Els que junts són poderosos, un a un són molt febles

SubdirectorLa participació en una mobilització massiva sempre reconforta i recarrega les piles als manifestants. L’electricitat ambiental es trasllada al nostre cos i ens provoca una descàrrega, es fa un nus a la gola, el cor s’accelera, la mirada s’entela i, en lloc de caminar, flotes. Als ulls els costa assimilar tanta informació, volen retenir tots els detalls, assaborir les imatges. Per un moment et creus Napoleó, al capdavant d’un exèrcit invencible.

Però quan la manifestació acaba tothom se’n va cap a casa, si no sol, sí almenys en petits grups. Com diuen els manuals militars, les retirades són molt perilloses perquè ofereixes punts febles a l’enemic. L’Estat ja sabia que aquesta Diada seria un èxit. Tot i la campanya de desprestigi desfermada contra Carme Forcadell i la majoria independentista del Parlament, sabien o intuïen que la gent respondria, que no deixaria sols els seus representants públics a les portes de l’1-O.

La veritable ofensiva comença ara. I no serà contra un milió de persones que es manifesten de forma cívica i festiva, sinó contra persones individuals, amb noms i cognoms, amb família i amics, amb carreres professionals, amb algun patrimoni guanyat amb molt d’esforç. Una a una, amb notificacions judicials i paraules altisonants com malversació, desobediència i sedició, considera que n’hi haurà prou.

L’independentisme només podrà aguantar el pols fins a l’1-O si és capaç de contrarestar aquesta estratègia que, en contra del que pensen alguns, no pot basar-se només en les decisions individuals, perquè és precisament això, la sensació de soledat que provoca l’amenaça judicial, la principal arma de l’Estat per sembrar dubtes, desercions i, en última instància, lluites intestines que divideixin, i per tant afebleixin, el conjunt del moviment.

Resposta col·lectiva

La resposta ha de ser col·lectiva i gradualista, minimitzant danys en les files pròpies i oferint diverses possibilitats de sortida a les persones implicades, que en els pròxims dies es veurà que poden ser milers. L’objectiu ha de ser arribar a l’1-O amb el cos social el màxim d’intacte i cohesionat, perquè la majoria independentista, no ho podem oblidar, és exigua, a més d’heterogènia, amb incomoditats creuades i graus de compromís i fe en l’èxit del Procés també diversos.

Si el repte de l’independentisme és teixir una xarxa de solidaritat i generositat interna potent i a prova de ruptures internes, el de l’Estat és el d’individualitzar al màxim el conflicte perquè l’independentista se senti a la intempèrie, desprotegit i amb la sospita que ningú el vindrà a plorar quan sigui el primer a caure. Per això l’Estat ha ampliat el perímetre contra funcionaris, empresaris i càrrecs intermedis a més dels vips del Procés. Molts d’aquests empenyien ahir cotxets a Barcelona. I a partir d’avui rebran la visita del secretari judicial.