Mas obviarà el veto del TC a la consulta del 9-N
El president manté el pols per posar les urnes mentre Camacho dóna per feta la il·legalitat de la llei catalana
BarcelonaAlícia Sánchez-Camacho, la líder del PP català, havia concretat a l’ordre del dia i abans del ple el que volia abordar ahir amb Artur Mas a la sessió de control al Parlament. La llei de consultes catalana que es tramita, la facilitació de les urnes per votar (el Govern ha consignat al pressupost del 2014 cinc milions d’euros ampliables pel 9-N) i el posterior full de ruta eren els temes. I Artur Mas no va defugir el debat. Volia replicar i, sobretot, seguir sumant raons de portes endins i de portes enfora pel xoc. Així, va fer evident que està disposat a portar la confrontació democràtica amb l’Estat fins a les últimes conseqüències, entre altres coses perquè l’àrbitre, el Tribunal Constitucional, no és imparcial. D’aquí que un veto a la consulta de qui va retallar l’Estatut no sigui un motiu definitiu per aturar-se.
En seu parlamentària, va advertir Sánchez-Camacho que està disposat a “posar les urnes” per fer la consulta perquè no se li acut cap altra manera d’atendre el clam majoritari dels catalans. Unes afirmacions que li van costar ser amonestat al llarg del dia per ministres i dirigents del PP. El titular d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, es va mostrar convençut “que no ho farà” i el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, va indicar que en democràcia “les urnes no les ha de treure ell i sí la llei”.
Però, què vol dir això? Quin és el full de ruta que hi ha marcat? Hi ha encara molts aspectes a decidir (com ara qüestions tècniques dels censos o la sindicatura electoral) i els responsables del procés s’imposen discreció, però, segons el que es va veure al debat d’ahir, algunes cartes ja són damunt la taula. Camacho va deixar ben clar -com el cap de setmana passat va fer Rajoy- que el Congrés no atendrà la petició de dos terços del Parlament per transferir, a l’empara de l’article 150.2 de la carta magna, la competència per convocar referèndums. Queda la llei de consultes populars per via no referendària que el Parlament tramita d’acord amb les competències que li dóna l’Estatut. Un tipus de consulta amb menys rang legal que un referèndum acordat però amb idèntic valor polític i del qual emana un mandat per als partits.
Firmar el decret, irrenunciable
Mas es va ratificar en el fet que, passi el que passi al Congrés, després de la Diada firmarà el decret per cridar a les urnes el 9-N. Camacho li va recordar que si ho fa estarà “al marge de la llei”. El govern espanyol i el PP opinen que en cap cas una autonomia pot consultar fora del seu àmbit competencial. I menys sobre la unitat nacional espanyola.
La líder del PP català no va esmentar el TC, però Mas s’hi va abraonar. Se li havia entès tot. En una resposta que tenia a punt, va acusar diverses vegades Camacho de fer afirmacions “gravíssimes” erigint-se en “portaveu” del TC i aventurant que prohibiria la consulta (pot paralitzar la llei de consultes preventivament abans de dictar sentència) i va furgar en el seu dèficit de legitimitat. De fet, el seu president, Francisco Pérez de los Cobos (que sent magistrat militava al PP i ho va fer com a mínim fins al 2011), va ser recusat sense èxit per la Generalitat i pel Parlament per partidista. Aquesta mateixa setmana s’han encetat els tràmits per recusar dos magistrats conservadors més, Enrique López i Pedro González-Trevijano.
Internacionalitzar el cas
La part catalana admet amb la boca petita que, malgrat ser “escrupolosament legal”, la llei de consultes (que s’aprovarà just abans que Mas firmi la convocatòria del 9-N) s’impugnarà i el mateix passarà amb el decret de Mas en què cridi a les urnes. L’entorn del president sap que, per aconseguir captar l’atenció de la comunitat internacional i que el cas català deixi de ser “un problema intern espanyol”, ha d’avançar i tibar la corda per evidenciar “que s’impedeix votar”. Per això les seves paraules d’ahir sobre “posar les urnes” no eren retòriques. La intenció és no atendre la prohibició de la consulta quasi automàtica del TC. Això és també el que es va acordar a la cimera sobre la data i la pregunta del 12 de desembre a Palau, tal com va avançar l’ARA. ICV i la CUP van reclamar, amb suport d’ERC, que quedés clar que la consulta es farà sí o sí i que el veto del TC no pot aturar el camí cap a les urnes.
Ahir Mas augurava, a partir de les paraules de Camacho, que el govern espanyol “voldrà ensorrar la legalitat catalana i que el TC hi estarà d’acord”. El Govern i els partits del dret a decidir tenen clar que “un paper de Pérez de los Cobos tombant la consulta” no farà recular Mas. El president està disposat a desatendre la legalitat espanyola. Són una incògnita els passos que té pensats l’Estat per fer efectiva la prohibició de la consulta. El ventall, des de la supressió de l’autonomia fins a la inhabilitació de funcionaris o del president, és ampli, i una de les fonts negociadores avisa que la línia vermella ha de ser “posar en risc les institucions públiques catalanes”.
El conflicte que es derivarà de no atendre el veto del TC d’entrada ha de servir per escalfar les plebiscitàries, però el pla B, el que seguirà, caldrà consensuar-lo entre tots. No hi ha res escrit.
