Es pot aprendre a trobar parella per internet?

BarcelonaCada pàgina web és una pista de ball. Hi ha atrevits que intenten seduir de manera incessant persones desconegudes i n’hi ha d’altres que reben carbasses, mentre que els més tímids mesuren les seves paraules des d’un racó de la sala. A internet, però, l’èxit no es regeix segons els moviments de malucs al ritme de la música. Dominar la comunicació virtual resulta bàsic per plantar la llavor d’una possible relació i, de la mateixa manera que passa a la vida real, si no es disposa de les habilitats necessàries sempre se’n pot aprendre.

Abans de submergir-se en els entramats dels portals per trobar parella, cal tenir algunes coses clares. “És important saber què busques i quin tipus de relació vols, perquè hi ha molta gent al teu abast i és fàcil despistar-se”, explica la periodista Begoña Merino, que acaba de publicar el llibre Per tu mentiré sobre com ens vam conèixer (Ara Llibres, 2015), en què ofereix consells sobre la cerca virtual de parella. Seguint amb el símil de la pista de ball, Merino també recomana passejar-se per diverses plataformes abans de començar la cerca, ja que, com acostuma a passar amb les discoteques, cadascuna “té el seu ambient i val la pena quedar-se on un se sent més còmode”. I és que a la xarxa hi ha espais per a tothom. Des de la coneguda xarxa social Ashley Madison, adreçada a persones que ja tenen una parella estable, fins a portals per a homosexuals, persones amb discapacitat o gent que només busca experimentar amb sexe ocasional, les possibilitats d’internet per connectar amb altres internautes són pràcticament infinites.

Ser un “producte” diferent

Si bé l’aspecte físic és el primer input que reben dos desconeguts quan es troben cara a cara, en l’univers de la xarxa aquest element es tradueix en el perfil de cada usuari. Per això, Merino subratlla que “cal saber escollir un bon àlies i escriure una descripció d’un mateix que no caigui en els estereotips, sinó que cridi l’atenció”. En un entorn plagat de possibles candidats sentimentals, l’autenticitat juga a favor dels internautes. “No pots oblidar que, a més de ser un consumidor, també ets un producte”, subratlla el sociòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Francesc Núñez, que aconsella “mostrar el que t’ha de fer atractiu davant la teva audiència potencial”.

Un estudi d’OkCupid recull les mentides més comunes a la xarxa. Segons aquestes dades, els usuaris es posen més alçada de la que tenen, pengen fotos d’anys enrere i asseguren que són actuals, s’inflen el sou i es rebaixen l’edat. Al llibre Hola, ¿sexo? Anatomía de las citas online (Arcopress, 2015) la periodista Lucía Martín apunta que la responsabilitat de dir la veritat queda diluïda a la xarxa i els usuaris acaben acceptant aquestes regles del joc. Com que les oportunitats d’enganyar a la xarxa són molt més grans que a la vida real, la sinceritat juga un paper fonamental a l’hora de teixir un vincle amb altres usuaris. “Els enganys són fàcils de detectar. No es tracta de mentir, sinó d’ensenyar aquells aspectes dels quals estàs més orgullós”, diu Núñez, que aconsella difondre “la imatge d’un mateix amb defectes i virtuts”.

Penjar fotografies pròpies de qualitat i que fugin de la pauta general també incideix en la rebuda que faran els altres de cada perfil. Martín certifica que el fet de bussejar durant un temps per aquestes pàgines web permet “desenvolupar alguns sentits i moure’s com un peix a l’aigua”. En aquesta línia, la periodista assenyala que l’experiència ensenya “a intuir de què va cada personatge només mirant el seu ventall de fotografies” i, per això, subratlla que “val la pena elaborar un bon book d’imatges”.

Ara bé, complir tots aquests requisits pot derivar en un fracàs si no es té en compte un factor bàsic: el to. Tant Merino com Núñez coincideixen a destacar que és indispensable tenir una actitud positiva en les converses. “La gent no vol saber les teves misèries del passat. És millor allunyar les històries sentimentals negatives”, apunta Merino, que recomana esquivar els tòpics de l’amor romàntic presents en algunes pel·lícules i en històries de ficció.

Filtrar bé i tocar de peus a terra

Entre milers de candidats que canten les seves excel·lències, escollir-ne un no resulta gens fàcil. Un dels perills d’aquests portals és la possibilitat de convertir-se en un idiota racional, és a dir, en algú incapaç de decidir-se davant de tanta oferta. La clau per evitar-ho, segons Núñez, consisteix a “fer una aposta i renunciar als altres”. El sociòleg de la UOC es refereix a l’esforç per “crear confiança” i aconsella “no anar a buscar algú altre l’endemà d’iniciar un contacte perquè, si no, sempre estaràs qüestionant la relació”.

Per aconseguir un bon candidat cal fer prèviament un filtratge adequat. “Alguns usuaris utilitzen missatges genèrics que envien a tot tipus de perfils. Aquests s’han d’ignorar”, assenyala la psicòloga Montserrat Ribot, que suggereix “ser pràctic” i “no respondre a missatges de perfils buits”. La psicòloga defensa la idea que “qualsevol relació comença o acaba a la primera cita” i, per això, recomana anar per feina i no trigar gaire a quedar en persona. “No serveix de res esperar si trobes un candidat que et convenç”, afirma. Tot i que el procés de seducció virtual té força similituds amb la vida real, el moment determinant arriba quan dos internautes es troben en persona per primera vegada. “Cal estar preparat per a les conseqüències no previstes, com ara les olors i la presència de l’altre, que no són perceptibles online ”, alerta Núñez. Per això també resulta fonamental saber gestionar el rebuig i les desil·lusions, que poden convertir-se en el pa de cada dia per a alguns internautes. “És imprescindible tenir una bona autoestima i estar preparat per al desencís”, precisa Ribot, que anima a “no perdre l’actitud positiva”. Així mateix, la psicòloga aconsella: “Si a la primera cita veus que la persona no compleix les teves expectatives o t’ha enganyat, renuncia-hi i busca algú altre. Cal creure que hi ha molta gent al món i moltes possibilitats de trobar algú que et faci feliç”.

Malgrat tot, els experts també recomanen tocar de peus a terra perquè el procés de buscar parella sigui més àgil i s’ajusti a les preferències de cadascú. “És important no crear-se falses expectatives i, sobretot, ser realista”, assegura Ribot. No perdre l’esperança, no tirar la tovallola si una cita surt malament i no posar tots els homes o les dones al mateix sac són els altres consells de la psicòloga perquè l’ús d’aquestes pàgines web derivi en un èxit. I és que, ja sigui en una discoteca o en la immensitat de la xarxa, buscar parella és una aventura indissociable de la perseverança i de la força de voluntat.

Tinder

Concebuda com una aplicació per a telèfons mòbils, Tinder fa una primera selecció segons les preferències i la ubicació de cada usuari. L’apli funciona a través de Facebook i només posa en contacte dues persones que, prèviament, s’hagin considerat atractives entre elles. Quan això passa envia el missatge“ It’s a match! ”

Badoo

És una de les xarxes socials més veteranes. La seva funcionalitat no es redueix només a trobar parella, sinó que també ofereix la possibilitat de fer amics. Badoo avisa els usuaris quan algú ha visitat el seu perfil, permet enviar missatges privats i ofereix l’opció que els usuaris diguin als altres si els volen conèixer.

Groopify

A diferència de la majoria d’aplicacions, Groopify uneix grups d’amics en lloc de persones individuals. La xarxa social, creada per tres espanyols, posa en contacte dos grups de persones a partir de les seves preferències. Les trobades tenen lloc en un local singular i volen fomentar noves experiències entre els usuaris.

Meetic

És el servei de cites virtual més gran d’Europa i un dels més antics. Disposa d’una cerca avançada que permet filtrar els usuaris segons la professió, la religió, el seu aspecte físic i les seves aficions, entre molts altres criteris. Els internautes poden enviar-se missatges privats o fletxes d’amor entre ells.

Adopta un tío

Les dones manen en aquesta pàgina web. El portal funciona com si fos un supermercat en què els homes són el producte i les dones exerceixen de clientes. Només elles poden decidir si volen establir contacte amb els usuaris masculins, tot i que ells poden enviar “encanteris” a les internautes per cridar la seva atenció.

Grindr

Adreçada als usuaris gais, Grindr enllaça els homes que estan més pròxims geogràficament. L’aplicació mostra les fotos dels possibles candidats en format de quartilla i permet marcar com a preferits aquells amb els quals ja s’ha mantingut contacte. L’aplicació per a lesbianes més similar a Grindr s’anomena Brenda.

Happn

Happn posa solució a l’atzar. A través de la geolocalització dels telèfons mòbils, l’aplicació enllaça dues persones que s’han creuat pel carrer. Així, Happn recull els perfils dels usuaris actius a l’aplicació i que han compartit camí durant el dia. Per entrar en contacte, només cal enviar una sol·licitud a l’altra persona.

3nder

Trobar dues persones disposades a fer un trio mai ha sigut tan fàcil. 3nder s’adreça tant a parelles com a usuaris individuals que tinguin ganes d’entrar al món del ménage à trois. El seu funcionament és molt similar a la resta d’aplis: enllaça usuaris segons les preferències i posa en contacte els que s’agraden.