Referèndum: la partida definitiva comença ara

Barcelona“La resolució de la demanda catalana es farà d’aquesta manera: o referèndum, o referèndum”. Dimarts farà mig any que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va pronunciar aquesta frase i va fixar un nou rumb al procés. Amb els pressupostos aprovats, i sis mesos abans de la data prevista per celebrar-lo, la partida definitiva per al referèndum comença ara.

La Generalitat i el govern espanyol es miren de reüll. Tenen clara l’estratègia fins que el Parlament aprovi la llei de desconnexió, la que ha de servir per convocar el referèndum: a Palau, organitzar-ne els preparatius; a la Moncloa, impugnar-los a la justícia. Però un cop s’aprovi la norma -la intenció de Junts pel Sí, tal com va avançar l’ARA, és concentrar-ho tot al setembre- l’escenari es torna incert i l’estratègia anirà variant en funció dels passos que faci cadascú. “Ningú sap com anirà, ni ells ni nosaltres”, resumeix un dirigent independentista, en un dels pocs diagnòstics en què coincideixen amb Madrid. “No sabem què passarà”, afirmen fonts pròximes a la Moncloa. L’única previsió que es fa amb rotunditat a banda i banda és antagònica. “El referèndum es farà bé”, ha proclamat Puigdemont en diverses ocasions. “El referèndum no se celebrarà”, respon Rajoy amb insistència.

Rumb fix

L’estratègia catalana passa per demostrar que res impedirà la votació. Mirant a Catalunya, on la CUP recela de qualsevol pas en fals; a Madrid, cap on s’estén la mà sense esperances per a un referèndum pactat, i a Europa, on la convicció que hi haurà un xoc fa que la carpeta catalana torni a estar sobre la taula.

La insistència que el referèndum es farà no és una qüestió només retòrica. Un equip de secretaris generals està treballant per tenir-ho tot a punt a l’estiu, i els primers tràmits per a la votació ja s’han posat en marxa: les licitacions per preparar la votació s’han d’anar succeint -camuflades en la legislació autonòmica- i el dubte és si serà el Govern, com a òrgan col·legiat, qui signarà les decisions i n’assumirà col·lectivament les conseqüències. Això posaria en risc d’inhabilitació tots els consellers, fet que no genera el mateix entusiasme a tots els membres del Govern. De moment, però, tots assumeixen l’encàrrec del 27-S.

L’Estat ja ha demostrat que no li tremolarà el pols a l’hora d’inhabilitar polítics -la següent causa és la de Carme Forcadell- i considera que l’estratègia ha funcionat. “Hem inhabilitat el procés”, va dir ahir enorgullint-se’n José Luis Ayllón, segurament el dirigent del PP català amb més contacte amb la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría.

La resposta al 9-N (les condemnes a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs) ja no serà suficient. El govern espanyol no vol que la imatge de les urnes al carrer es torni a repetir, i ha apujat la intensitat de la resposta, tal com demostra l’últim pas de la fiscalia: perseguir els preparatius del referèndum basant-se en “informacions periodístiques” i un anunci a la premsa. Al Govern donen per fet que la tensió s’anirà incrementant. “El seu grau d’hostilitat és incontrolable”, expliquen a Palau. Tot i que els plans passen per fer la votació al setembre, la possibilitat d’avançar-la si la confrontació s’eleva al màxim segueix sobre la taula.

La proporcionalitat del xoc

Què passarà quan el Govern activi la desconnexió? Una de les claus del xoc serà la proporcionalitat de la resposta de l’Estat, que ha anunciat “mesures coercitives”: la suspensió de l’autonomia o l’actuació policial per impedir el referèndum són elements que no es descarten en cap despatx. “L’Estat està disposat a tot”, exposava ahir mateix Puigdemont. La Generalitat hi farà front amb l’escalf de les entitats sobiranistes, que estan estudiant com fer que la mobilització pel procés esdevingui permanent. I aquí és on l’escenari és incert i el paper de la comunitat internacional pot ser clau.

Part dels càlculs independentistes passen perquè el còctel entre la fermesa per tirar endavant el referèndum, la mobilització al carrer i el perjudici que podria tenir per a la imatge de l’Estat a l’exterior una resposta contundent faci que la comunitat internacional actuï d’àrbitre en el conflicte. Una possibilitat que no entra en els plans de Rajoy: “Que a ningú se li acudeixi pensar que algú donarà suport a qui pretén transgredir la llei”, va dir ahir.

Si hi ha inhibició, la Generalitat tindrà dos camins: esgotar totes les vies, en un camí que porti (en cas de victòria del sí) a proclamar la independència i estar a l’expectativa, altra vegada, de la resposta internacional. L’altra, que tots descarten rotundament, és la renúncia, anant a unes autonòmiques que cantarien les absoltes del procés. Aquesta és l’esperança de l’Estat: que la pressió sigui insostenible i que el tren descarrili abans que el xoc obligui la Moncloa a plantejar-se modificar l’ statu quo.

El primer peó ja s’ha mogut i la partida durarà mesos. Les taules estan descartades, i el temps dirà si hi ha escac i mat del procés o de l’estat autonòmic.