Prostíbuls clandestins immunes a la policia

BarcelonaLa sala desordenada on Coco apunta un número de telèfon en una targeta estava plena d’agents armats i amb passamuntanyes tot just fa quinze dies. El paper de paret blau amb rodones blanques és inconfusible. És d’un dels tres prostíbuls clandestins que la Guàrdia Civil va escorcollar l’1 de juliol a Barcelona en l’operació Trator, contra una màfia xinesa de tràfic i comerç de persones, que es va vendre públicament com una gran victòria. Dues setmanes després, dos dels tres prostíbuls tornen a funcionar, immunes, com si no hagués passat res.

Coco, la mamasan –proxeneta en l’argot de la prostitució xinesa– d’un local del carrer Provença, té uns 40 anys i parla l’anglès millor que el castellà. Explica al periodista que es fa passar per client que ara al local “només” hi té dues noies. Fan “de tot”, diu, quan se li pregunta pels serveis. Ella coordina les prostitutes. Al bordell clandestí tot està organitzat: la porta l’obre un home de més de trenta anys, amb samarreta de tirants i una cigarreta penjant dels llavis. Fa esperar el client en una habitació que amb prou feines s’endevina amb la llum vermella d’una làmpara que hi ha al damunt d’una tauleta de nit vella. Al racó, un llit individual de color indefinit espera moviment.

El local és l’antiga porteria d’un majestuós edifici de l’Eixample, al carrer Provença, a mitja illa de cases del passeig de Gràcia. És un forat sense llum, llarg i ple d’humitats. Una noia de vint-i-molts anys amb un vestit gris ajustat entra i murmura un “hola” per dur el client davant la mamasan, a la sala d’estar, on ha de triar qui s’endú al llit. Al fons hi ha una altra habitació amb lliteres on dormen les prostitutes aprofitant tot l’espai disponible.

Una seixantena de bordells

José Daniel Baena, comandant en cap de la Guàrdia Civil, explica que no van precintar els bordells perquè calia una ordre judicial i no tenia sentit per a la investigació iniciada. La Guàrdia Urbana podria tancar-los –s'hi fa una activitat econòmica sense llicència–, però no hi ha un protocol automàtic perquè l’avisin en un cas com aquest ni ha actuat d’ofici.

En un fòrum d’internet de clients de prostíbuls de Barcelona –conegut de sobres pels cossos policials– hi ha una llista actualitzada amb una seixantena de locals de la màfia xinesa. Segons Baena, són organitzacions diferents, perquè la que van atacar amb l’operació Trator està “completament” desmantellada. “No n’ha quedat res”, insisteix. De les 18 persones que van detenir, 13 continuen en presó provisional sense fiança. El comandant en cap reconeix que a Barcelona hi ha diferents màfies xineses arrelades i que fins i tot podrien ser les prostitutes les que hagin reobert els pisos. A la llista de prostíbuls clandestins del fòrum hi surt el del carrer Provença i un altre dels escorcollats en l’operació Trator, al carrer Ali Bei, que també s’ha tornat a posar en marxa. Només cal acostar-s’hi per veure que la persiana metàl·lica no està tancada. Trucant a l’intèrfon obren la porta sense preguntar.

Per entrar al bordell cal passar tres portes. S’han reconvertit unes oficines en prostíbul invertint molt poc en mobiliari. És migdia i tot i així a dins hi ha poca llum. A l’habitació on s’atenen els clients, amb un matalàs brut sense llençol, s’hi repeteix el tòpic de la làmpara amb bombeta vermella. A la paret hi fa equilibris un calendari tort amb la fotografia d’una platja oriental.

Tarifes estàndard

La noia entra i clava dos petons a la galta sense ni saludar. És molt jove, somriu –incòmoda– i no entén l’espanyol ni la situació: quan veu que el presumpte client no vol gresca sinó parlar, crida la mamasan del pis. Amb ella apareixen dues noies més, una de baixeta amb els llavis molt pintats i l’altra llarga i prima, que es mira l’escena recolzada en una paret. La mamasan només parla xinès i quatre paraules de castellà, però explica que allà hi ha cinc noies i que cobren 60 euros l’hora. Tarifa estàndard als locals xinesos de Barcelona. Mitja hora de sexe costa entre 30 i 40 euros.

Quan es fa una operació policial contra una xarxa de tràfic de persones els agents intenten convèncer les víctimes perquè parlin, explica la portaveu d’una ONG especialitzada a atendre dones que n’han sigut víctimes. Prefereix que no es publiqui el seu nom ni el de l’entitat per raons de seguretat. Necessiten les declaracions de les víctimes perquè els casos tinguin més possibilitats als jutjats i, com que només poden mantenir els detinguts 72 hores tancats a comissaria fins que es formulin els càrrecs, a vegades els policies intenten pressionar-les. No funciona: homes armats amb la cara tapada han entrat al pis a la matinada i se les han endut. Pensen que les han detingut perquè han entrat al país de manera il·legal i deuen milers d’euros a les seves famílies i a les xarxes que les han portat fins aquí.

Silenci per honor

Entre les vint víctimes que la Guàrdia Civil va dir que havia “alliberat” en l’operació no n’hi ha cap que, per ara, hagi decidit parlar en contra de la màfia. Tenen un telèfon de l’ONG per si s’ho repensen, però ningú no ho espera. Tampoc han acudit a la cita que els havia preparat la Guàrdia Civil. Segons la portaveu de l’ONG, una de les prostitutes més noves –feia dues setmanes que era al país– va dubtar molt. Al final no va parlar.

“En el cas de les xineses, la família acostuma a recollir diners per pagar el viatge i és a la família a qui els deuen, però per la concepció de l’honor que tenen no els poden explicar la situació en què estan, les rebutjarien”, explica la portaveu de l’ONG. A la pràctica, per a la policia fins que no diguin el contrari no són víctimes; les que no tenien els papers en regla s’han trobat al carrer amb un expedient d’expulsió obert. Després d’una operació, sovint no troben cap altra sortida que tornar als bordells.

Baena confia que el cas tirarà endavant als jutjats igualment. El comerç d’éssers humans el poden provar amb les converses de telèfon punxades i altres proves. Als detinguts també els acusen d’altres delictes, com pertinença a organització criminal i tràfic d’immigrants.

El 'capo'

El grup mafiós desmantellat per la Guàrdia Civil el formaven membres d’una mateixa família i el dirigia Hai Lin, un capo que els Mossos d’Esquadra ja havien detingut l’any 2011 en l’operació Turandot. Llavors es van escorcollar 33 locals, incloent-hi quinze bordells, amb un centenar de prostitutes, sis de les quals eren menors de divuit anys. Hai Lin va passar un any i mig en presó preventiva però, tot i que el fiscal reclamava cinquanta anys de presó, l’Audiència de Barcelona el va acabar absolent dels principals delictes i va tornar al carrer, a refer la xarxa mafiosa.