A la (polèmica) recerca d’un robot que aprengui a plorar

BarcelonaAl maig el Vital va ser nomenat membre del consell directiu de Deep Knowledge Venture, una empresa que desenvolupa nous fàrmacs per a gent gran, localitzada a Hong Kong. Té veu i vot, i com tots els membres del consell aporta dades a les reunions, opina i decideix. El que el diferencia és que no és de carn i ossos, sinó una computadora.

El seu nomenament es pot entendre com una estratègia de màrqueting de la companyia, però el cert és que els algoritmes amb què està dotat i les dades que el nodreixen el fan tant o més savi que altres membres del consell. El Vital és una de les moltes aplicacions que avui dia ja té la intel·ligència artificial (IA), que no tan sols posa sobre la taula el paper d’alts càrrecs de decisió, sinó també altres professions com la de periodista, metge o arquitecte. Ara bé, i cal tenir-ho molt en compte, en tots els casos els que decideixen en última instància continuen sent humans.

Humans inimitables

Aquestes màquines no assoliran la independència fins que no tinguin consciència pròpia, emocions i altres qualitats intel·lectuals que fan que els humans siguem com som. I tot això els algoritmes no ho poden resoldre i sembla complicat que algun dia proper puguin fer-ho. De moment, per moltes conclusions sàvies que puguin treure els robots, el dia que seran independents encara queda molt llunyà. Dit d’una altra manera, seran els nostres esclaus durant molt de temps.

Els investigadors en IA busquen crear agents amb una intel·ligència pròxima a la humana que pugui allotjar-se en un cos humanoide com el de Terminator, en un ordinador com HAL o estar en xarxa. El gran repte, però, és aconseguir sistemes d’intel·ligència general, que permetin combinar les múltiples intel·ligències (com la lingüística, la lògica, l’espacial, la musical, la corporal, la interpersonal i la intrapersonal) per resoldre problemes complexos. Així som els humans.

Fins ara els sistemes experts estan molt enfocats a resoldre problemes concrets, com ara practicar cirurgies, mantenir infraestructures, fer traduccions o gestionar informació. Fins i tot s’ha aconseguit que reaccionin davant d’imprevistos, però la realitat és que tan sols dominen els del seu àmbit, i no tots. “Saben combinar diferents informacions imprecises per poder treure’n conclusions i prendre decisions”, explica Josep Puyol-Gruart, investigador de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIE-CSIC) a Bellaterra i membre de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial. És a dir, estan preparats per als imprevistos ja previstos en la seva especialitat, però no per a una vida plena. Un exemple és Reem, el primer robot català creat per l’empresa Pal-Robotics. Pot guiar persones per centres comercials, palaus de congressos i altres espais, i per poder complir la seva feina només necessita arribar al lloc de l’esdeveniment el dia abans per explorar l’espai i interioritzar la informació necessària. Ara bé, tot i que pot entendre preguntes, la seva capacitat de resposta és limitada.

Robots sense consciència

Els robots no són l’única forma d’expressió de la IA, però sí que és la més evident. Perquè els científics posin a prova els seus algoritmes al mercat hi ha models de robot amb aspecte molt amigable. Entre d’altres, l’encantador NAO (que s’està utilitzant en teràpia per a nens autistes i gent gran), els gossets Aibo (que fan lligues de futbol) o l’iCUB, que té la mida i l’aparença d’un nen de 3 anys. Al món hi ha molt pocs prototips d’aquests i un d’ells és a Barcelona, al servei del grup de recerca SPECS, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Estan dotats amb sensors per relacionar-se amb el món que els envolta, però malgrat el carinyo que desperten en els humans, encara no han desenvolupat prou la seva part emocional.

Els algoritmes que els investigadors de la UPF creen i incorporen al jove cervell del seu iCUB imiten les xarxes neuronals del cervell humà per aconseguir que pensin per ells mateixos. Els investigadors creuen que serà aleshores, quan les màquines puguin tenir voluntat pròpia, quan la IA assolirà una plenitud total. “Totes les màquines actuals saben treballar amb moltes dades i prendre algunes decisions, però no poden decidir per elles mateixes, per exemple, si demà no volen treballar”, diu Paul Verschure, investigador de l’Icrea al capdavant del grup de recerca de la UPF, que fins i tot no considera com IA la majoria de sistemes intel·ligents actuals. De moment, gràcies a les xarxes neuronals que han creat a la UPF, l’iCUB ja ha après a decidir sol si vol aixecar un braç o no, agafar un got, enfadar-se o alegrar-se si li surt bé, i empatitzar amb el seu interlocutor segons l’expressió que reconegui a la seva cara. “Per aprendre necessitem experimentar emocions, com la frustració que ens porta a intentar coses diferents”, explica Verschure.

Tot i tenir cames, caminar és un altre dels grans reptes actuals dels robots. Els costa molt mantenir-se drets, i amb prou feines són capaços d’aixecar-se si cauen, treure una moneda d’una butxaca o fer girar un llapis. A més a més, que en un futur siguin capaços d’aprendre l’un de l’altre és una altra frontera fins ara insalvable, que és precisament el que busca Alear, un altre projecte en què participa Barcelona mitjançant Luc Steels, investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva-CSIC.

Preparats per a la guerra

El pol oposat dels amigables robots que lluiten per trobar la seva part emocional i tenir autoconsciència són els robots de guerra. En aquest cas, la falta de consciència és precisament un dels elements més temuts. A principis d’aquest any, Brandon Bryant, un pilot de drones que treballava per a la CIA, va fer públic que havia matat unes 1.600 persones prement un simple botó a milers de quilòmetres de distància, i això el tortura fins a autoinculpar-se com un autèntic criminal de guerra. Els drones encara tenen al darrere la voluntat d’una persona a qui responsabilitzar de les decisions, però s’està investigant en sistemes de reconeixement d’imatge que podrien fer possible que ells mateixos triessinn les seves víctimes.

L’ús militar de la IA també rep l’oposició de l’alt comissionat pels drets humans de l’ONU, que ha demanat una moratòria en la recerca sobre robots autònoms preparats per matar, una investigació que porta a terme la Darpa (l’agència del govern dels EUA dedicada a la recerca militar), que ha destinat molts recursos a sistemes intel·ligents que fins i tot trobem als nostres telèfons mòbils.