El xoc de poders força un tercer assalt en el repartiment de càrrecs de la UE
Els líders es tornen a reunir avui després de tota una nit de converses estèrils amb els populars dividits
Brussel·lesUn nooo llarguíssim ressonava a la sala de premsa del Consell Europeu quan, després de prop de 20 hores de negociacions dels líders, el portaveu del president del Consell comunicava que la sessió se suspenia fins avui a les 11 del matí. Els Vint-i-vuit van fracassar en el segon intent d’arribar a un acord per al paquet de noms que han de dirigir les institucions europees la legislatura vinent. La proposta sobre la qual van donar voltes tota la nit passava per donar la presidència de la Comissió Europea als socialistes. Però la família conservadora no està disposada a cedir poder després de 15 anys ostentant el càrrec més valuós. Les posicions es van enrocar i el bloqueig va comportar que avui hagin de tornar-ho a intentar.
“La jornada acaba en un fracàs perquè no hem aconseguit cap resultat i això dona una imatge poc seriosa del Consell d’Europa”, constatava visiblement enfadat el president francès, Emmanuel Macron, a la sortida de la reunió. Des de la crisi grega no es vivien cimeres tan maratonianes a Brussel·les. Però per què tanta urgència? Els tractats de la Unió fixen que els principals càrrecs (menys el president del Parlament) els escullen els 28 depenent dels resultats electorals i de criteris d’equilibris geogràfics i demogràfics. També s’hi ha afegit el gènere. Tècnicament hi hauria temps fins a finals d’octubre però volen tenir-ho enllestit abans de demà. Això sí, no hi ha cap sistema oficial ni democràtic directe que estableixi la manera de fer-ho més enllà de les seves converses.
Malgrat que reiteren que cal acostar les institucions als ciutadans, fa tres dies que es barallen a porta tancada per decidir qui prendrà les decisions a Europa a partir d’ara, inclòs el president del Parlament, a qui legalment no tenen potestat per escollir. Són els partits de l’Eurocambra els que poden presentar els seus candidats i després votar-los. Però deixar lliurement a mans del Parlament (l’única institució escollida directament pels votants) l’elecció del seu president suposaria que els 28 tindrien més difícil repartir-se els equilibris geogràfics, demogràfics i de gènere. Per això es fa aquesta marató per tenir els noms abans de demà al matí.
De moment, els Verds (que han quedat fora de les negociacions pel repartiment de càrrecs) van presentar ahir al vespre la candidatura de Ska Keller a la presidència del Parlament Europeu. També van presentar-la a finals de la setmana anterior l'Esquerra Unitària, que va presentar l'espanyola Sira Rego. També el grup dels Conservadors Reformistes, que han presentat a Jan Zahradil. En realitat, aquests són candidats amb poques opcions, perquè la majoria la tenen socialistes, liberals i conservadors que són els que no s'han pronunciat perquè negocien el càrrec dins el paquet de presidències. En previsió d'això, l'Eurocambra ja ha allargat el termini per presentar candidatures fins les "possiblement" les 22 hores d'aquesta tarda, quan inicialment expirava dilluns a els 19 hores.
El bloqueig dels populars
Precisament la proposta sobre la qual es va debatre tota la nit intenta donar més pes a l’elecció dels ciutadans respectant el sistema dels candidats oficials (proposats per cada família política). A finals de juny, els líders van constatar que cap d’aquests generava consens i van descartar-los. Però la tossuderia de l’Eurocambra i de les famílies socialista i conservadora els va tornar a posar damunt la taula.
Segons el president espanyol, Pedro Sánchez, els candidats oficials del PP (Manfred Weber) i dels socialistes (Frans Timmermans) van acordar a finals de la setmana passada que l’últim seria el president de la Comissió i el primer el del Parlament, malgrat que les eleccions les va guanyar un PP debilitat. Comptaven amb el vistiplau de l’Alemanya de Merkel (màxim exponent dels populars) però també de la França de Macron (liberal), de l’Espanya de Pedro Sánchez (socialista) i dels Països Baixos de Mark Rutte (liberals). Així ho van traslladar a Tusk al G-20 d’Osaka on, segons fonts del Consell Europeu, aquest últim va assumir que hi havia prou consens per presentar-lo diumenge davant els 28. Però s’ha trobat amb la sorpresa que no era així.
Primer els països de Visegrad (conservadors i ultres de Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia) s’hi van posar d’esquena en bloc perquè Timmermans és el vicepresident de la Comissió que ha obert expedients per incomplir l’estat de dret a Polònia i Hongria. També hi va haver oposició dins la família popular, que s’ha rebel·lat contra Merkel per cedir “fàcilment” la Comissió. Al llarg de la nit es va replantejar l’opció de donar el Consell i el Parlament als populars i deixar l’alt representant per als liberals o també dividir els mandats. Tot i això, no es descarta que avui es torni a abandonar l’opció de Timmermans i que apareguin altres noms (ni un del sud) com Kristalina Georgieva, Michel Barnier i Charles Michel, cap d’ells candidat oficial.