El PP i C's crispen el Parlament per encendre els ànims de cara al 12-O Col·laborar amb els casos de l'Argentina

Barcelona.ICV-EUiA havia aconseguit que la seva moció per reactivar les polítiques de memòria històrica prosperés amb un ampli consens. Però, just abans de la votació, el PP i Ciutadans van organitzar una autèntica batussa a l'hemicicle del Parlament que va acabar amb els seus diputats marxant-ne.

Tant els uns com els altres escalfen l'ambient de cara al Dia de la Hispanitat, en què l'espanyolisme pretén fer una demostració de força contraposada a la que va fer l'independentisme a través de manifestacions o de la Via Catalana de la Diada. La picabaralla va estalviar al PP i a Ciutadans mullar-se sobre el text d'Iniciativa, que també demanava el cessament de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per haver condecorat els veterans de la División Azul, que va lluitar a Rússia amb Hitler.

Precisament ahir, el PP va tombar al Congrés una moció de CiU que, arran de casos com l'atac al Centre Cultural Blanquerna -on la Generalitat té la seva delegació a Madrid-, demanava incloure com a delicte al Codi Penal l'apologia i l'enaltiment del franquisme. I al Parlament Europeu, a Estrasburg, el PP espanyol també es va quedar sol ahir oposant-se a un text que reclamava prestar una atenció especial a les víctimes de Franco.

La batussa a la cambra catalana va ser sonada, tot i que no és el primer cop que els diputats espanyolistes (19 del PP i 9 de Ciutadans) deixen l'hemicicle. Els populars ja ho van fer quan es va aprovar la declaració de sobirania, al mes de gener. L'ambient el va començar a escalfar el diputat Fernando Sánchez, del PP, que va desafiar els portaveus d'ICV, ERC i la CUP a condemnar el marxisme, el 6 d'octubre del 1934 i l'anarquisme, respectivament.

El diputat, que presumia d'haver escrit "700 pàgines sobre història", va ser cridat a l'ordre per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En les respostes per al·lusions, David Fernàndez, portaveu de la CUP, no s'hi va posar per poc i va recordar que tant el PP com Ciutadans convoquen una concentració el 12 d'octubre al matí a la plaça Catalunya amb organitzacions com la Falange o el Casal Tramuntana, d'ideologia nazi.

Rivera, amic de la càmera

David Fernàndez va fer que Jordi Cañas, el diputat de to més agre de la cambra, esclatés i s'erigís també en portaveu del PP. "Què els passa?!", va cridar el portaveu de Ciutadans a l'hemicicle mentre els acusava d'"intoxicar" sobre un acte cívic amb intencionalitat política i amb ànim de "confondre". Els diputats del PP l'aplaudien, drets. La presidenta li va retirar la paraula i va apagar el micròfon mentre ell deia que seguiria cridant i el president del seu grup, Albert Rivera, que acabava d'entrar a l'hemicicle, ja se situava de manera estratègica a tir de les càmeres de TV.

"No tenen vergonya i s'ha acabat el que fan", va proclamar De Gispert. "Marxin, marxin", els deia mentre Rivera donava l'ordre de fer-ho i els seus diputats primer i els del PP després el seguien. En acabat, tensió als passadissos, queixes dels grups i un tuit de Pere Navarro, del PSC, que es mostrava "preocupat per la fractura de la societat".

Al Congrés de Diputats el text de CiU que animava a perseguir els gestos apologètics del feixisme va rebre el vot a favor de tots els grups llevat del PP, que el va vetar. A Estrasburg, en canvi, el PP espanyol perdia. L'esquerra i els eurodiputats conservadors van unir esforços per aprovar un document que, amb 290 vots a favor i 219 en contra, recull la necessitat explícita de donar suport als que van patir el règim franquista i cita el cas dels nens robats perquè puguin "conèixer la identitat dels seus pares biològics". La majoria del grup popular espanyol va dir no a l'esmena, tret de l'eurodiputat d'Unió Salvador Sedó, que, malgrat formar-ne part, se'n va desmarcar i hi va votar a favor.

El text d'ICV-EUiA aprovat per tots els diputats presents (el PP i C's ja no hi eren) condemna el feixisme i demana cessar Llanos de Luna per la seva connivència amb la División Azul. També demana que el Valle de los Caídos es converteixi en un lloc de memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió; la devolució de tots els 'papers de Salamanca'; el suport del Parlament a l'acció jurídica oberta a l'Argentina per l'assassinat i magnicidi del president Lluís Companys; la continuïtat del Memorial Democràtic, i la reclamació a l'Estat per la cessió incondicionada a l'Ajuntament de Barcelona de l'edifici de la Direcció General de la Policia a la Via Laietana per destinar-lo a equipament de memòria democràtica.