SEGURETAT: Deixarà Europa de mirar-se el melic?
Coordinador de Recerca Al CidobLa crisi europea no és només econòmica o de projecte. També és geopolítica. Fa més de dotze anys els líders europeus van deixar per escrit que la seva visió era la d’una Europa rodejada de països amics, pròspers i ben governats. En canvi, davant seu s’acumulen conflictes, crisis humanitàries, economies amb problemes estructurals i líders que esclafen dissidents.
A Europa se li han anat acumulant les crisis i la sincronització no podria haver sigut més inoportuna. Durant els últims anys els líders europeus han hagut de fer front a tants problemes interns que no han trobat ni temps ni energies per interessar-se per l’agenda internacional. Només han començat a parar-hi atenció quan la inestabilitat ha arribat al cor d’Europa en forma de refugiats o d’atemptats terroristes.
Els pròxims anys la inestabilitat seguirà sent la tònica. Primer, per la virulència de conflictes com els de Síria, l’Iraq, el Iemen i Líbia. La reconstrucció i la reconciliació segueixen sent un escenari llunyà. Segon, perquè la combinació de canvi climàtic i vitalitat demogràfica agreujarà alguns dels problemes estructurals dels nostres veïns: estrès hídric, dependència alimentària, saturació urbana, desplaçats i refugiats mediambientals. I tercer, perquè molts països (i règims) s’han mantingut gràcies a les rendes del petroli i el gas natural. Si els preus continuen a la baixa, la situació serà insostenible. Un d’ells, Algèria, es troba a poc més de 500 quilòmetres de casa nostra.
Europa, a més, pot comptar cada cop menys que algú altre vingui a resoldre-li els problemes. Els Estats Units miren cada cop més cap a l’Àsia. Rússia se sent còmoda en aquest escenari de confusió. I tot i que la Xina i l’Índia s’interessen per la Mediterrània i el Pròxim Orient com a subministradors d’energia i rutes del tràfic marítim global, no tenen intenció d’implicar-s’hi per assegurar-ne l’estabilitat.
Europa no pot permetre’s respondre a aquest catàleg de riscos tancant fronteres i aclucant els ulls. Aquest és el punt de partida de MENARA, un projecte europeu de recerca que té el propòsit d’anticipar el futur geopolític del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. Un participant en la conferència de llançament celebrada a Barcelona parlava d’una Europa que s’havia anat movent entre la ingenuïtat i el cinisme. Ja és hora que s’imposi el principi de responsabilitat i que els líders europeus comencin a veure-hi més enllà de les seves fronteres i de les pròximes eleccions.