Efímers10/08/2014

El pitjor estiu per a TV3

El Mundial a Mediaset i la falta de ‘hits’ propis fan que la pública marqui la dada estival més baixa

àlex Gutiérrez
i àlex Gutiérrez

BarcelonaDes que es va instal·lar el parc d’audímetres, l’any 1992, TV3 és la televisió que més anys ha acabat com la més vista del dial. Ho ha fet en 10 ocasions, seguida de Telecinco (6), Antena 3 (4) i La 1 (2). Però hi ha una bèstia negra històrica per a la pública catalana: els estius. Al juliol i, sobretot, a l’agost el canal registra gairebé sempre -només dues excepcions en 22 anys- unes audiències que li fan baixar la ràtio anual. Aquest estiu està sent especialment dramàtic, ja que des de l’1 de juliol fins al 8 d’agost TV3 ha anotat una quota de pantalla inferior a la de qualsevol altre estiu: un 11,6%. La dada, a més, és susceptible d’empitjorar quan acabi la temporada d’estiu, ja que les xifres d’agost estan resultant més baixes que les del juliol, així que faran empènyer cap avall la mitjana global.

El canvi de tendència d’aquests anys és acusat, ja que el 2012 i el 2013 va aconseguir ser líder els dos mesos de la temporada estival. En canvi, enguany no ha passat de tercera al juliol i va pel camí de repetir aquesta mateixa posició a l’agost. Cal remuntar-se al 2009 per trobar uns resultats més fluixos, pel que fa al rànquing entre cadenes -de fet, va acabar quarta en la mitjana d’aquell estiu- però tot i així ho va fer amb un 12,4% de share, una xifra superior a l’11,6% que tenia acumulat fins aquest divendres. La caiguda lliure en audiències que experimenta des de fa tres anys La 1 -especialment marcada a Catalunya- salva TV3 de ser el fanalet vermell de les grans cadenes generalistes.

Cargando
No hay anuncios

Punxa ‘Plats bruts’

A la llista de factors que expliquen aquests resultats n’hi ha tant d’externs com d’interns. Entre els externs, un de fonamental és la celebració del Mundial de futbol, que ha influït en les audiències del juliol i ha ajudat a fer que la balança s’hagi decantat en favor de Telecinco. Les privades, a més, han aconseguit alguns hits. És el cas de Chiringuito de Pepe, també a Telecinco, un fenomen que ha agafat la cadena tant per sorpresa que n’ha interromput l’emissió per reservar la sèrie per al setembre. O de sèries com Transporter o La Cúpula a Antena 3 -per bé que el seguiment d’aquesta última està baixant de forma alarmant a l’agost- i també el cinema dels caps de setmana.

Cargando
No hay anuncios

Però hi ha també algunes explicacions d’ordre intern. TV3 no ha cremat cap cartutx aquest estiu: no hi ha hagut cap estrena significativa. I l’aposta per als migdies -en substitució de La Riera, un dels puntals de la cadena- ha sigut la coproducció de la FORTA El Faro, cruïlla de camins, que ha obtingut uns resultats més que discrets. En concret, ha marcat 228.000 espectadors i un 13,2% de quota, la meitat que els 458.000 seguidors de mitjana que té La Riera durant la temporada regular i que aporta un 23,8% de share a la pública.

El canal acusa també el desgast de Plats bruts, que s’ha convertit en el Verano azul català, ja que enguany suma la seva tretzena reposició. Després de molts anys aguantant, enguany ha aconseguit un registre de només 132.000 espectadors i una quota de pantalla del 8,6% que empal·lideix al costat dels registres de l’any passat, quan va enfilar-se fins als 298.000 fidels i un 16,9% de share.

Cargando
No hay anuncios

I encara hi ha un altre factor per explicar la dificultat de TV3 per salvar l’estiu: la distribució dels audímetres. Aquests aparells estan col·locats només en primeres residències, de manera que a l’estiu castiguen el grup de població amb més poder adquisitiu, que marxa a una segona casa o emprèn un viatge de vacances. Estudis interns de TV3 de fa uns quants anys demostraven que la pública catalana, per la configuració socioeconòmica de la seva audiència, era la cadena més perjudicada per aquest fet. Fins i tot es va intentar que Sofres -l’empresa que mesurava aleshores les audiències- ho corregís instal·lant audímetres en segones residències, però el sobrecost que implicava no va tenir prou suport entre els altres mitjans que formen part del comitè tècnic.