Rodrigo Rato, detingut

MadridPassat un quart de nou del vespre Rodrigo Rato -camisa blava, sense corbata, posat seriós- sortia de casa seva, al luxós barri madrileny de Salamanca. La mà d’un dels agents que havien escorcollat, durant tres hores, el seu domicili empenyia el cap de l’exvicepresident econòmic del PP perquè entrés dins del cotxe. El polític de centredreta espanyol que ha arribat més alt estava detingut. La imatge era el punt final a un seguit d’escàndols que han acabat per ensorrar la seva trajectòria -elogiada durant anys pels seus companys de partit i per alguns dels adversaris- i l’inici d’una etapa complicada per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a qui l’oposició exigirà moltes explicacions.

A primera hora del matí el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ja anunciava des del Congrés que el seu executiu no faria d’escut a Rato. “Que cadascú respongui dels seus actes”, va etzibar. Ni els cognoms, ni la rellevància social, ni l’afiliació política, va dir, són un taula de salvació per a ningú. El missatge anava destinat als funcionaris de l’Agència Tributària (AEAT). Aleshores encara no se sabia que la fiscalia de Madrid presentaria, poc després, una denúncia en què reclamava una investigació “immediata” contra l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional per uns presumptes delictes de frau, alçament de béns i blanqueig de capitals.

A partir d’aquesta guspira, el foc es va encendre amb tota la intensitat a mitja tarda, quan agents de Duanes, que depenen d’Hisenda, entraven a escorcollar el seu domicili. D’aquesta manera, sense vulnerar el secret a què estan obligats els seus membres, el govern espanyol confirmava el que ja era una evidència: que hi havia una investigació en marxa contra l’antic dirigent del PP per evasió fiscal, que s’hauria descobert després d’acollir-se a l’amnistia de l’any 2012. No obstant, la fulminant detenció a última hora de la tarda d’ahir deixa entreveure que la dimensió del cas pot ser, fins i tot, més gran del que s’intuïa.

La fiscalia demana que l’alliberin

De fet, en les últimes hores, els populars ja havien fet mans i mànigues per evidenciar la ruptura definitiva amb Rato. Ara ja és clar que Mariano Rajoy l’ha deixat caure quan falten, pel cap baix, set mesos per a les eleccions generals, amb prou marge per intentar neutralitzar l’impacte electoral del terratrèmol. Ahir la Moncloa no va fer cap esforç (al contrari) per amagar que l’escorcoll, ordenat pel jutjat d’instrucció número 35, partia d’un òrgan que depèn jeràrquicament de l’executiu. I en un cas de tant abast és impensable que el ministeri públic hagi fet el pas pel seu compte. A la nit la fiscalia va demanar al jutge que el deixés en llibertat, de manera que el citi a declarar, si és necessari, a mesura que avanci la investigació.

A més de l’exresponsable de Bankia, la denúncia també va contra altres persones, de les quals no s’ha fet pública la identitat. Segons s’ha sabut, però, la investigació se centra en un entramat societari familiar. Ara, previsiblement, la causa passarà a Anticorrupció.

Conscient que el cas és un torpede a la seva estratègia política, el PP intenta fer de la necessitat virtut i enviar un missatge d’exemplaritat, poques setmanes abans que comenci la campanya electoral del 24 de maig. Per això, el consell de ministres d’avui aprovarà la modificació de la llei general tributària, que permetrà conèixer la identitat dels grans deutors amb l’erari públic. A més, dimarts el director general de l’AEAT compareixerà al Congrés dels Diputats per informar d’aquest cas. El secretari de relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, ho va justificar per la necessitat de donar “més tranquil·litat” als ciutadans. Tant ell com el ministre de Justícia, Rafael Catalá, van aprofitar l’escorcoll -aleshores encara no s’havia fet la detenció- per assegurar que l’administració de l’Estat és “implacable” amb el frau i “imparcial” amb qui el comet. Una afirmació que xoca, però, amb les diferències de discurs dels dirigents populars quan el focus es posa sobre polítics d’altres partits -especialment els independentistes- o quan l’afectat és el “successor natural” de José María Aznar, tal com l’expresident espanyol el va definir. Ara els excompanys de Rato se n’han desmarcat però han apel·lat a la prudència i a escoltar abans les seves explicacions. “Això és molt dur per a tothom”, admetien al PP.

Després de tres hores rebuscant documentació a casa de l’expresident de Bankia, els funcionaris de l’AEAT, del servei de vigilància duanera i els policies que els acompanyaven van continuar l’escorcoll al despatx, situat molt a prop de l’habitatge. En van precintar les finestres mentre l’Agència Tributària demanava a la policia si tenia una cel·la disponible a la comissaria del carrer Rafael Calvo, al districte de Chamberí, per si hi havia de passar la nit qui no fa gaire temps era un economista de prestigi, un gestor de renom a qui les universitats concedien doctorats honoris causa. Paral·lelament a les accions a Madrid, també es va investigar un despatx d’advocats a San Roque, a Cadis.

Un fosc historial

Les noves sospites que han acabat per provocar la detenció s’afegeixen a les causes obertes per la seva gestió al capdavant de Bankia i que ja van provocar que el partit el donés de baixa com a militant la tardor passada. Poc després que comencés ahir l’escorcoll -que va obligar a tallar el trànsit al carrer i posar en marxa un fort desplegament policial davant l’expectació mediàtica i de curiosos-, l’Audiència Nacional va afanyar-se a dir que la investigació no l’havia ordenada el jutge Fernando Andreu, que instrueix la causa per la fusió i sortida a borsa de Bankia per la qual Rato està imputat. A més, està sota la lupa judicial pel suposat cobrament de 6,2 milions de la Banca Lazard (entitat per a la qual va treballar després de deixar l’FMI) i per l’escàndol de les anomenades targetes black, a les quals directius de l’entitat haurien carregat més de 15 milions d’euros, també en plena crisi, i d’amagat d’Hisenda. Tot plegat, un negre historial que ha obligat els que durant anys l’han elogiat a obrir foc contra ell, a les portes d’un cicle electoral determinant.