Avantatges de l'estat propi: mans lliures per gestionar els recursos

No tothom ho veu del tot blanc o negre. Si dos no volen, és difícil ballar, però n'hi ha que, encara que costi, preferirien que l'altre (Espanya) ballés. Per això moltes de les respostes demanen ser matisades. O condicionen els avantatges a com s'executés el procés. El com és clau. També n'hi ha que parlen d'estat propi inspirats per la rauxa i el sentiment, partint de la base que un poble pot decidir i punt. La nostra proposta era aprofundir en el debat de pros i contres del que suposaria assolir la independència. A les pàgines següents analitzarem la dificultat del procés, que no deixa de tenir costos i conseqüències, dels quals volem ser conscients. Destaquem algunes de les opinions recollides pels redactors de l'ARA.

Germà Bel

Catedràtic d'economia de la UB

"La independència seria una inversió amb rendiments importants en el mitjà i el llarg termini, i amb incerteses en el curt termini. Com totes les inversions, vaja. A més, ens possibilitaria tenir unes relacions més mútuament respectuoses i, per tant, millors amb la resta d'Espanya".

Jaume Puig-Junoy

Catedràtic d'economia de la UPF (expert en economia de la salut)

"Més enllà del ja repetit dèficit fiscal, hi ha el dret a determinar com volem els nostres serveis públics d'una manera del tot coresponsable -assumint, al mateix temps, els beneficis i els costos de finançar-los-. No deixa de ser una paradoxa que això, precisament, ho vulguin impedir els que encara ens qualifiquen de poc solidaris! Avui ens trobem en el dilema del presoner: la capacitat de gastar en serveis públics és independent de la disposició a pagar serveis públics, el nostre dèficit és més resultat de les decisions de l'Estat sobre els ingressos que no pas de les decisions de despesa del govern català, si ens volem diferenciar en serveis públics hem d'afegir-hi diners de la nostra butxaca quan més falta ens fan (euro per recepta, cèntim sanitari o assegurances privades) i l'Estat decideix noves prestacions cada dia (per exemple, medicaments nous) sense rendir comptes i fent-los pagar a Catalunya mentre al mateix temps escanya via finançament autonòmic. Dit això, la independència obre la porta a fer les coses d'una altra manera, millor, però no garanteix un govern millor".

Josep Oliver

Catedràtic d'economia aplicada de la UAB

"És molt complex sintetitzar. De manera simplificada i poc matisada, es podria postular que, des d'un punt de vista econòmic, els principals avantatges serien unes finances públiques més d'acord amb el potencial del país i la capacitat de decidir els eixos d'actuació pública en matèria econòmica i social. En especial, la política econòmica estaria més preocupada per les condicions de competitivitat del teixit productiu i menys condicionada pels interessos de grans corporacions, al mateix temps que es podria afavorir més la cohesió social, en la línia dels models socials centreeuropeus.

El context actual situa el sector exterior com a eix vertebrador del futur. I la necessitat de desviar recursos a l'exterior posa un especial èmfasi en mesures que reforcin la productivitat. És el cas de les mancances educatives, que no es poden deslligar de la necessitat de més recursos. El mateix succeeix en les infraestructures (ports, aeroports o xarxa de ferrocarrils i carreteres pensada en termes del teixit productiu català). I un país que es desplegui cap al futur necessita una política de foment del capital tecnològic que exigeix del sector públic inversions rellevants i capacitat per liderar l'esforç del sector privat. Finalment, les deslocalitzacions i reconversions industrials exigeixen, també, un sector públic ben dotat financerament, capaç d'intervenir per assegurar sectors claus de futur.

A l'augment de la capacitat de créixer cal sumar-hi polítiques públiques que evitin la creixent polarització social del país. Una adequada igualtat d'oportunitats, la lluita contra la pobresa estructural, una correcta provisió d'habitatge públic o el manteniment d'uns serveis sanitaris de qualitat són elements que, també, exigeixen una dotació de recursos públics que l'autogovern permetria, potencialment, generar, depenent de quines polítiques es posessin en marxa".

Emili Boix

Catedràtic de filologia catalana de la UB

"Pel que fa a l'aspecte lingüístic tindríem el tracte de moltes altres llengües mitjanes de la Unió Europea, molt similars al català".

J. Lluís Pérez-Francesch Catedràtic de dret constitucional de la UAB

"Catalunya com un estat d'Europa, i en l'actual conjuntura, la podríem pensar en un territori més solidari entre els propis ciutadans de Catalunya. Hi ha una primera raó, que és l'econòmica, però també de respecte a la identitat nacional. Una raó molt conjuntural, que és l'econòmica, i una de més profunda, que és el respecte a la cultura, a la identitat política, a l'autogovern, i seria beneficiós per a Catalunya, perquè no hauria de barallar-se amb Espanya".

Albert Lamarca

Professor de dret civil de la UPF

"Una Catalunya independent respondria al principi general que una comunitat que conforma una nació, i així se'n considera, s'ha de governar per ella mateixa. I, en el cas català concret, que deixaria d'estar governada per un estat que li és clarament hostil i la perjudica amb les seves polítiques".

Mariona Ferrer

Professora de ciències polítiques de la UPF

"Eliminaríem el dèficit fiscal, donaríem resposta a una demanda d'una part important de la ciutadania -una reivindicació històrica-, tindríem la possibilitat de crear una administració més pròxima i eficient, de donar més impuls a la promoció de la cultura i la llengua catalanes en tot el territori, de tenir també més pes internacional, de tenir un sistema judicial català i de dotar-nos de més capacitat per desenvolupar l'economia pròpia".

Marcel Coderch

Enginyer i doctor pel MIT

"Amb la independència no se'ns solucionarien tots els problemes, però sí que estaríem en igualtat de condicions amb altres països per defensar els nostres interessos i la nostra visió de futur. Tenir veu pròpia a Europa ens permetria participar plenament en la construcció d'una Europa socialment més justa i equilibrada".

Ferran Mascarell

Historiador i conseller de Cultura

"La independència suposa una oportunitat per garantir un país més lliure i un sistema de benestar més just i consistent".

Josep Torrens

Portaveu d'Església Plural

"El principal avantatge és que nosaltres serem els que construirem el nostre futur i no dependrem de ningú. Catalunya té vocació de ser una nació independent, i té prou elements culturals, lingüístics i polítics que ens configuren com un poble diferent a la resta d'Espanya i Europa. I també podrà desenvolupar tots els seus potencials -ara no, perquè va a remolc d'una Espanya decadent i que sempre ha anat xuclant dels països i zones més dinàmics i rics".

Miquel Puig

Economista

"Des del punt de vista fiscal, n'hi ha un d'enorme, que és la desaparició del dèficit".

José Ramón Pin

Professor de l'Iese

"Poder prendre decisions econòmiques i polítiques ràpides. Reaccionar ràpid. Però poden ser tan equivocades com en conjunt".

Cristina Sánchez Miret

Sociòloga de la UdG

"És indiscutible que, econòmicament de mitjana estaríem millor i tindríem més bons equipaments i infraestrucutres. Però pel que fa a l'estil de vida, no crec que canviés res: la gent seria la mateixa que ara".

Josep Maria Galí

Professor d'Esade

"Primer avantatge, els ingressos fiscals, uns 16.000 milions a l'any si es manté la pressió fiscal (al meu parer, s'hauria de reduir). Segon, poder abaixar la pressió fiscal a les classes mitjanes. I augmentarien les possibilitats de creixement econòmic i captació de capital forà, amb un govern seriós".

Carles Sigalés

Director d'estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC

"Espanya és un mal negoci. No podem formar part d'un estat que ens maltracta, econòmicament i en termes de reconeixement. Si no fos així, el món va en direcció contrària a les independències, va cap a les interdependències. Però aquí s'ha negat la diversitat".

Gonzalo Bernardos

Vicerector d'economia de la UB

"Suposaria un 8% més del PIB, al qual restar despeses com un exèrcit propi o una xarxa d'ambaixades. Recaptaríem els propis impostos i no dependríem de Madrid a l'hora de rebre finançament. La política d'infraestructures pròpia no dependria de les necessitats de la resta de l'Estat i l'estat del benestar es podria adaptar a la realitat de la societat catalana".

Josep Maria Vilalta

Expert en política universitària

"En l'àmbit de la universitat i la recerca, un estat propi podria comportar un sistema menys rígid i burocràtic, més ben connectat amb les necessitats de la societat i l'economia del país, amb més autonomia per a les universitats. Imagino un sistema sòlid al servei de la societat com els dels Països Baixos".

Ferran Requejo

Cated. de ciència política de la UPF

"Presència internacional, capacitat econòmica, estat del benestar més potent, representació a tots els organismes (també esportius) i més benestar. Catalunya podria ser una de les democràcies més avançades, com el Canadà o els països nòrdics".

Pere Ortega

Membre de Justícia i Pau

"Decidir el nostre futur com a poble sense ingerències externes".

Daniel Mundet

Dir. de la Plataforma per la Llengua

"El català podria disposar d'un marc legal i jurídic com el que tenen els suecs i els finlandesos, amb llengües similars. Un pas de gegant".

Manel Huerga

Director de cinema

"No vull que em relacionin més amb determinada gent de Madrid".

Reportatge elaborat per: