LA MAJORIA DEL PP a Espanya fa sentir a molts catalans una barreja d’indignació, depressió i perplexitat. I no és insòlit que els més exaltats, veient que no l’enfonsa als sondejos un cúmul de despropòsits, esclatin amb una frase tan simplista com injusta: “Els espanyols són idiotes!”
És una ràbia que es pot acabar girant contra la mateixa democràcia. No cal ser beneit perquè passi, li va passar a Plató, incapaç de pair que el vot majoritari fes beure a Sòcrates la cicuta.
Per desacreditar la democràcia no hi ha res pitjor que idealitzar-la: caure en l’absurd d’afirmar que “Elpoble sempre té raó” i no entendre que una majoria rarament votarà polítics democràtics si darrere els vots no hi ha certa cultura i cert grau de cohesió social.
Els vots de la majoria són òptims o pèssims com els individus que la formen: el fet de sumar-los no obra cap miracle. I en la frase del nostre exaltat hi ha un cert grau de raó si agafem idiota en sentit etimològic.
Un idiota, a l’Atenes clàssica, era algú que es caracteritzava per estar molt centrat en ell mateix, algú a qui absorbien els afers privats i no tenia temps ni desitjos de preocupar-se dels públics.
Sí, és cert, a Espanya, a Catalunya i a tot arreu, voten un munt d’idiotes. Cap de nosaltres s’escapa de ser-ho almenys una mica. I si a Atenes, on el dret de vot exigia més implicació, van fer beure cicuta al seu ciutadà més savi, ¿ens poden estranyar les majories del PP?
Tot el que erosiona la cohesió debilita la democràcia: ens idiotitza. El campi qui pugui et fa fer la teva. Tot el que la referma -i ens empeny a preocupar-nos dels afers públics- l’enforteix, com l’associacionisme de base dels pobles i els barris.
Potser si a la resta d’Espanya fos tan intens com aquí, el PP no seria ara al poder i nosaltres no tindríem aquesta necessitat de marxar ni ens sentiríem tan claustrofòbicament presoners del vot de la majoria.