Pin-ups: l’eròtica que també triomfa al segle XXI

“Sincerament, em sembla mil vegades més seductora Marilyn Monroe que qualsevol d’aquestes models de talla 34”. Així de contundent es mostra Núria Montserrat, de 35 anys i resident a Barcelona. La Núria es presenta a la sessió de fotos abillada amb unes ulleres de sol amb muntura felina i un vestit estret negre que marca la seva silueta amb precisió mil·limètrica. Poerta els cabells vermells lleugerament ondulats i, a l’esquena, un tatuatge en què es poden llegir dues paraules: Lady Cheesecake. Té una explicació: als anys 50, els homes dels Estats Units anomenaven cheesecake (pastís de formatge) les noies que els semblaven sexis. Ràpidament, cheesecake va passar a ser sinònim de pin-up, un model de dona sensual i amb cert halo de falsa innocència. Com Marilyn Monroe, Bettie Page i Jayne Mansfield.

La Núria es pren molt seriosament el seu look de pin-up. Tant, que fins i tot hi ha construït un estil de vida al voltant. Alterna la feina com a propietària d’una botiga online -Lady Cheesecake, on ven roba d’estil pin-up-, amb la feina al negoci del seu marit, un taller de reparació de cotxes... clàssics, esclar. A més de la Núria, a la nostra crida hi responen també la Greta, la Marina i l’Evita Mansfield. La Greta, de 42 anys i amb un gran somriure emmarcat en carmí vermell, és una pin-up de manual. Com la Núria, també té una botiga online de roba vintage. Per la seva banda, la Marina i l’Evita Mansfield interpreten burlesque. La primera ensenya a l’escola barcelonina de dansa Bailongu i la segona és una de les figures europees més reconegudes del gènere.

L’època daurada de Bettie Page

La Núria, la Greta, la Marina, l’Evita Mansfield i centenars de noies més a Catalunya personifiquen un dels revivals amb més personalitat dels últims anys: el de l’estil de les pin-up. Després de viure una època daurada als anys 50, el cànon de bellesa de les voluptuoses Marilyn Monroe i Bettie Page va iniciar un progressiu declivi a partir dels anys 60 amb l’èxit de dones primes i altes com la model britànica Twiggy.

El ressorgiment de les pin-ups se situa als anys 90 a Nova York. Aquells eren els dies en què triomfava l’estètica grunge de Kurt Cobain: cabells despentinats, jaquetes esfilagarsades i camises de quadres. Malgrat anar a contracorrent, als carrers del Village va començar a aparèixer un exèrcit de senyoretes d’estètica retro. Lluïen cinturetes de vespa, vestits ajustats i ulleres de sol amb muntura vermella. Paral·lelament, els clubs alternatius de la ciutat van iniciar la programació d’espectacles de neoburlesque, performances protagonitzades per vedets amb poca roba i un sentit de l’humor que era pura dinamita. Era oficial: lespin-upshavien tornat.

Ulixes Fernández Garcia, especialista en moda i antropologia, creu que el revival de l’estilpin-upd’origen nord-americà té molt a veure amb la reivindicació d’un model femení maltractat sistemàticament per les revistes i els dissenyadors de moda: el de la dona voluptuosa. “Les pin-ups originals no seguien el cànon actual de bellesa. Eren dones amb corbes i una gran pitrera. Per això algunes noies que se senten discriminades per la indústria de la moda i la bellesa abracen avui la causa pin-up”, explica. “Bàsicament, usen aquesta tendència per dir alt i fort que hi ha dones amb un perfil diferent del que ens volen vendre els mass media i que poden ser igual d’atractives, o més, que les primes”, assegura l’Ulixes, que setmanalment analitza la moda des d’un punt de vista antropològic en el seu blog Fashion Anthropos. La revifalla de l’estilpin-up s’emmarca, però, en un moviment més ampli: el triomf del vintage, testimoniat per l’augment de botigues i mercats d’aquest tipus. “La veritat és que vivim en una mena d’època flashback en què la modernitat i el futur impliquen girar la vista enrere. El motiu? Falta d’idees o simplement que, en qüestió de moda i tendències, ja està pràcticament tot inventat”, diu l’Ulixes.

El revival de les pin-upsha anat acompanyat també d’una creixent presència a la cartellera de xous de burlesque. El burlesque és un concepte polivalent que inclou un ampli ventall d’obres literàries i espectacles amb el sentit de l’humor i un cert twist satíric com a fils conductors. En la seva accepció més estesa, el burlesque és sinònim d’un tipus de performance elegant, provocadora i amb certs aires de cabaret duta a terme per noies d’allò més sensuals. L’estrella mundial del neoburlesque és Dita von Teese, una vedet amb pell de porcellana que és l’exdona del cantant Marilyn Manson i que, en més d’una ocasió, ha assegurat que ella “mai no vestiria pantalons”. “Cal entendre que l’estil burlesque s’ha inspirat molt en l’univers pin-up. Fa servir un vestuari sexi proper al de les pin-ups (corsés, peep toes, llenceria sensual...) i hi afegeix les plomes”, diu l’Ulixes.

L’Evita Mansfield, de 25 anys, és la representant més avantatjada del moviment burlesque a Catalunya. Menuda però amb una forta personalitat, l’Evita ha actuat arreu d’Europa i està considerada una de les ballarines burlesque amb més talent i sex appeal de l’escena teatral. La jove artista va descobrir el burlesque fa cinc anys en un viatge a Londres, i després d’un estiu treballant com a go-go a Eivissa. “Vaig decidir que feia més per mi l’estil burlesque que no pas el txumba-txumba de la discoteca”, confessa entre rialles. ¿El que més li agrada de ser ballarina de burlesque? “Cada xou és un exercici d’imaginació. Tries la roba, els passos, la música, l’estètica. És una obra creativa total”. Per l’Eva, el burlesque té l’avantatge que, a diferència del món de les models, és un espectacle obert a diferents perfils de dona. “No discrimina. Hi ha ballarines de burlesque grasses i superprimes, altes i baixes”, diu.

Des del 2008, la Marina Salvador treballa com a professora de burlesque. Està d’acord amb l’Evita Mansfield en el fet que aquesta disciplina està oberta a tots els perfils femenins. “A les meves classes hi arriben moltes dones acomplexades. Perquè tenen cel·lulitis, el pit pla o el que sigui. La idea del burlesque és oblidar aquests pensaments negatius i deixar anar la sensualitat que totes tenim dins”, explica. Vitalista i enraonadora, la Marina afirma que especialment les catalanes exhibeixen molts cops una actitud contradictòria amb la seva feminitat. “Tenen molt interioritzat que no se les prendrà seriosament si porten talons o presumeixen d’escot. Això és un error perquè es pot ser professional i sensual a la vegada”, subratlla amb vehemència.

Al final, el missatge pin-up i burlesque sembla resumir-se en el fet que, tal com apunta l’Evita Mansfield, “més enllà dels cànons estètics, l’eròtica i la seducció són qüestions purament d’actitud”. L’actriu Mae West ja ho tenia molt clar fa 80 anys. Era baixeta (1 metre i 52 centímetres), estava grassoneta i no era especialment guapa. Però va aconseguir convertir-se en la dona més sexi del moment als Estats Units. I tot gràcies a una personalitat desacomplexada, sorneguera i picantona que li feia dir frases com la famosa: “Portes una pistola o és que t’alegres de veure’m?”

L’estètica pin-up, un negoci d’èxit

“La indústria de la moda és molt llesta i, si ensuma que una tendència triomfa, puja immediatament al carro”, diu l’Ulixes Fernández, especialista en moda. És el cas de la firma Lena Hoschek, que amb nou botigues a Europa fabrica i ven roba pin-up. El moment dolç del burlesque queda corroborat per l’alt caixet de Dita von Teese, que ha creat la seva pròpia línia de cosmètica i cotilleria, i l’èxit de The Hole, que, amb tendència neoburlesque, es va representar fa poc al Teatre Coliseum. L’Editorial Taschen va rubricar el revival d’aquest estil amb l’edició de dos llibres que recullen les obres de dibuixants que, com Earl Morán i Gilv Elvgren, són responsables en bona mesura de crear la iconografia pin-up.