La querella per rebel·lió, en entredit en un Procés pacífic
La fiscalia ha denunciat avui Puigdemont, el Govern i la mesa
BarcelonaLa Fiscalia General de l’Estat ha presentat aquest dilluns una querella contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per diversos delictes, entre els quals la rebel·lió. L’únic precedent que hi ha a l’Estat d’una condemna per aquest delicte, que pot comportar penes de fins a 30 anys de presó, és per als militars que van fer el cop d’estat el 23 de febrer del 1981. Els experts, però, alerten que en el cas de Puigdemont, el Govern i la mesa, la querella no té gaire fonament. Segons el Codi Penal espanyol, la rebel·lió s’imputa a aquells que “s’alcen violentament i públicament” per “derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució” o “declarar la independència d’una part del territori nacional”, entre altres supòsits. La clau es troba, diuen els penalistes, en la paraula violència.
“La rebel·lió no és aplicable en absolut a aquest cas”. Així ho considera l’exdiputat d’IU i del PSOE Diego López Garrido, ponent al Congrés en el debat sobre el Codi Penal. En declaracions a l’ARA, explica que ell mateix va negociar una esmena per incloure el requisit de l’ús de la violència. “I és evident que divendres no hi va haver violència”, afirma. És el mateix que opina Esther Giménez-Salinas, responsable de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Universitat Ramon Llull. Segons diu, encara que els independentistes compleixen algun dels set supòsits que poden ser considerats rebel·lió, la “condició objectiva primera és que l’alçament sigui violent”. “La violència no la veig enlloc”, diu. De fet, recorda que Puigdemont sempre ha insistit en els seus discursos en la necessitat que el moviment independentista sigui “pacífic”.
El precedent basc
El vicepresident de la secció de dret penal de l’ICAB, Miguel Capuz, ho veu diferent. Segons ell, serà determinant si el fiscal relaciona la declaració d’independència amb els fets del 20 de setembre, perquè aleshores sí que es pot imputar el delicte de rebel·lió. A més, Capuz posa sobre la taula la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que rebutjava la querella per rebel·lió contra el lehendakari Juan José Ibarretxe. Aquell text, si bé és cert que va desestimar la denúncia, va avisar que també es podia considerar rebel·lió si l’ús de la força física “era necessari de cara a la consecució d’algun dels objectius” que s’inclouen en la norma. Segons Capuz, el fiscal pot argumentar que si Puigdemont i el Govern volen proclamar la independència és que estan disposats “a fer el que sigui”. “O, si no, com faran fora la Guàrdia Civil i la Policia Nacional si volen controlar els ports i aeroports?”, es pregunta, i deixa clar que només es podria tenir el control del territori utilitzant la força.
Per a Capuz, la rebel·lió ja inclou sedició i, per tant, no cal imputar-los aquest altre delicte. En canvi, encara que per a Giménez-Salinas i per a López Garrido tampoc es pot aplicar la sedició, l’argument és ben diferent: segons ells, la declaració per la independència no va provocar cap alçament “tumultuari”. “Declarar la independència no és cap delicte”, sosté López Garrido.
Els experts sí que mostren total unanimitat en el fet que hi ha fonament per atribuir els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics als implicats, tal com ja va fer la fiscalia a principis de setembre acusant-los d’incórrer en aquests tres delictes de manera “continuada”.
Els delictes que s'inclouen a la querella
Rebel·lió
Contra aquells que s’alcin “violentament i públicament” per suspendre la Constitució o declarar la independència d’una part del territori, entre d’altres. Es castiga amb penes de fins a 30 anys de presó.
Sedició
Pot suposar fins a 15 anys de presó per a aquells que s’alcen “públicament i tumultuàriament” per impedir l’aplicació de les lleis. És el delicte que s’imputa als Jordis pel 20-S.
Prevaricació
Es pot inhabilitar del seu càrrec públic aquell que dicta una resolució arbitrària.
Desobediència
S’atribueix als que es neguen a complir resolucions judicials. Pot suposar la inhabilitació si s’és un càrrec públic, però no la presó.
Malversació
Preveu penes de presó de dos a sis anys per causar un “perjudici” als fons públics organitzant l’1-O.