Revolta a Unió per assegurar que es voti independència sí o no
Històrics, renovadors, diputats i quadres territorials proposen una pregunta clara a la consulta del juny
BarcelonaQuedaven pocs dies per acabar la campanya electoral quan un alt dirigent d’Unió va pronunciar unes paraules gairebé profètiques: “Quan passin les eleccions les coses es començaran a moure de debò. I existeix el risc que ens partim per la meitat”. Encara és d’hora per calibrar les conseqüències dels moviments existents dins l’ecosistema democristià, però a menys de vint dies de la consulta interna en què el partit ha de posicionar-se sobre quin rumb triar amb vista a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre és evident que no serà un camí plàcid. Ho demostra el fet que un miler de quadres d’Unió ja han signat un manifest, al qual ha tingut accés l’ARA, en què es fa una proposta clara sobre què sotmetre a votació de la militància el 14 de juny: “¿Voleu que Unió es comprometi per una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea?” En definitiva: aquests quadres volen que quedi clar què vol el partit per al futur del país.
El moviment és profund pels noms que li donen suport. Destaca especialment el de Núria de Gispert, presidenta del Parlament, que en el consell nacional celebrat el 6 d’octubre passat ja va prendre la paraula per defensar el doble sí a la consulta alternativa del 9-N. Entre els signants també hi ha Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que no amaga la seva aposta per la independència. A ells dos s’hi afegeixen dotze membres de la quarantena del comitè de govern democristià -l’executiva del partit- encapçalats per Antoni Castellà, líder del sector renovador. Hi ha diputats al Parlament -Mercè Jou, Joan Recasens i Elena Ribera-, alts càrrecs de la Generalitat i presidents de tres intercomarcals democristianes: Barcelona, Barcelona comarques i Terres de l’Ebre.
Què diu el document, al marge de defensar una pregunta concreta abans que el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, acabi de formular la seva proposta? “Unió serà part activa en el disseny dels fonaments constitucionals del nou estat català, de les seves relacions amb l’estat espanyol i del seu encaix en el món”, defensa el text. El comitè de govern del pròxim dia 2 ha d’aprovar la proposta que se sotmetrà a votació, i és en aquest àmbit que es presentarà la pregunta impulsada pels signants del manifest.
“Això no és una iniciativa exclusiva dels renovadors, sinó que suposa una entesa entre aquest sector, els històrics i els quadres territorials”, indiquen a l’ARA fonts coneixedores del document, que es va acabar de perfilar aquest diumenge. “És complicat donar l’esquena a una proposta com aquesta”, assenyala un dirigent consultat. Aquesta setmana està previst que Espadaler mantingui contactes amb tots els sectors de la formació per mirar de perfilar el text de la direcció, que els renovadors preveuen “ambigu”.
El text posa de manifest les “reiterades negatives” de l’estat espanyol a “respectar la realitat nacional de Catalunya” i a “permetre l’encaix satisfactori de l’autogovern”. “Això fa que l’aposta per la independència hagi esdevingut l’única opció per fer front als reptes polítics, culturals, socials i econòmics que tenim com a país”, sosté el text, que invoca la “trajectòria confederalista” d’Unió assenyalant que “comporta la plena sobirania de Catalunya tot adaptant-la a la realitat del segle XXI”.
“El posicionament ha de ser clar sobre la independència”, afegeixen les fonts consultades. Un hipotètic triomf del sí en aquesta pregunta el 14 de juny permetria que Unió negociés amb CDC i ERC la inclusió dels democristians en el full de ruta sobiranista. La idea dels democristians és triar camí propi i després negociar “sense ingerències”, segons han explicat públicament tots els dirigents democristians en els últims mesos. Els renovadors, això sí, són més proclius al document pactat entre nacionalistes, republicans i entitats sobiranistes que no pas la cúpula afí a Josep A. Duran i Lleida, que fa uns dies ja alertava d’uns moviments que, de ben segur, no rebrà bé.
Procés intern
La doctrina confederal -recollida al text- ha sigut un dels arguments que sempre ha esgrimit Duran per descartar la independència. “La confederació és una utopia, però és la nostra”, ha argumentat en múltiples ocasions en intervencions públiques. De fet, el líder del partit es va pronunciar a favor del sí-no a la consulta alternativa del 9-N i ha sigut crític amb el full de ruta sobiranista que Convergència ha abraçat en companyia d’ERC. De fet, Duran no era partidari d’anticipar les eleccions al setembre i s’inclinava per esgotar l’actual legislatura.
La data de les eleccions, almenys de moment, és inamovible. El president de la Generalitat, Artur Mas, va explicar a porta tancada durant l’executiva de CDC d’aquest dilluns que no tenia intenció de variar el 27-S, malgrat que veus dins d’Unió eren partidàries de debatre-ho després de constatar la pèrdua de l’alcaldia de Barcelona en mans d’Ada Colau. La sacsejada que ha patit la federació -vencedora, això sí, en vots i regidors arreu del país- ha obert una “reflexió” que incidirà en el camí cap a les eleccions plebiscitàries. Un adjectiu que Duran, en successives cartes web a la militància, ha posat en dubte. El sector renovador, en canvi, considera aquestes eleccions com el referèndum que el 9-N no va ser possible pel veto de l’Estat i la marxa enrere amb la consulta original convocada el 27 de setembre.
En el debat intern a Unió també hi influeix la irrupció de Construïm, una plataforma afavorida per Duran -n’ha recollit suports personalment- que s’ha vist obligada a rebaixar el to després d’entrar al xoc amb algunes iniciatives de Mas. L’aparició de Construïm va generar un fort debat en l’últim consell nacional de la formació, especialment perquè s’ha registrat com a partit al ministeri de l’Interior amb noms afins a Duran. Un grup de militants va defensar un manifest per carregar contra el procés i contra el sector sobiranista, i això va provocar una forta discussió. D’aquí va sorgir la voluntat de consens el 14 de juny, que cada dia està més a prop i que comptarà amb el factor agitador d’una proposta que vol preguntar directament sobre la independència.
La solució del 9-N: plena sobirania a canvi de llibertat de vot
Unió va viure dies moguts abans de la jornada de participació del 9-N. La doble pregunta interpel·lava directament sobre la independència i no existia unanimitat a la direcció sobre quina posició adoptar. Això va fer que tots els sectors del partit arribessin a una solució pactada: incloure la plena sobirania en l’ideari del partit a canvi de la llibertat de vot en la segona pregunta de la consulta. Aquesta decisió va arribar després d’intenses converses entre Ramon Espadaler, secretari general d’Unió, i Antoni Castellà, líder del sector renovador del partit, que van ser directament moderades per Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El document acordat es va aprovar al consell nacional del 6 d’octubre de l’any passat, celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, i va motivar més de quaranta intervencions dels quadres democristians. En va faltar una: la de Josep A. Duran i Lleida, líder del partit, que va restar en silenci durant tota la reunió. Duran va optar pel sí-no a la consulta alternativa, Espadaler encara no ha fet públic el vot -va votar “rotundament sí” a la possibilitat que Catalunya sigui un estat- i hi va haver molt doble sí entre la militància.