Saint-Denis es desperta entre trets i explosions

ParísLa línia de metro número 13 uneix el centre de París amb Saint-Denis, un dels suburbis més pròxims i més ben connectats amb la capital francesa. En unes deu parades, arribes a la basílica d’aquesta població -una església d’estil gòtic on estan enterrats els reis de França-, no gaire lluny de l’edifici assaltat per la policia francesa ahir a la matinada.

Els veïns estan acostumats a la presència dels agents, però no així. L’operació antiterrorista va paralitzar Saint-Denis i els seus habitants: transports, serveis públics, escoles i comerços van quedar tancats. “Al principi vaig pensar que era una revenja entre traficants de drogues”, comentava el Youssef en declaracions a la cadena de televisió de BFMTV. Després, expectació.

L’operació va tenir lloc en una via perpendicular al carrer de la République, artèria comercial d’aquesta població. Amb una alta taxa d’immigració, sobretot d’origen magribí i subsaharià, la religió musulmana hi té un pes molt important.

Tant els que viuen i coneixen el 93 (com s’anomena col·loquialment el departament al qual pertany) com els que no, són conscients de la mala reputació de Saint-Denis. Delinqüència, tràfic de drogues i cases ocupades, com la que la policia antiterrorista va assaltar ahir, formen part del boca-orella dels francesos, tot i que hi ha opinions de tots colors.

Una zona barata

“Hi ha zones i zones”, matisa la Sara, que fa un any i mig s’hi va comprar un apartament de gairebé 100 metres quadrats amb el seu marit Édouard. “Tothom ens va dir que no ho féssim, però era l’única zona on ens ho podíem permetre, ja que els preus aquí són més assequibles”, explica la noia. “Hi ha moltes parelles joves que tenen fills i decideixen instal·lar-s’hi perquè necessiten espai i a París és impensable tenir-ne”, continua la Sara.

“Hi ha com una llegenda urbana que persegueix Saint-Denis, però cal saber que no és més perillós que París”, explica la noia, que assegura que està molt contenta de viure-hi. “La gent és molt amable, un cop coneixes el veïnat, els tractes com ho faries amb qualsevol altre de qualsevol altre barri i, a més, Saint-Denis està molt ben comunicat amb transport públic”, conclou. Grans empreses com la francesa Vente Privée hi tenen les oficines centrals. A preus econòmics, disposen d’espais enormes per instal·lar tots els seus equips alhora que gaudeixen d’una situació estratègica pel que fa a connexions: en trenta minuts s’arriba al centre de París.

Por i inseguretat

Fa uns mesos que l’Annabelle, una noia de la Bretanya, hi ha començat a treballar. “Fins i tot abans d’instal·lar-me a París Saint-Denis ja em feia por -confessa-. La primera paraula que em ve al cap quan penso en aquesta zona és inseguretat. Anar a Saint-Denis m’incomoda. Per a mi és una ciutat perillosa i sempre tinc por que algú em robi la bossa”, diu l’Annabelle, que reconeix que no va mai més enllà del que requereix el seu trajecte diari: del tren a l’oficina i de l’oficina al tren.

“Quan em vaig assabentar que hi havia hagut tres terroristes que s’havien immolat al costat de l’Estadi de França, em vaig espantar -detalla-. La mateixa sensació que he tingut aquest matí quan m’han dit que no anés a treballar perquè presumptes terroristes estaven allotjats en un apartament”, continua. Per a ella, “això no fa res més que confirmar” les seves pors i opinions sobre el suburbi.