La pitjor crisi de refugiats des del 1945 desafia la UE

MunicMolts estan encallats a Macedònia, on no se’ls permet continuar el viatge cap a Alemanya a través de Sèrbia. Altres intenten arribar a la Gran Bretanya a través de l’Eurotúnel des de Calais. Milers arrisquen la vida en un vaixell per creuar el Mediterrani cap a Grècia i Itàlia. La situació dels refugiats que volen arribar a Europa, la majoria fugint de la guerra a Síria, és cada cop més desesperada i perillosa. I, de moment, no s’ha trobat cap solució.

La dimensió del drama humà fa impossible mantenir el silenci. Angela Merkel, fortament criticada per deixar passar fins ara el debat sobre l’afluència de sol·licitants d’asil al seu mateix país, va voler intervenir ahir a Berlín al costat del president francès, François Hollande, per instar la Unió Europea a donar una resposta unitària a la crisi de refugiats més gran des del final de la Segona Guerra Mundial.

En gran part d’Europa hi ha un dret comú a l’asil, però actualment no es compleix, tal com van advertir els dos mandataris. Alemanya i França van exigir ahir a Itàlia i Grècia que abans d’acabar l’any creïn els seus centres de registre de refugiats, amb uns estàndards mínims d’acollida i assistència sanitària.

Segons la normativa de la UE, coneguda com a Convenció de Dublín, els refugiats han de demanar l’asil al primer estat membre on arriben. Però països fronterers com Itàlia i Grècia no han complert la normativa i han permès que gran quantitat de refugiats continuessin la ruta cap al nord, cap a països on podien tenir més bones perspectives de trobar feina, sense registrar formalment la seva petició d’asil. Una situació que ha creat tensions a Alemanya. Per això Merkel, secundada per Hollande, va insistir que cal garantir un repartiment just entre els països per quotes.

Passa el cursos per damunt els punts per ampliar la informació

La cancellera també ho va aprofitar per demanar “definir i tipificar els països segurs”. És a dir, fer un llistat consensuat dels països d’origen dels ciutadans dels quals no s’accepten peticions d’asil per motius polítics, pel fet de considerar que són països on es respecten uns mínims democràtics i jurídics. “Els centres d’acollida no poden esperar més i han de destriar qui s’ha de repatriar i qui és refugiat. Hem de treballar per un sistema d’asil unificat i establir un sistema per repartir els refugiats en funció de la població de cada país”, va afegir Hollande.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va dir al diari Die Welt que al setembre aquesta “llista de països segurs” estarà definida i va avisar que caldrà superar algunes diferències en relació a la consideració de determinats països, com Kosovo o l’Iran. Juncker va descartar, però, convocar una nova cimera per la crisi migratòria.

Condemna als ultres alemanys

Merkel va plantar cara a la crisi en part forçada per les terribles imatges d’un incendi en un centre de refugiats en construcció a Weissach im Tal, al sud d’Alemanya, i pels disturbis provocats durant el cap de setmana per extremistes de dreta davant d’una residència per a sol·licitants d’asil a Heidenau, prop de Dresden, a l’est. Divendres, en aquesta localitat hi va tenir lloc una manifestació xenòfoba, amb la participació de famílies senceres, convocades pel partit neonazi NPD.

“Condemno de la manera més vehement els violents aldarulls. És repugnant com els neonazis intenten propagar missatges d’odi. Però és igual de vergonyós que famílies amb nens petits vagin a aquesta mena de manifestacions. Alemanya és un país que respecta la dignitat de totes les persones”, va sentenciar Merkel.