El PP recula als temps d’Aliança Popular

Barcelona“Vull reconèixer que els nostres resultats haurien volgut ser millors”, va concedir ahir la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en l’única frase vagament autocrítica que va pronunciar per valorar el resultat de les municipals. La compareixença, que no va admetre preguntes dels periodistes, va centrar-se sobretot a subratllar que el PP havia guanyat les eleccions a l’Estat, que “només” havien perdut 130.000 vots a Catalunya i altres forces havien retrocedit més, i que els municipis que gestionaven havien mantiggut la confiança. Res més, malgrat un enfonsament general i haver perdut més de la meitat dels regidors.

De fet, cal anar gairebé tres dècades enrere per trobar uns resultats equiparables en la història del partit a Catalunya, quan es va refundar a partir de l’antiga Aliança Popular. L’ambient a l’Hotel Grand Marina del World Trade Center de Barcelona va ser de desolació absoluta, i Sánchez-Camacho només va comparèixer quan els resultats eren inapel·lables, després que ho haguessin fet la resta de partits. Cal retrocedir fins al 1987 per trobar un nombre similar de regidors a Catalunya i fins al 1991 per tenir un percentatge de vot equiparable. Dit d’una altra manera, des de fa 25 anys el PP sempre havia obtingut més bons resultats a les municipals catalanes. La derrota, sense pal·liatius, es concreta en tres dades prou eloqüents: només un 7,5% dels sufragis, sisena força a la ciutat de Barcelona després d’aconseguir ser tercera i fins i tot aspirar a ser segona i, en una lectura que es pot fer de cara a les eleccions generals, només va aconseguir 2.000 vots més que C’s en el conjunt del país.

Castelldefels i Badalona

En la nit més amarga dels populars, només a Badalona i Castelldefels van salvar els mobles i van poder mantenir els seus alcaldes com els candidats més votats. Tot i no obtenir la majoria absoluta, tant Xavier García Albiol com Manuel Reyes van aguantar com els candidats més votats, amb força avantatge respecte del segon. En el cas de Badalona, el PP va perdre un regidor i es va quedar amb 10, el doble que els 5 de Badalona en Comú, mentre que a Castelldefels es van repetir els 8 regidors de fa quatre anys, també el doble que la segona força, en aquest cas encarnada pel PSC.

Tot i així, la complicada aritmètica electoral resultant fa possible que en les dues ciutats puguin bastir-se coalicions d’esquerres que expulsin del poder el PP. Badalona en Comú va afanyar-se ahir per oferir-se a construir aquesta alternativa, però caldrà veure si es concreta durant els pròxims dies.

La derrota d’Alberto

Si algú va tirar pilotes fora ahir a la nit va ser especialment el candidat per Barcelona, Alberto Fernández Díaz. Malgrat que va perdre sis dels seus nous regidors i ha passat dels millors als pitjors resultats històrics en només quatre anys, va centrar-se a subratllar l’alarma que representa la victòria de “l’esquerra extrema” que encarna Barcelona en Comú i Ada Colau. Fernández Díaz va afirmar que Barcelona mai havia tingut un govern amb una “minoria absoluta” similar i per això va insistir a mostrar la seva preocupació per un panorama fragmentat i ingovernable. El candidat popular, que era la quarta vegada que es presentava a l’Ajuntament, va agrair als 60.000 votants populars la seva confiança, als quals els va prometre una oposició “nítida i ideològica”. Sánchez-Camacho va incidir en aquest argumentari: “Veurem si aquests nous partits que ara celebren els seus èxits són capaços de gestionar-los amb responsabilitat i eficàcia”, va etzibar.