Pluja de premis Emmy per dir adéu a ‘Breaking bad’

BarcelonaAra sí: Breaking bad ja s’ha acomiadat de la televisió, quasi un any després d’emetre l’últim episodi. Ho feia en rebre el reconeixement de la indústria televisiva, que, ahir a la matinada, la convertia en la gran guanyadora dels premis Emmy, en recollir cinc de les estatuetes principals: millor drama, millor guió i tres premis d’interpretació, que es van endur Bryan Cranston (actor principal), Aaron Paul (secundari) i Anna Gunn (actriu secundària).

El corró Breaking bad va deixar sense opció sèries de primera línia com Mad men, Joc de trons i House of cards. I la sèrie de culte True detective, una de les revelacions de la temporada passada, va estar a punt de marxar amb les mans a les butxaques. Ho va evitar el guardó al millor director, que va recollir Cary Joji Fukunaga pel capítol quart, que va ingressar a l’Olimp serièfil gràcies a un pla seqüència de més de sis minuts fantasmagòric i memorable. Però Matthew McConaughey, que seia al Nokia Theatre de Los Angeles amb la tranquil·litat d’haver guanyat un Oscar, no va poder fer el doblet. Julianna Margulies, millor actriu protagonista per The good wife, completava el palmarès dels principals premis en les categories de sèries dramàtiques.

El palmarès en comèdia va estar més repartit, tot i que Modern family esva tornar a erigir com la gran guanyadora, amb tres premis (sèrie, directora i actor secundari, per a Ty Burrell, l’inefable i maldestre Phil Dunphy). Aquesta comèdia coral és implacable als Emmy: ahir va encadenar el seu cinquè premi consecutiu com a comèdia. És a dir, tots des que es va estrenar.

Un altre clàssic va ser el premi per a Jim Parsons, el quart que rep pel seu personatge de Sheldon Cooper a Big bang. Tenint en compte que tot just fa unes setmanes va firmar un augment de sou per passar a cobrar un milió de dòlars per capítol, el premi deu haver consolat com a mínim els productors. Va ser un palmarès conservador i es va notar també amb el premi de millor intèrpret femenina de comèdia, que va recaure (per tercer cop) en Julia Louis-Dreyfus pel seu personatge de vicepresidenta a Veep. L’actriu va protagonitzar un dels moments entre tòrrid i còmic de la nit: quan anava camí de l’escenari per recollir el guardó, va ser abordada per Cranston -a qui abans havia fet conya per un paper episòdic d’ell a Seinfeld, en què la besava (02) - i li va estampar un petó majúscul i exageradament apassionat, amb extra de pessigolles a compte del bigotet a la Clark Gable que lluïa l’actor.

Va ser un dels pocs moments memorables d’una gala funcional i discreta -hi havia una trentena llarga de premis per repartir- presentada amb bon ofici per Seth Meyers (01). El còmic, forjat al mític Saturday night live i actualment presentador d’un late show, va fer gala del seu humor només lleugerament maliciós, més irònic i surrealista que no pas punyent o groller. En comptes d’obrir la gala amb les clàssiques sagetes a les celebritats congregades, va optar per l’autoflagel·lació. Aquesta era la primera vegada que els Emmy se celebraven en dilluns des del 1976 i el presentador va deixar anar: “Així que dilluns a la nit i del mes d’agost... Fins allà on en sé de televisió, els Emmy estan a punt de ser cancel·lats”.

Una presència a la sala va ser la del record de Robin Williams. Un cop acabat el preceptiu vídeo in memoriam en què es van honorar alguns dels noms de la indústria que han mort aquest últim curs, va aparèixer Billy Crystal dalt de l’escenari per dedicar unes paraules al desaparegut actor. “Ens va fer riure, i de valent, cada cop que el vèiem en alguna banda. Costa de parlar-ne en passat perquè era tan present en les nostres vides...”, va dir. Crystal, que era amic íntim seu, el va definir com “l’estrella més brillant de la galàxia de la comèdia”.