Resistir per la República o participar el 21-D? El dilema de l’independentisme

Barcelona1. Quina hauria de ser la resposta del Govern davant l’aplicació de l’article 155?

2. L’independentisme ha de concórrer a les eleccions del 21-D convocades per l’Estat?

J.M. TRESSERRAS: “Resistir i no acatar és fonamental, però també cal mesures organitzatives”

1. És important que dissabte Puigdemont digués que cal oposar-se de manera pacífica al 155. Va ser una manera de convidar a la desobediència. A partir d’aquí, els pròxims dies seran molt importants. Resistir i no acatar és fonamental, però també cal emprendre mesures de caràcter organitzatiu que facin efectiu el trànsit del govern de la Generalitat al govern de la República. L’executiu ha d’actuar com a tal, tranquil·litzar la gent, explicar que no s’esperen suports internacionals i transmetre la sensació de lideratge i que hi ha un pla més o menys traçat. També cal garantir a les persones que desobeeixin que la República es farà càrrec de les seves remuneracions, i donar seguretat als que han de prendre decisions importants: de la mateixa manera que últimament s’han fet cessaments per protegir alguns càrrecs, també es poden fer nomenaments. I cal actuar de pressa.

2. En aquestes eleccions segur que no. Una altra cosa és si convé convocar-ne unes de constituents immediatament i, fins i tot, si cal que siguin el mateix dia que les convocades pel govern espanyol. És important que el Govern faci una proposta i que aquesta hagi estat parlada i consensuada amb la CUP i les altres forces i entitats del bloc independentista. Si aquí també hi ha els comuns, millor.

PILAR RAHOLA: “Si s’accepta el 21-D, els Jordis haurien d’encapçalar una llista unitària”

1. D’entrada, el Govern hauria de fer gestos per donar sentit a la República. Gestos que no s’han fet, com publicar la resolució de la declaració d’independència al DOCG o elaborar decrets. El moment és complex, en soc conscient, segurament estan buscant les millors alternatives, però cal fer gestos simbòlics si et creus el que acabes de proclamar, més enllà de no acatar la destitució del president i dels membres del Govern. La realitat a hores d’ara, però, és que als consellers els han retirat l’escorta, que el director general dels Mossos, Pere Soler, també ha plegat, i que s’està valorant presentar-se a unes eleccions dins del marc autonòmic. El món hauria de visualitzar algun gest i no puc amagar la meva sorpresa perquè encara no se n’hagi produït cap. No sé si és una estratègia per preparar-se, però haurien de dotar de contingut la proclamació de la República, que quedi clar que es va de veres, i noto una certa paràlisi. Els tinc confiança, però reconec que hi ha desconcert.

2. Si ens creiem el nou marc polític, les eleccions només poden ser convocades pel president de la Generalitat i que siguin per ratificar el Procés. Acceptar el marc autonòmic és capitulació, és un escenari de derrota. Si s’accepta que el que es va fer al Parlament divendres no es va fer, l’única llista possible és una d’unitària encapçalada per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Estic convençuda que no seria la primera vegada a la història que una llista és encapçalada per presos polítics. Presos que no estan sentenciats i que, per tant, estan en presó preventiva. Si acceptem que el que es va proclamar no té cap efecte i acceptem les regles de joc imposades per Mariano Rajoy, que no és el meu escenari, i repetim les eleccions i esgotem la gent, defenso que la llista l’encapçalin els Jordis pel poder simbòlic que representaria la seva presència. Com més àmplia sigui la plataforma electoral, millor, però com a mínim els partits que integren Junts pel Sí hi haurien de ser.

MIQUEL PUIG: “Si no es pot garantir reconeixement internacional cal anar a eleccions”

1. Si el Govern té motius per considerar que en el futur pròxim hi haurà algun reconeixement internacional rellevant, pot resistir les destitucions que ha imposat l’executiu espanyol i ignorar les eleccions. Però si no és el cas, ha de ser realista i anar als comicis autonòmics. Tot depèn d’aquest reconeixement internacional. Aconseguir suports internacionals ha de ser el seu objectiu i, si no, adaptar-se a les circumstàncies i parlar clar al poble. Si vas a les eleccions autonòmiques reconeixes que no ets independent.

2. Insisteixo en el que he dit abans: si el Govern té motius per pensar que en els pròxims dies es produirà algun reconeixement internacional rellevant podria considerar no presentar-se a les eleccions, però si no és el cas s’han de presentar a les eleccions. Si hi concorren han de mirar de maximitzar el nombre d’escons. No m’atreveixo a dir quina ha de ser la fórmula, però és crucial aconseguir el màxim nombre d’escons; que busquin la manera que sigui per aconseguir aquest objectiu. Tal com es planteja el 155, és inofensiu. Que la Generalitat fos ocupada per un partit anticatalanista, en canvi, seria imperdonable.

ESTHER VIVAS: “Cal una mobilització sostinguda amb les forces que hi havia de l’1-O al 3-O” ESTHER VIVAS:

1. L’aplicació del 155 és, de facto, un cop d’estat a les institucions catalanes, que és un atac no només a la independència sinó també a la sobirania i la democràcia de Catalunya. Davant d’aquesta imposició, i un cop proclamada la República, el compromís del Govern és ser-hi lleial. És fonamental que, per defensar-la, hi hagi una mobilització social sostinguda al carrer que aglutini la força que vam veure entre l’1 i el 3 octubre, en què no només hi havia les bases independentistes sinó també molts dels que volen trencar amb el règim del 78 i que consideren que avui cal ser als carrers per defensar la democràcia. Aquest marc ampli també és fonamental per defensar la República.

2. L’objectiu de Rajoy convocant eleccions el dia 21 de desembre és generar contradiccions en el si dels partits independentistes. Són unes eleccions trampa que busquen la divisió dels partits entre aquells que optin per un boicot i aquells que hi vulguin participar, cosa que implicaria reconèixer el marc de legitimitat de l’Estat. Crec que ara el que és important no és tant debatre sobre què cal fer el 21-D, que és el que busca el PP, sinó centrar-se en la defensa d’aquesta República Catalana. I per això cal un front ampli d’independentistes i els que defensen el dret a decidir i la sobirania de les institucions. Caldrà veure quins esdeveniments es donen les pròximes setmanes per decidir sobre la convocatòria electoral.

SALVADOR CARDÚS: “Si va de debò, cal que el Govern aconsegueixi el control del territori” SALVADOR CARDÚS:

1. Estem en un conflicte de dues legalitats i dues legitimitats, i si el Parlament ha fet un encàrrec al Govern i anava de debò, el Govern ha d’intentar aconseguir les pròximes setmanes el control del territori o mostrar una certa capacitat de controlar-lo. I a través d’una actitud de resistència, mirar d’avançar de la manera més civilitzada possible. Això és el que cal esperar, però cal saber exactament com es fa, amb quins recursos, amb quin suport popular i com es pressiona determinades institucions. Aquests elements d’incertesa s’hauran d’anar desvetllant les pròximes setmanes. En quinze dies, tres setmanes o potser menys s’hauria de veure si hi ha capacitat de fer efectiva la República.

2. Ara mateix diria que no. Si nosaltres estem seguint una altra legalitat, que és la pròpia, les pròximes eleccions han de ser de caràcter constituent i s’han de convocar quan sigui el moment oportú. Això dependrà, però, de si les pròximes setmanes hi ha una capacitat efectiva de controlar la situació. Si és així, en cap cas s’hauria d’assistir a una convocatòria estranya que fan des de fora i que no sabem en quines condicions de joc net es podrien celebrar. Si, per contra, es fracassa, caldria estudiar quines decisions es prenen.

JULIÀ DE JÒDAR: “El Parlament s’hauria d’ampliar amb altres poders perquè sigui una assemblea provisional constituent” JULIÀ DE JÒDAR:

1. El Govern, primer, hauria de proclamar que és l’únic govern legítim del país d’acord amb la majoria durament guanyada l’1-O. En conseqüència, hauria de negar cap mena de validesa legal, simbòlica i executiva a la intromissió estrangera en els afers interns de la República Catalana. En segon lloc, hauria de cridar a ampliar amb altres instàncies de poder (municipal, per exemple) el Parlament democràtic sorgit de les urnes el 27-S perquè esdevingui una assemblea provisional constituent. En tercer lloc, hauria de posar en marxa, d’acord amb aquesta assemblea, el procés constituent segons la llei de transitorietat, i escampar-lo pel territori perquè la societat debati i acordi els punts necessaris per desenvolupar una legislació com més avançada millor en drets socials i democràtics. I en quart lloc, hauria de decretar mesures socials indispensables, defensar la població i mantenir-la informada amb puntualitat i transparència.

2. Si es considera que hem arribat al límit de la topada amb l’Estat, que ja ens n’hem emancipat, i que no podem fer passos enrere, no s’ha de participar en cap mena de procés generat des del poder aliè, i cal dedicar les energies a la consolidació de la República. Però si es considera que resten batalles per lliurar; que no s’ha de donar cap xec en blanc a l’Estat i els còmplices del 155 (per activa i per passiva) per aconseguir el poder de la Generalitat; que el 9-N, el 27-S i l’1-O els hem guanyat la partida i que, fins i tot jugant en el camp imposat per l’Estat, i amb l’àrbitre al seu favor, encara podem acumular més victòries davant del món, endavant les atxes.