Pla de xoc per al sensellarisme
El Pla de Lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020 preveu més equips de detecció i atenció de les persones sense llar i més places als equipaments especialitzats, amb l’objectiu de lluitar eficaçment contra la cronificació de la situació de les persones sense llar
A tots ens pot passar. Un seguit de circumstàncies -perdre la feina, quedar-se sense xarxa familiar i d’amistats, tenir una discapacitat...- ens poden dur a una situació econòmica extremadament precària, fins al punt de perdre o no tenir accés a una llar per viure. Esclar que hi ha col·lectius i persones amb una situació més feble que altres, que tenen més risc de trobar-se en un pou, sense possibilitats, ni esma, de sortir-ne.
L’Ajuntament de Barcelona ha decidit reforçar els equips de detecció i atenció a les persones sense llar destinant més personal i recursos per als equips de detecció de les persones que pernocten al carrer, l’anomenat Servei d’Inserció Social (SIS), i incrementant les places disponibles als equipaments especialitzats. Així ho estableix el Pla de Lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020, el programa que ha elaborat l’àrea de Drets Socials, pioner a tot l’Estat, que fixa els objectius de l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra aquest flagell a mitjà i llarg termini. El desenvolupament d’aquest pla, un autèntic pla de xoc que afronta totes les cares d’aquest greu problema social, implica una inversió de 5 milions d’euros en equipaments i de 10 milions d’euros anuals (dels 26,85 milions als 37,42 milions proposats en el pressupost 2017) en recursos per al departament d’Atenció a Persones Vulnerables i al departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic.
Per elaborar el pla, l’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme un procés de consultes i deliberació en el qual han participat els professionals dels serveis municipals i també un grup de persones usuàries de recursos per a persones sense llar que han passat i patit situacions de sensellarisme i que han aportat idees per millorar els serveis d’atenció des de la seva pròpia vivència.
Augment d’un 60%
“El pla recull els compromisos de l’Ajuntament i de les 32 entitats socials de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona. La trajectòria de treball conjunt i el coneixement compartit de la situació del sensellarisme que s’han elaborat en el marc de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar a Barcelona, des de la seva constitució l’any 2005, han sigut essencials per poder presentar un pla de ciutat”, explica la tinent d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.
Barcelona ha vist créixer en un 60%, durant els últims vuit anys, el nombre de persones que dormen en recursos residencials especialitzats, siguin d’entitats socials o de l’administració municipal: de les 1.190 persones del 2008 a les 1.907 persones del 2016. En paral·lel, els recomptes fets a la ciutat i les dades del Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament indiquen un creixement de les persones que dormen al carrer. Això suposaria un increment del 43% en 8 anys.
El pla s’estructura en 9 eixos estratègics i 24 objectius i comprèn 70 actuacions, entre les quals destaquen l’esmentada ampliació de la capacitat d’actuació i atenció del Servei d’Inserció Social, el SIS (que a partir del 2017 passarà de 43 persones treballadores a 57; a més, el servei SIS Medi Obert, destinat a l’atenció al carrer de les persones afectades per situacions d’exclusió social greu que impliquin la pernocta a l’espai públic o activitats directament vinculades a situacions de pobresa extrema, s’ampliarà amb 11 educadors socials més).
Housing First
El nou pla inclou la creació d’un programa específic de detecció i intervenció del Servei d’Inserció Social als intercanviadors de transport, on solen concentrar-se força persones sense llar, de les estacions de Sants i del Nord (i a l’estació de La Sagrera quan estigui en funcionament). Inspirant-se en l’experiència de l’equip del servei que ja actua a l’aeroport de Barcelona, treballar a les estacions permetrà detectar de manera ràpida situacions de vulnerabilitat.
D’altra banda, s’ampliaran els programes de Housing First. Durant el 2017, el programa Primer la Llar creixerà en 50 habitatges a través de la incorporació d’habitatge públic provinent del Patronat Municipal de l’Habitatge. Entre el 2018 i el 2019, se sumaran 50 pisos més al mateix programa. També s’ampliarà l’Equip de Salut Mental en Sense Sostre (compost per set professionals i finançat pel Servei Català de la Salut, creixerà en set professionals més), i s’obrirà un centre residencial per a persones sense sostre amb problemes de salut mental -de 41 places, concertat amb la Fundació Hospitalària Sant Pere Claver, i un nou equipament per a nois i noies extutelats, de 20 places per a joves sense llar-. Finalment, cal destacar que el departament d’Atenció a Persones Vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona impulsarà un programa de reformes metodològiques i d’inversions per millorar les condicions de vida als equipaments on resideixen.
