Com es pot salvar Europa?

Brussel·lesEuropa passa per hores baixes. Encara que la frase s’ha utilitzat en diferents moments de la història, avui és, més que mai, una realitat. La crisi de refugiats, el Brexit en què el somni europeu que van impulsar personatges com Robert Schuman o Jean Monnet s’esvaeixi.

“La idea d’un estat europeu, d’una única visió… era una il·lusió”, assegurava fa pocs dies el president del Consell de la UE, Donald Tusk. El polonès, acostumat a bregar amb els líders dels Vint-i-vuit per teixir acords, i testimoni de primera línia del declivi polític europeu, es mostrava derrotat a l’hora de definir l’estat actual de la Unió Europea. Tusk, home europeista, ha vist com l’augment del populisme i els interessos estatals estan jugant en contra del projecte europeu. Ha vist com els líders s’han barallat per poder tornar a reintroduir controls a les fronteres, per poder negar-se a acollir refugiats i, en definitiva, per girar l’esquena a Brussel·les.

L’última de les grans crisis és la migratòria. Una crisi que està lluny de resoldre’s i que ha suposat un gir polític difícil d’explicar: Europa, la que sempre ha abanderat al món la defensa dels drets humans, ha deixat enrere els seus valors tancant la porta a persones que fugen d’una guerra. La imatge de la UE al món ha quedat malmesa. Primer va ser la reintroducció de controls fronterers en alguns països per frenar la immigració, un gest que ha posat contra les cordes un dels grans èxits del projecte europeu, el Tractat de Schengen. I ara és el no als refugiats que busquen asil.

Crítiques

Es fa difícil reconèixer Europa. Una Unió que fa només quatre anys va guanyar el premi Nobel de la pau i que ara acorda amb Turquia el retorn dels immigrants que arriben a Grècia. Una mesura sense precedents que ciutadans, organitzacions no governamentals i partits polítics d’esquerres han rebut amb una pluja de crítiques.

També és inèdita la dura reprimenda del papa Francesc. En el seu discurs de la cerimònia de lliurament del premi Carlemany, que la UE ha atorgat enguany al pontífex, Francesc no es va estar de posar el dit a la nafra. “¿Què li ha passat a l’Europa de l’humanisme, la defensora dels drets humans, la democràcia i la llibertat?”, es preguntava Jorge Mario Bergoglio divendres passat davant de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i altres líders europeus.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, tampoc ha estalviat crítiques als caps d’estat i de govern per la deriva d’Europa. “Fa temps, els líders venien a Brussel·les invocant unitat, però avui els dirigents europeus vénen per dir que defensen els interessos dels seus països”, va assegurar en un discurs fa pocs dies. Les paraules de Juncker anaven dirigides, sobretot, als primers ministres de Polònia i Hongria, països governats per populistes i ultranacionalistes que utilitzen Brussel·les com a diana per enaltir l’estat nació. El populisme i l’eurofòbia van en augment.

La pitjor amenaça

El discurs antieuropeu i la fòbia a cedir sobirania a Brussel·les s’ha instal·lat als dos països i suposa un veritable problema a l’hora de tirar endavant polítiques comunitàries. Però la situació de Polònia i Hongria és un problema menor al costat de la possible sortida del Regne Unit del club europeu. El Brexit El 23 de juny els britànics votaran en referèndum per decidir si es queden a la UE o en marxen.

El Brexit genera molt de nerviosisme. Si el Regne Unit deixa de formar part del club -una situació que pràcticament no té precedents-, les conseqüències polítiques i econòmiques per a la UE són imprevisibles, però ningú dubta que suposaria una sacsejada al projecte europeu difícil de digerir. Davant els europeistes que demanen més Europa, la sortida d’un dels seus principals socis deixaria la Unió molt tocada.

No són aquestes les úniques dificultats. Els socis també han de fer front a un nou fenomen molt complex que ha posat en alerta Europa: el terrorisme jihadista. Els atemptats de París i Brussel·les han revelat la poca coordinació policial entre els països i han alimentat els discursos populistes. El repte és molt ampli, però ara Europa se centra a millorar la seguretat i la cooperació policial i lluitar contra el fenomen dels combatents estrangers. Una feina gens fàcil.

Tot i el moment difícil, Europa se’n pot sortir. El projecte europeu s’ha construït i ha avançat a cop de crisi. Els europeistes no dubten que la UE canviarà, però estan convençuts que se salvarà.