Rajoy, preparat per aturar el 9-N al Constitucional

MadridArtur Mas no arribarà fins al final i no hi haurà consulta el 9 de novembre. A la cúpula del PP n’estan convençuts i per això ja estan preparats per recórrer al Tribunal Constitucional la llei de consultes del Parlament (que encara s’ha d’aprovar) i la convocatòria per poder votar d’aquí dos mesos justos. Creuen que amb aquest pas n’hi haurà prou perquè el president de la Generalitat renunciï a posar les urnes i opti per altres vies, probablement unes eleccions de caràcter plebiscitari abans, fins i tot, d’acabar l’any.

A tres dies per la Diada, Mariano Rajoy va reunir el comitè executiu del partit per preparar l’inici del curs polític. A la carpeta catalana tot continua igual, els va dir. Segons fonts de l’entorn governamental, la seva posició no ha variat des del desembre del 2013, quan les forces sobiranistes van pactar data i preguntes. En aquest posicionament ideològic la consulta es considera il·legal i, per això, l’executiu espanyol ja té a punt totes les “mesures” que li permet l’estat de dret per frenar-la. Als barons territorials els va enviar un missatge molt nítid: ell no permetrà que trontolli la Constitució, la unitat d’Espanya i la llei.

És evident que aquesta actitud contrasta amb la del primer ministre britànic, David Cameron, que ha negociat el referèndum amb Escòcia i ha ofert més autogovern si els escocesos es queden al Regne Unit. L’endemà que, per primer cop, una enquesta donés com a favorit el sí, al carrer Génova de Madrid van optar per esquivar aquest tema. En privat, els dirigents conservadors es limitaven a afirmar que la resposta, en cas d’independència després del dia 18, l’ha de donar Europa, i neguen que tingués una repercussió en el procés que viu Catalunya.

Avís dels ministres a Mas

A diferència de Londres, la tesi de la Moncloa prioritza la indivisibilitat de l’Estat, consagrada a la carta magna, al mandat dels electors a Catalunya. El PP creu que CiU, ERC i ICV-EUiA els van donar la raó quan van anar al Congrés -l’abril passat- a demanar la competència per convocar el 9-N. En aquell gest, diuen, els partidaris del dret a decidir van reconèixer que no tenien la capacitat legal per exercir-lo. Per això, ahir el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, es va mostrar segur que Mas no “trepitjarà la línia vermella”. És a dir, que acceptarà la suspensió cautelar i automàtica de la llei que suposa l’admissió a tràmit del recurs (la sentència pot trigar molt). El titular de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va recordar-li que no té altra sortida perquè ell és el representant de l’Estat al territori.

Preguntat pels periodistes, el vicesecretari general d’organització, Carlos Floriano, no va voler valorar la possibilitat de suspendre l’autonomia si es desobeís el TC. El PP no vol pensar en aquest escenari de xoc de trens frontal. Confia que CiU -a qui veuen debilitada pel cas Pujol i l’allunyament de Josep A. Duran i Lleida- convenci els partits de l’esquerra per plegar veles i avançar les eleccions. Això obligaria a desplegar una altra fase de l’estratègia conservadora. El número 3 de la formació va insistir en la necessitat de fer una gran coalició antisobiranista, tal com va proposar la secretària general, María Dolores de Cospedal. La proposta ha tingut ben poca acceptació i, per això, Floriano no es va estar d’acusar el PSC de ser “equidistant” entre uns i altres. Avui el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, és a Madrid, on participa en un esmorzar informatiu presentat pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

El PSOE vol “solucions”

Lluny de sumar-se a cap front electoral, el centreesquerra espanyol -també contrari al 9-N- va reclamar a Rajoy que aporti “solucions” més enllà d’aferrar-se als instruments judicials. “Ha de fer alguna cosa més, bastant més”, va dir el nou secretari d’organització, César Luena, de la Rioja.

Però ara la dreta espanyola no vol obrir cap escletxa en el mur que ha alçat enfront de la proposta catalana. Com a mínim fins que passi el novembre. Fonts populars asseguren que l’executiu espanyol està estudiant les 23 propostes que el president de la Generalitat va detallar a Rajoy en la seva última reunió. És una via de diàleg, discreta però activa, entre les dues administracions. En funció de com evolucioni la situació, Madrid hi farà arribar oxigen perquè agafi força o la desarà en un calaix. “Parlarem de tot el que calgui parlar, però no d’incomplir la llei”, va sentenciar Floriano. No obstant, va esquivar concretar sobre quines qüestions podria pivotar un nou encaix territorial i, sobretot, si encara hi ha temps per obrir una tercera via satisfactòria per als catalans.

El partit que presideix Alícia Sánchez-Camacho manté la petició d’abordar, quan Hisenda ho cregui oportú, un nou model de finançament. Les tensions entre dirigents territorials del PP, a les portes d’un nou cicle electoral, van avortar aquesta pretensió, que veien amb bons ulls sectors de la dreta.

No obstant, la decisió que acabi prenent el president de la Generalitat sobre com es materialitza el dret a decidir pot condicionar-ho tot. Si hi ha eleccions, els populars -que es refien de la recuperació econòmica- avisen que el mapa de partits català pot canviar molt. Per això ara miren esperançats al TC.