El referèndum arriba viu fins al final davant la impotència de l’Estat

BarcelonaApoques hores de l’obertura dels col·legis electorals del referèndum, només hi ha una cosa clara: l’Estat ja ha perdut. La magnitud de la derrota encara és una incògnita, però l’1-O ha arribat viu al dia D davant la impotència de l’Estat, que ni amb una exhibició de poder intimidatori sense precedents ha sigut capaç de fer inviable la votació. L’estocada final va ser la presentació de les urnes, un cop psicològic que va deixar el govern de Rajoy completament descol·locat. Qui millor va interpretar el calibre del torpede va ser El Mundo, que va titular a portada “La Generalitat burla el govern amb unes urnes made in China ”. A les manifestacions espanyolistes d’ahir els crits anaven bàsicament dirigits contra Puigdemont, però també contra Rajoy, excepte a la que va omplir la plaça Sant Jaume de Barcelona.

El govern espanyol va tenir ahir dificultats narratives. Després d’haver insistit des de fa mesos que el referèndum “no es faria”, el portaveu de l’executiu, Íñigo Méndez de Vigo, deia que l’entrada de la Guàrdia Civil al Centre Tecnològic i Telemàtic (CTTI) impedia “el recompte telemàtic”, amb la qual cosa el referèndum quedava “anul·lat”. El ministre fins i tot es va queixar que els organitzadors no havien respectat la jornada de reflexió. En què quedem? Hi ha referèndum o no?

Nerviosisme a Madrid

El nerviosisme, doncs, s’ha instal·lat a Madrid davant del que pugui passar avui. Si l’1-O és un èxit incontestable, el futur de Rajoy penja d’un fil. El rei Felip VI ha cancel·lat la seva agenda. A la Moncloa, a Génova i a Ferraz aguantaran la respiració. La revolta catalana ha alterat el guió de la Transició. El règim del 78 afronta el seu moment més greu, i no per la irrupció de militars colpistes al Congrés, sinó per famílies armades només amb un somriure.

I és que la tensió amb què es viu la situació en alguns despatxos contrasta amb l’alegria amb què el referèndum es vivia ahir als carrers, places i llocs de votació de tot Catalunya. Milers i milers de persones van participar en els actes lúdics que es van organitzar als espais que són col·legis electorals: jocs esportius, concerts, xocolatades, botifarrades, campionats d’escacs, balls de sardanes, sopars populars, festes de pijames i nits d’astronomia.

Davant de l’Escola Bogatell, un nen es mostrava sorprès per un ambient festiu que no constava al calendari: “És que demà hem de votar”, va ser la resposta de la mare. Pares, mares, avis i nens organitzant-se per passar la nit als centres o per col·laborar amb els que ho havien de fer. La revolta catalana va agafar a partir de divendres al vespre vida pròpia més enllà de les institucions i les organitzacions polítiques. Els grups de WhatsApp treien fum i la massiva presència de cossos policials espanyols a Catalunya, especialment visible a la ciutat de Barcelona ahir, no semblava aconseguir l’objectiu buscat: infondre por.

El paper dels Mossos

Precisament, l’actuació policial serà la clau de la jornada electoral. Durant tot el dia d’ahir els Mossos van visitar llocs de votació per advertir a la gent que a les sis del matí els haurien d’anar a desallotjar per clausurar el col·legi electoral, tal com ha ordenat la jutge del TSJC Mercedes Armas. En l’acta que hauran d’emplenar, ja es preveuen els motius que poden impedir el compliment de l’ordre, per exemple, la “presència de persones vulnerables (nens, persones d’edat avançada...)” o “la negativa reiterada i manifesta a desocupar el local”. Per això, els activistes pro referèndum van cridar ahir a concentrar-se ja a partir de les 5 de la matinada a les portes i dins dels locals amb l’objectiu d’assegurar l’obertura del col·legi electoral.

Les 6 del matí, doncs, serà un dels moments clau de la jornada. Els altres seran les 8.30, quan està previst que arribi el material per al referèndum (urnes, paperetes, etc.) i, finalment, les 9 del matí, l’hora en què s’han d’obrir els col·legis. Tot i això, la incertesa serà la tònica de la jornada. Si, posem per cas, al matí una majoria de col·legis obren amb normalitat, ¿com reaccionarà Madrid? Enviarà la Guàrdia Civil i la Policia Nacional contra ciutadans que branden paperetes davant de 1.500 periodistes de tot el món? Requisaran urnes plenes de vots? El dilema està servit, perquè aquí és on entra en l’equació l’àmbit internacional. Quina serà la foto de demà a la portada del New York Times?

La pressió internacional

El govern espanyol ha aconseguit el suport incondicional de totes les cancelleries europees i la gran majoria d’estats contra el referèndum. Però el consens a Brussel·les és que a partir de demà, dilluns, Rajoy ha d’articular una solució política. Qui més clar ho ha dit ha sigut el president del Parlament Europeu, el popular Antonio Tajani. Poca gent creu a Brussel·les que el conflicte català es pugui resoldre per la via de la repressió policial i judicial. Un conegut contrari a la independència de Catalunya, l’ex primer ministre francès Manuel Valls, deixava clar ahir en una entrevista a El País que “la solució només pot ser política”.

En el bloc independentista ahir es respirava confiança en una votació massiva. El percentatge màgic que circula de boca en boca és el d’un 50% de participació. Per això va causar una certa estupefacció la frase del president de l’ANC, Jordi Sànchez, en el sentit que un milió de vots seria un “èxit desbordant” a causa de la “bel·ligerància” de l’Estat. Per assolir el 50% dels vots es necessita mig milió de vots més que el 9-N, unes 2.750.000 paperetes. Aquest resultat seria incontestable. Tot el que estigui per sota, i en funció de les circumstàncies en què s’hagi produït la votació, necessitarà una lectura acurada entre els diferents agents de l’independentisme. On no sembla que hi hagi fissures és en el bloc PP-Cs. El partit taronja va presentar ahir una denúncia davant la Fiscalia de Menors contra la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, per la utilització de nens en actes de l’1-O. Contra les urnes, doncs, tribunals.