El Govern ja ha retallat 1.600 milions d’euros fins al maig

BarcelonaL'aplicació els primers mesos del 2013 del pressupost prorrogat del 2012 demostra que, encara que no hi hagi comptes aprovats, les retallades no només no s'han aturat sinó que van camí de ser les més dures des que Artur Mas va arribar al Govern. Així, el departament d'Economia de la Generalitat ha publicat aquesta setmana l'estat d'execució del pressupost fins al maig, que posa de manifest en el capítol de despeses una tisorada evident. Així, durant els primers cinc mesos del 2013, la Generalitat ha compromès pagaments per valor de 6.726 milions d'euros, mentre que, en el mateix període del 2012, les despeses no financeres dels departaments de l'executiu es van elevar a 8.334 milions. La retallada, per tant, ha sigut fins ara de 1.608 milions, un 19,3% respecte al pressupost de l'any anterior.

Aquest fet evidencia que es manté el ritme d'ajustos del març, quan s'havien retallat 1.000 milions –un 19,5%–, i de l'abril, quan la tisorada ja havia crescut fins als 1.302 milions –un 19,6%–. Encara no s'ha notat, per tant, el decret d'adaptació de la pròrroga pressupostària que va aprovar el Govern el 14 de maig i que relaxava els ajustos d'acord amb el nou objectiu de dèficit provisional de l'1,2% en lloc del 0,7% que hi havia fins llavors.

Presidència i Governació s'apugen el pressupost

Com ja passava els mesos anteriors, la retallada se segueix concentrant en el departament de Salut, que ha reduït les despeses fins al maig en 838 milions d'euros –un 23,6% respecte al mateix període de 2012–, la meitat de la tisorada total. La segona conselleria més afectada és Ensenyament, que ajusta 228 milions –un 12,2%–, seguida per Empresa i Ocupació, que redueix 188 milions i que és la que s'estreny més el cinturó en termes relatius, un 62,6% respecte al maig de l'any passat. Just després, les tisorades més importants són a Benestar Social, de 180 milions –un 22,8%–; Territori, de 71 milions –un 18,1%–, i Economia, de 44 milions –un 9%–. Pateixen menys ajustos Justícia –29 milions, un 9,8%–; Agricultura –19 milions, un 21,9%–; Cultura –17 milions, un 26%–, i Interior –8 milions, un 1,9%–. Per contra, incrementen pressupost Governació, en 8 milions –un 27,7%–, i Presidència, en 7 milions –un 12,6%.

Al seu torn, l'Institut Català de la Salut ha retallat el pressupost fins al maig en 88 milions –un 7,2%– i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials l'ha reduït en 12 milions –un 2,1%–. Per contra, el Servei Català de la Salut l'ha incrementat lleugerament en 35 milions –un 1%–. Així mateix, el conjunt d'entitats autònomes de la Generalitat han aplicat fins ara una tisorada al seu pressupost total de 77 milions –un 42%–, tot i que aquesta l'ha assumit en bona mesura el Servei d'Ocupació de Catalunya, que ha retallat la seva despesa en 64 milions –un 62,5%– malgrat l'increment d'atur.

El Govern s'endeuta per pagar el deute

Tanmateix, aquests esforços en els ajustos tenen dos punts dèbils que eviten que es puguin rendibilitzar del tot. El primer és l'increment del cost del deute. Així, els primers cinc mesos de l'any el Govern ha pagat una quantitat cinc vegades superior per fer-hi front. Mentre que el maig de 2012 havia fet front a despeses de 850 milions d'euros en concepte de pagament del deute, el maig de 2013 ja ha hagut de pagar 4.284 milions. El segon element és que, per fer front a aquests costos, la Generalitat ha hagut de demanar més préstecs i incrementar el seu deute. Així, el capítol que reflectia aquests ingressos el maig de 2012 ascendia a 2.063 milions, i aquest 2013 ja és de 7.145 milions –en bona part, provinents del Fons de Liquiditat Autonòmica–, cosa que suposa una despesa més gran en pagament del deute en un futur. Per contra, les transferències de l'Estat s'han reduït en 1.357 milions fins al maig.

Dèficit o superàvit?

Aquestes dades del departament d'Economia, per tant, presenten una Generalitat en situació d'un superàvit del 0,3%. Una xifra que contrasta amb les del ministeri d'Hisenda, que aquesta mateixa setmana ha apuntat que Catalunya patiria fins al maig un dèficit del 0,63%. Aquesta notable diferència s'explica, entre altres motius, per diferències comptables entre les dues administracions i perquè la Generalitat no inclou les dades de bona part del sector públic, de les quals no disposa, mentre que Hisenda en aquest àmbit treballa amb projeccions de despesa.

Les retallades per capítols fins al maig, en comparació amb el mateix període del 2012, són les següents:

Salut: -868 milions (-24,3%)

Protecció i promoció social: -369 milions (-36,5%)

Educació: -224 milions (-10,1%)

Societat de la informació: -166 milions (62,2%)

Transport: -91 milions (-28%)

Foment de la producció: -50 milions (-66,5%)

Administració: -42 milions (-10%)

Recerca, desenvolupament i innovació: -33 milions (-36,4%)

Justícia: -28 milions (-10%)

Cultura: -12 milions (-28,4%)

Seguretat: -8 milions (-2,1%)

Ordenació del territori: -4 milions (-75,4%)

Llengua catalana: -2 milions (-21,6%)

Política exterior: -2 milions (-17,6%)

Per contra, algunes partides han incrementat despesa, com:

Suport als ens locals: 53 milions (4,1%)

Esports: 17 milions (303,4%)

Habitatge: 16 milions (55%)

Medi ambient: 0,1 milions (0,4%)