en aquesta època de l’any, van convertir dues palmeres en altars plens d’ofrenes com els que es van fer després dels atemptats de París a la plaça de la República o davant de la sala Bataclan. Espelmes, peluixos i cartells en memòria de les víctimes o contra el terrorisme van anar apareixent ràpidament entre una muntanya de rams de flors. I amb ells, les llàgrimes i el silenci.
“Aquest silenci als carrers no és gens normal, en un dia de juliol com aquest hi hauria molt més soroll”, fa notar després de deixar una ofrena Sabry Bouhamed, nascut a Niça fa 39 anys. “La ciutat està trista”. “Hi ha molta por”, afegeix l’Andrés, un estudiant peruà de 21 anys que dijous a la nit era al passeig dels Anglesos i que no es pot treure del cap les esfereïdores imatges de milers de persones (al lloc n’hi havia 30.000) corrent i cridant mentre el camió les perseguia. Diversos empleats d’un restaurant de menjar ràpid al costat d’on es va produir l’atac -un dels pocs establiments oberts ahir a la zona de la tragèdia- confirmen que la gent està espantada. “I nosaltres ho estem molt”, admetia ahir un d’ells, que la nit de la matança va obrir les portes del local per acollir la gent que fugia del caos.
Ja cap al vespre, però, la por es va anar convertint en ràbia. La Maïna, de 21 anys i nascuda a Le Mans, ni era al lloc dels fets ni coneix cap dels afectats, però va decidir sortir al carrer i acostar-se a retre homenatge a les víctimes per “no donar als terroristes el que volen”. Hi coincidia, aguantant-se les llàgrimes, la Margo, també de 21 anys però nascuda a Niça: “Hem de sortir a espantar la por”, deia, conscient que estava fent una crida en un moment encara difícil, ni 24 hores després de l’atac. De moment, molts comerços de la zona continuaran tancats durant almenys els tres dies de dol oficial. D’altres trigaran més a obrir. És el cas, per exemple, de la popular discoteca High Club, al mateix passeig dels Anglesos, que dijous a la nit es va convertir en hospital de camp improvisat.
Inseguretat al país
Tot i que ahir Niça va fer pinya davant el flagell del terrorisme, els concentrats en record de les víctimes deixaven clar que se senten insegurs tant a la seva ciutat com a França. I és que més enllà de la brutalitat de l’atac i l’elevat nombre de víctimes, els fets de dijous suposen un cop especialment dur per al país, que tot just començava a recuperar la normalitat després dels atemptats a París del novembre. Hollande havia anunciat dijous al migdia que l’estat d’emergència en què viu el país des de fa vuit mesos s’aixecaria el 26 de juliol, però l’atemptat a Niça poques hores després el va obligar a allargar les mesures excepcionals durant tres mesos més.
Els habitants de Niça, però, es preguntaven ahir per l’efectivitat d’una seguretat que no ha evitat una altra tragèdia al país. De fet, la ciutat ja havia reforçat els efectius al febrer per la celebració del Carnaval -un dels més importants del món- i havia arribat a fer un simulacre d’atac terrorista abans de l’Eurocopa d’aquest estiu. Alguns dels que van coincidir amb Hollande quan ahir va visitar el passeig dels Anglesos li van voler fer notar el seu malestar amb xiulets i crits, si bé la majoria reconeixien que un atac com el que han patit és imprevisible o, si més no, difícil d’aturar. Potser per això al costat dels cartells de Je suis Nice ahir també s’hi podia llegir Je suis la France o un Sans oublier Bruxelles (sense oblidar Brussel·les). Niça deixa clar que el patiment i la solidaritat, com l’amenaça, són globals.
