La querella contra el Govern, a l’Audiència Nacional

PeriodistaLa decisió del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, de dissoldre el Parlament de Catalunya i convocar eleccions el 21 de desembre, ha portat el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, a la decisió de presentar dues querelles, una a l’Audiència Nacional i una altra al Tribunal Suprem. Totes dues contenen la imputació pels delictes de sedició i rebel·lió.

La pèrdua de fur dels cinc aforats del Govern (Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa) condueix, segons fonts consultades per l’ARA, a una querella contra els 14 membres del Govern a l’Audiència Nacional, i una altra contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa (Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó) davant la sala segona del Suprem.

Maza ja tenia preparada una querella contra Puigdemont i el Govern -potser la més publicitada de la història penal espanyola- perquè es presentés al Suprem, tenint en compte que partia de la presumpció que el Parlament seguiria obert.

Maza pensava que, com que després del cessament en els seus càrrecs els membres del Govern que eren diputats mantindrien el fur, els delictes de sedició/rebel·lió orientats a trencar la integritat d’Espanya excedien l’àmbit de Catalunya i es projectaven a tot el territori nacional, de manera que la causa no havia d’anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

I, recolzant-se en el fur de Puigdemont, el fiscal general de l’Estat es disposava a portar tot el Govern davant del Tribunal Suprem. Perquè els cinc aforats atreien els nou consellers que no ho eren.

Fur sense efecte

Però el fur, en el cas del Govern, ha quedat sense efecte arran de la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions. Per tant, el fur, segons es considera en la construcció jurídica que ha fet la Fiscalia General de l’Estat (FGE), d’acord amb fonts consultades per l’ARA, ara no justifica la competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una querella contra el Govern. I tampoc la del Tribunal Suprem.

Per això l’Audiència Nacional, una alternativa prevista en el seu dia per Maza, és ara el tribunal al qual es dirigirà la querella després de la pèrdua de l’aforament.

El delicte de sedició atribuït a la manifestació del 20 de setembre davant l’edifici de la conselleria d’Economia, a la Rambla de Catalunya, quan una comissió judicial registrava les instal·lacions, ja és objecte d’un procediment al jutjat central d’instrucció número 3, a càrrec de la jutge Carmen Lamela.

Va ser Lamela qui va enviar a la presó el 16 d’octubre passat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, respectivament, i qui ha imposat mesures cautelars a l’ara destituït major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i a la intendent Teresa Laplana.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional, precisament, està treballant per ampliar aquesta denúncia per incloure-hi els fets ocorreguts durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre per tornar a prendre declaració a Trapero i Laplana.

Per tant, s’estudia incloure en aquesta ampliació Puigdemont i tots els membres del Govern. En aquest cas, seria la jutge Lamela l’encarregada de pronunciar-se. L’altra possibilitat és elevar una querella per sedició/rebel·lió a repartiment a l’Audiència Nacional, que podria ser adjudicada per antecedents i connexitat al jutjat de Lamela o a un altre dels jutjats que hagi tractat temes relacionats amb la independència (els jutges José de la Mata, Fernando Andreu i Ismael Moreno ja van tramitar el 2015 denúncies contra ajuntaments).

Objectiu: Forcadell

Maza, en canvi, sí que es recolzarà en el fur parlamentari, sostenen fonts judicials consultades per l’ARA, en relació amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa, per haver tramitat divendres passat, dia 27 d’octubre, la resolució que insta el Govern a iniciar els passos per concretar la independència i la República Catalana.

Ahir, dissabte, la Fiscalia del Suprem tenia previst presentar la querella demà dilluns, dia 30 d’octubre, i sol·licitar mesures cautelars. Segons fonts judicials, la sala d’admissió de la sala segona, integrada pel president, Manuel Marchena, i quatre magistrats, admetrà demà mateix la querella i hi nomenarà magistrat instructor i, segons aquest calendari, dimarts es pronunciaria sobre les mesures cautelars.

Fins ara la fiscalia s’inclinava per demanar presó immediata, almenys per a Puigdemont, Junqueras i Forcadell, de manera que es pensava que entre demà i dimarts se’ls podia detenir. Ara, sense que es pugui descartar, aquesta decisió s’està posant en quarantena. Cal tenir en compte que ahir Puigdemont no va comparèixer des del Palau de la Generalitat, ni la bandera espanyola ha deixat d’onejar en aquest edifici. L’actuació dels membres del Govern demà al matí podria influir en la decisió.