El Priorat, 25 anys de somni

FalsetFa 25 anys els vinaters René Barbier, Josep Lluís Pérez, Álvaro Palacios i Daphne Glorian feien el primer vi negre després d’una feina conjunta que tornava a valorar el Priorat, que feia anys que estava amb les vinyes i la terra abandonades. Ara encaren el futur amb l’afany de llegar-ho tot de la millor manera i amb l’objectiu que la Denominació d’Origen Qualificada (DOQ), l’única de tot Catalunya, ajudi els viticultors en el tracte ecològic de la vinya.

“Als nostres fills i als joves del Priorat els deixarem les vinyes en les millors condicions”, expliquen Barbier, de 64 anys; Pérez, de 78; Glorian, de 55, i Palacios, de 50. Estan asseguts al voltant d’una taula a l’Hostal Sport de Falset, i recorden el primer vi negre que van fer junts el 1989, amb sis amics més que van venir també de fora del Priorat. Van fer nou ampolles de vi negre amb etiquetes diferents, però no totes van acabar al mercat. Era un temps que “el jornal per una hora a la terra es pagava a 80 pessetes”, recorda Pérez.

Ara el somni de futur que comparteixen és que el Priorat tingui un Centre d’Assessorament en Ecologia, al qual puguin recórrer tots els viticultors per resoldre dubtes. “Abans d’arribar-hi, la Denominació d’Origen Qualificada Priorat haurà de ser ecològica també”, afirmen. S’il·lusionen amb el projecte tal com en el seu dia van ser feliços treballant junts, explicant-s’ho tot, per fer un vi negre. “Encara tenim més projectes”, afegeix Álvaro Palacios. “El René i jo som vocals del Consell Regulador de la DOQ Priorat i estem treballant per aconseguir que els paratges de la comarca estiguin organitzats, perquè a les etiquetes dels vins hi surti ben detallat cada espai geogràfic.

“Quan vaig arribar al Priorat, a Gratallops concretament, em vaig trobar una terra verge, perquè havia sigut abandonada, però verge”. Era el que el René buscava, tal com explica, ja que encaixava amb el seu estil hippy, amb què combregava plenament, després de veure’s obligat a deixar els seus estudis sobre el vi a Bordeus per la mort prematura del pare. “Vestit amb pantalons d’elefant, amb els cabells llargs, em vaig presentar a la cooperativa de Gratallops”. Era una època dolenta, perquè les vinyes estaven abandonades, la gent jove havia marxat a buscar-se un futur lluny. “Em van escoltar amb molt de respecte i van admirar la il·lusió amb què els parlava, perquè els assegurava que la vinya del Priorat podia donar vins gloriosos”.

Mentre el René aterrava a Gratallops, Josep Lluís Pérez impartia classes a Falset i es formava en enologia i viticultura, uns estudis que l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) engegava. “M’eren completament desconeguts, però a mi sempre m’ha agradat la formació i impartir classes al jovent”. Quan el Josep Lluís s’adonava que els estudis podien fer que la gent jove del Priorat no hagués de marxar, perquè podien quedar-s’hi a conrear les vinyes, s’hi abocava encara amb més il·lusió.

Mentrestant, Daphne Glorian i Álvaro Palacios arribaven al Priorat, perquè el René els assegurava que havia descobert una vinya amb un terroir meravellós. “Ens va convèncer”, recorden. L’Álvaro sempre havia volgut fer un vi molt bo i va veure de seguida que el Priorat podia fer realitat el seu somni. “Ara sembla tot fàcil, però quan vam arribar, als anys 80, el vi del Priorat era a granel i l’orografia de les vinyes, complicada, podia fer-nos pensar que estàvem tocats de l’ala”, diu Palacios.

El 1989 feien el seu primer vi negre, i veien clar que podien emprendre projectes en solitari amb l’experiència que havien recollit. Barbier, el Clos Mogador. Palacios, amb Finca Dofí i L’Ermita com a vaixell insígnia. Glorian, el Clos Erasmus, i Pérez, amb Clos Martinet. També, de la mateixa fornada del 1989, Clos de l’Obac, amb el vinater Carles Pastrana al capdavant. “El millor de tot és que nosaltres quatre continuem, però darrere nostre hi ha una fornada de gent jove amb molta força”, diu el René. “El fill mateix de Josep Lluís Pérez, amb els vins Les Cousins, acapara el 40% de venda dels vins del Priorat”, diu el René. El Priorat recorda el passat per emmarcar el camí del futur.

Quan els productes propis són marca

Els productes de la comarca del Priorat són els protagonistes dels menús que els germans Ivan, Anton i Lluís Lanaspa i Òscar Bertran preparen a l’Hotel Lotus de Falset, que l’estiu passat van inaugurar després de reformar l’antic forn que conformava l’habitatge. “Tot, des dels plats salats fins als dolços, com, per descomptat, els vins, són del Priorat”, expliquen els quatre amics i socis.

La tria “és per promocionar la comarca, que té un paisatge extraordinari, que tant es pot queixalar amb els aliments que dóna com beure’l en els seus vins”. De manera que mentre alguns celebren el primer quart de segle d’idil·li professional amb el Priorat, d’altres hi comencen amb projectes empresarials nous.