Sant Jordi d'estiu: recomanacions de ficció

BarcelonaEl Sant Jordi d’estiu no serà com s’havia pensat, perquè els camins de la pandèmia són inescrutables i el que ahir era verd avui és vermell. El que no canvia és la matèria amb què es forja el 23 d’abril, i que és la mateixa qualsevol dia de l’any, inclòs aquest 23 de juliol: la lectura. A partir dels més de 200 llibres del recomanador que es pot consultar a la web de l’ARA, hem seleccionat els llibres més destacats. Primer, els de ficció.

‘Canto jo i la muntanya balla’, d’Irene Solà

Anagrama

AnagramaDes que va guanyar el premi Anagrama 2019, Canto jo i la muntanya balla s’ha convertit en un fenomen imbatible. És una novel·la formalment valenta, intel·ligent i orgànica protagonitzada en certa manera per una muntanya. Transfronterera i remota, la muntanya és alhora escenari i personatge clau del relat. “La natura té un punt cruelment optimista”, diu Irene Solà, que convida els lectors a passejar-se pels Pirineus, un entorn salvatge i de vegades inhòspit, i d’una gran potència literària.

‘Els homes invisibles’, de Joan Perucho

‘Els homes invisibles’, de Joan PeruchoComanegra

ComanegraDoble reedició de Diana i la mar Morta (1953) i Cendres i diamants (1989), dues joies que basculen deliberadament entre el poema en prosa, el microconte i el text memorialístic; la millor mostra de l’esperit enjogassat i profund de Joan Perucho, de qui aquest 2020 se celebra el centenari del naixement. "Envejo els lectors que s'acostaran per primera vegada a les proses curtes de Joan Perucho, perquè es toparan amb la veu original d'un savi il·luminat i una mica bromista", assegura Julià Guillamon, un dels grans estudiosos de l'autor.

‘Reis del món’, de Sebastià Alzamora

‘Reis del món’, de Sebastià AlzamoraProa

ProaNascuts tots dos al poble mallorquí de Santa Margalida, Joan March i Joan Mascaró van compartir, a més del nom, una amistat que va durar dècades. Sebastià Alzamora la reconstrueix a Reis del món. Un dels punts que els uneix és que tots dos busquen la llibertat. Per a Sebastià Alzamora, March creia que “com més ric fos, menys possibilitats hi hauria que algú li digués què havia de fer”. Mascaró, en canvi, es va convertir en un dels grans especialistes en llengua i cultura sànscrites gràcies a les traduccions de textos fundacionals com el Bhagavad Gita. “Per a Mascaró, la llibertat té a veure amb la saviesa, i aquesta saviesa és el coneixement que condueix a l’amor”. La gran novel·la d’Alzamora.

‘Cavalcarem tota la nit’, de Carlota Gurt

‘Cavalcarem tota la nit’, de Carlota GurtProa

ProaCavalcarem tota la nit, premi Mercè Rodoreda 2019, suposa el debut literari de la traductora barcelonina Carlota Gurt. El títol fa referència a un text de Rilke i aplega una sèrie de contes que indaguen en la força del desig que va tombar qualsevol mur de contenció. Els personatges, homes i dones anònims, fan equilibris entre el que voldrien fer i el que han de fer: és la vida mateixa.

‘Fulgentius’, de César Aira

‘Fulgentius’, de César AiraLiteratura Random House

Literatura Random HouseFabius Exelsus Fulgentius centra la nova incursió en la novel·la històrica de César Aira, que es fixa en la vellesa d’aquest general fonamental per a les campanyes d’expansió en l’època daurada de l’Imperi Romà. Megalòman i ambiciós a nivell creatiu, Fulgentius aprofita una parada de descans per muntar una tragèdia al voltant de la seva vida. Les batalles i incursions s’alternen amb els assajos i els càstings per trobar els actors més adequats. Una reflexió amb un punt d’ironia sobre l’art i la bellesa.

‘Ca la Wenling’, de Gemma Ruiz

‘Ca la Wenling’, de Gemma RuizProa

ProaDesprés de recollir l’èxit d’ Argelagues, Gemma Ruiz torna a les llibreries amb una història sobre sororitat femenina centrada en un àmbit literàriament poc explorat: els centres d’estètica i manicura capitanejats per xineses. A partir de la curiositat d’una documentalista, Ca la Wenling posa el focus en les microhistòries d’un grup de dones que han deixat el seu país natal i s’han reinventat a Barcelona. El racisme, les mirades colonialistes i els abusos de poder queden exposats a la novel·la, que és un cant als intercanvis de converses i vivències entre persones desconegudes.

‘El corazón de la fiesta’, de Gonzalo Torné

‘El corazón de la fiesta’, de Gonzalo TornéAnagrama

AnagramaSi d’entrada està plantejada com una comèdia romàntica, El cor de la festa no triga a mostrar un fons càustic que congela el somriure del lector. Torné, que ha estat comparat amb Philip Roth o Ishiguro pel seu moralisme sense judicis, dibuixa un retrat de la Catalunya actual (amb esquerdes incloses) a partir de la història íntima de dues parelles. Dues famílies s’oposen, els Masclans, al poder durant més de vint anys, i els Mancebo.

‘La musa fingida’, de Max Besora

‘La musa fingida’, de Max BesoraMales Herbes

Males HerbesDesprés del llibre d’aventures sobre Joan Orpí -que es podrà llegir properament en anglès- i d’un assaig sobre la música trap, Max Besora torna amb un llibre de relats, La musa fingida, en què a través de la sàtira i l’absurd mostra la ineficàcia de la violència, que està inserida en la vida quotidiana de la majoria de personatges del volum. Una de les protagonistes és Mandy Carn, que s’arriba a encarar a l’autor per qüestionar-li les decisions narratives.

‘La teva ombra’, de Jordi Nopca

‘La teva ombra’, de Jordi NopcaProa

ProaJordi Nopca ha estrenat el premi Proa de novel·la amb una història de tons clarobscurs que segueix en paral·lel la vida de dos germans de tarannàs oposats. El Pere, de 25 anys, viu a casa dels pares i treballa en un projecte de pàgina web d’oci i cultura. El Joan, el germà gran, és mestre de primària i fa temps que s’ha independitzat. Addictiva i irònica, explora qüestions universals com ara la infidelitat, l’enveja i la venjança.

‘Mònica Mir’, de Miquel de Palol

‘Mònica Mir’, de Miquel de PalolAngle

AngleDesprés del parèntesi d’Angèlica i Rafel (2019), amb què Miquel de Palol tancava el cicle Matar el monstre de Comanegra, l’escriptor continua indagant sobre qüestions com ara la traïció i la identitat en aquesta obra que segueix els passos de la Mònica Mir. La jove coneix en Lucas, component de Solidaris Transversals, un grup que denuncia el capitalisme, i això trastocarà la seva vida. Si bé l’obra començava com una comèdia, acaba amb aires d’intriga al voltant de la corrupció.

‘Cap de nosaltres tornarà’, de Charlotte Delbo

‘Cap de nosaltres tornarà’, de Charlotte DelboClub Editor / Libros del Asteroide

Club Editor / Libros del Asteroide Cap de nosaltres tornarà aplega els dos primers volums de la Trilogia d'Auschwitz, de la supervivent francesa dels camps nazis, la resistent Charlotte Delbo. És un viatge a les emocions del camp, preservades en tota la seva intensitat, per les paraules de Delbo, que teixeix una ficció colpidora basant-se en els seus records i els de les seves companyes de captiveri, però fugint del relat testimonial per transcendir-lo a través de l’art, la literatura.

‘No soc aquí’, d’Anna Ballbona

‘No soc aquí’, d’Anna BallbonaAnagrama

AnagramaLa segona novel·la d’Anna Ballbona, guardonada amb el Premi Anagrama de Novel·la 2020, recau sobretot en el doll verbal i l’esquerpa singularitat de la veu de la protagonista i narradora, la Mila, una dona que, immersa en la incertesa d’un present expectant, decideix fer balanç per escrit de la seva vida: rememora els orígens familiars en un “barri encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial”, recupera personatges que han estat importants per a ella i reconstrueix la trajectòria que l’ha duta fins on és.

‘Mur fantasma’, de Sarah Moss

‘Mur fantasma’, de Sarah MossAngle / Sexto Piso

Angle / Sexto PisoLa Silvie, encara adolescent, passa unes setmanes d’estiu amb els seus pares en una acampada al nord d’Anglaterra. Participen en una recreació històrica amb un professor d’arqueologia i un petit grup d’alumnes que estudien els britans, antics pobladors de la Gran Bretanya durant l’edat del ferro. El pare és un home obsessionat amb reviure la dura existència d’aquests homes de l’antiguitat, i persegueix una mena de puresa i autenticitat perdudes. Aïllats en un territori aspre, amb objectius dispars sobre la recreació històrica, la convivència entre uns i altres no serà senzilla i conduirà a un final inesperat.

‘Això és plaer’, de Mary Gaitskill

‘Això és plaer’, de Mary GaitskillUnivers / Lumen

Univers / LumenLa nord-americana Mary Gaitskill deixa de ser inèdita en català gràcies al bon olfacte literari de Jordi Puntí, que va aconsellar la publicació d’ Això és plaer a Ester Pujol. En Quin i la Margot fa més de vint anys que són amics. Ell és extravertit i molt sensual, i sempre es mou en l’ambigüitat del flirteig. És incapaç d’establir un lligam superficial amb les dones que l’envolten, i necessita conèixer la seva realitat i els seus secrets. Tot i això, la Margot va saber traçar unes fronteres sòlides a la seva relació, i ara observa en Quin amb una barreja d’enuig i afecte.

‘És que abans no érem així’, d’Empar Moliner

‘És que abans no érem així’, d’Empar MolinerColumna

ColumnaEl sarcasme i el sentit de l’humor d’Empar Moliner campen per aquest nou recull de contes en què l’autora tracta de la maternitat, el pas del temps, la mort o la crisi de parella. Es tracta de la continuació de Tot això ho faig perquè tinc por, amb què va guanyar el premi Mercè Rodoreda el 2015, però amb un punt més de diversió i jovialitat.

‘Atrapa la llebre’, de Lana Bastasic

‘Atrapa la llebre’, de Lana BastasicEdicions del Periscopi

Edicions del Periscopi Després de dotze anys sense saber res l’una de l’altra, la Sara, que ha emigrat a Dublín i viu allunyada del seu passat, rep una trucada de la Lejla, que li demana que torni a Bòsnia i l’acompanyi a buscar el seu germà, desaparegut durant la guerra. Juntes aniran amb cotxe de Mostar a Viena en un viatge que, més que un retrobament inofensiu entre dues velles amigues, serà un camí a un cor de les tenebres profundament balcanitzat. Lana Bastasic debuta amb aquesta història d'amistat, records traumàtics i conflictes.

‘El carrer de les Camèlies’, de Mercè Rodoreda

‘El carrer de les Camèlies’, de Mercè RodoredaClub Editor

Club EditorCecília Ce camina i camina per Barcelona, des dels pisos rics de l’Eixample, la Rambla i el Carmel. L’autora de La plaça del Diamant dedica 250 pàgines a parlar de fantasies sexuals, les d’elles i les d’ells. Com diu Stefanie Kremser al postfaci d’aquesta nova edició: “Els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l’ús i l’abús -si cal- siguin mutus”.

‘Cos’, d’Olga Tokarczuk

‘Cos’, d’Olga TokarczukRata / Anagrama

Rata / AnagramaLa protagonista de Cos, una escriptora polonesa, va notar des de petita que només el moviment la faria sentir viva, i per això es converteix en una amant dels viatges. En aquest llibre fragmentari i enciclopèdic, Olga Tokarczuk hi aboca un devessall de reflexions sobre els cossos en moviment, l’estranyesa i l’alteritat. Guanyadora del premi Nobel de literatura, l’escriptora brilla en la seva capacitat fabuladora per donar forma a un món únic, que oscil·la entre el realisme màgic i la barreja de gèneres per reflectir, de forma punyent, la humanitat.

‘L’enigma de l’habitació 622’, de Joël Dicker

‘L’enigma de l’habitació 622’, de Joël DickerLa Campana / Alfaguara

La Campana / AlfaguaraA la primera pàgina Joël Dicker ja inclou un assassinat en una habitació d’hotel de luxe. A partir d’aquí, un narrador en primera persona que es diu Joël arriba al mateix hotel anys després i, acompanyat de la Scarlett, una dona que acaba de conèixer, comença a investigar qui hi va morir. El decés no és casual, esclar, i al darrere hi batega una història d’enveges, ambició i dobles vides protagonitzada pel banquer suís Macaire Ebnezer, la seva dona, Anastasia, i el seu rival en el món financer, Lev Lèvovitx.

‘Boulder’, d’Eva Baltasar

‘Boulder’, d’Eva BaltasarClub Editor / Literatura Random House

Club Editor / Literatura Random HouseBreu, intensa i plena d’imatges fulgurants, Boulder, segona novel·la d’Eva Baltasar després de l’èxit de Permagel, és la història d’una dona solitària que, després de passar uns anys en un vaixell, fent-hi de cuinera, s’instal·la amb la seva parella a Islàndia. L’equilibri en què viuen s’acabarà quan la Samsa comuniqui a la Boulder els plans de tenir una criatura.