ROMAJunts, els Melis sumen 818 anys i 205 dies. El Llibre Guinness dels Rècords ha certificat que aquesta família de nou germans de Sardenya, una terra amb profusió de persones centenàries, és la més vella de la Terra.
Viuen, pletòrics de salut, a Perdasdefogu, un remot municipi del centre de l'illa envoltat de muntanyes poblades d'alzines, cabres i ovelles, no gaire lluny de platges d'aigües transparents. Una regió poc turística, coneguda encara com a Quirra, el nom que li va donar el rei Alfons el Benigne quan els catalanoaragonesos dominaven l'illa el segle XIV.
Els ancianíssims germans, precisament, porten un cognom freqüent a Catalunya i les Balears, Melis, que segons l'Institut d'Estudis Catalans té arrels àrabs.
La més gran dels Melis, la Consolata, té 105 anys i la més petita, la Mafalda, en té només 78. La Consolata ha complert els 105 anys en bona forma tot i haver tingut 14 fills, dels quals en viuen 9. Tota la vida ha treballat, i molt: no només s'ocupava de la casa i de cuidar la nombrosa prole, sinó que encara li quedava temps per donar un cop de mà en les feines del camp al marit, ja difunt.
La Consola, com l'anomenen al poble, va estudiar fins a tercer de primària. Avui encara cus, elabora dolços casolans i passeja sovint per la masia. Li agrada especialment alimentar personalment les seves dues cabretes preferides, Rosetta i Nocciolina.
"Al meu temps, les dones s'havien d'ocupar de les tasques domèstiques, d'anar a la font a buscar aigua i al riu a rentar els vestits. Les meves nétes tenen rentadora, rentaplats i aspiradora. I quan sento aquesta expressió nova estem estressades no l'entenc!", ha explicat l'anciana, en sard -la llengua pròpia, no parla italià- al Corriere della Sera .
La Consola menja amb moderació i fins ara diu haver-se curat les malalties amb els antics remeis transmesos de pares a fills de generació en generació durant molts anys: herbes, infusions. Igual que la germana la Claudina, de 99 anys. El metge ha tractat de fer-li prendre alguna medicació però Claudina sempre respon: "Jo només tinc una malaltia, la vellesa, i aquesta no te la cura ningú".
La Claudina és tan activa com la seva germana. Es lleva ben d'hora cada matí i el primer que fa és anar a la missa del poble. L'església de Sant Sebastià, per cert, és preromànica però conserva en l'estructura afegits posteriors de l'època catalana, com explica la web turística de la vall del Pardu, on està enclavat el poble de Perdasdefogu -"pedres de foc" en sard.
Una gran família
L'única dels germans que es queixa de tenir algun problema de salut és la Maria, de 97 anys, comerciant. La segueix l'Antonino, de 94 anys, que va treballar molts anys com a cap d'un equip d'empleats forestals. Encara ara talla llenya. La Concetta, amb 91 anys, es considera abans que res mestressa de casa i mare dels seus set fills, tot i que també va treballar de comerciant. L'Adolfo, de 89, encara treballa darrere la barra del seu bar i, quan tanca la persiana, se'n va a cultivar el seu hort. El Vitale, de 86, l'excarter del poble, és un gran amant dels passeigs pel camp. Les dues germanes més joves , la Vitalia, de 80 anys, i la Mafalda, de 78, han tingut cinc fills cadascuna i ara viuen a prop dels néts a la ciutat de Càller.
Un dels fets que més sorprèn d'aquesta família és que ha arribat a viure tants anys malgrat que al poble hi ha una base militar molt polèmica perquè s'hi han fet experiments amb urani empobrit, que, segons els seus detractors, podria ser la causa d'una incidència més alta de tumors a la zona.
Els Melis, amb tot, són el cimal d'un fenomen prou recurrent a l'illa, especialment a la seva àrea, el centre-est: el dels ancians centenaris. "Aquí s'hi busca l'elixir de la llarga vida", explica al diari La Stampa el professor de la Universitat de Sassari Luca Deiana. Curiosament, duia el cognom Deiana el sard més ancià que s'ha documentat, Antonio Todde, que va morir amb 112 anys i 346 dies, i que es va tornar a casar poc abans de morir, fent pam i pipa a la família.
El secret de la llarga vida
Un dels secrets de la longevitat podria estar en els gens, però també en el fet d'haver-se sabut mantenir units i amb gran vitalitat física. Un estudi nord-americà citat per National Geographic assenyala quatre elements com a fonamentals per explicar l'èxit sard: a part de la genètica, seria important la dieta a base de verdures, formatge i peix, així com el treball dur però sempre seguit de vetllades en família. Aquí els ancians gaudeixen de prestigi social i familiar: no estan sols i es mantenen vitals.
Avui a Sardenya hi ha 370 persones que ja han bufat les 100 espelmes, és a dir, 23 per cada 100.000 habitants. A la resta d'Itàlia, tampoc no es poden queixar: hi ha en total 7.700 centenaris en una població de 60 milions d'habitants.
Com explica el professor Deiana, "el secret dels centenaris no s'amaga darrere un sol factor. D'una banda, hi ha la genètica, però també la bondat de la terra i dels seus fruits, com les peres i les prunes, que contenen petites substàncies que poden contribuir a la longevitat". Ara bé, la recerca no acaba aquí: l'equip d'investigadors també estudia els camps magnètics, el medi ambient. I un altre factor fonamental, la cultura: "Les tradicions familiars han contribuït a fer viure més anys els nostres centenaris", explica Deiana.
Ho corrobora Rita Melis, filla d'Adolfo: "Hem estat sempre units i solidaris, en les alegries i en les tristeses, que no han faltat". La importància de la família, a Sardenya, és sinònim de llarga vida.